Un fracassat funeral de Hitler a la catedral
La notícia de la presència dels nazis a Barcelona en la immediata postguerra em porta a la memòria una anècdota del bisbe Gregorio Modrego que em va referir un sacerdot molt proper a ell, mossèn Antoni Tenas, rector de Sant Just Desvern i besoncle meu.
A la mort de Hitler, uns militars falangistes encapçalats per un general de brigada volien dedicar-li un funeral a la catedral de Barcelona. Van anar a trobar el canonge responsable de la catedral, el qual va mirar de fugir d’estudi i els va remetre al bisbe. Van anar aleshores a fer la seva petició al Dr. Modrego. Aquest, que era molt murri, s’escorria com podia sense concedir el permís. Aleshores, el general de brigada va voler-lo espantar i va insolentar-se contra el prelat, però el bisbe Modrego, que com a vicari general castrense tenia el grau de general de divisió, li va dir enèrgicament: “ Soy general de división. ¡Cuádrese! ” El militar falangista es va haver de quadrar i donar un bon cop de talons. A continuació el Dr. Modrego va afegir: “ Pueden retirarse ”. Així ho van haver de fer, i d’aquesta manera es va acabar el funeral de Hitler a la catedral de Barcelona.
HILARI RAGUER
HISTORIADOR
Sistema sanitari
L’altre dia vaig sortir de casa a les deu del matí per anar a recollir el meu fill a l’escola i anar al CAP a posar-li una vacuna. Teníem hora a les 10.20. Vam arribar-hi a les 10.19. Anaven passant visites. Hi havia doctores i infermeres que cridaven nens i ningú no es presentava. A les 10.50 van cridar la visita de les 10.00. Quan ens criden ja són les 11.20. La infermera li va explicar al nen com li posaria la vacuna. Punxada, tireta i fora. Ni deu minuts. Ni tan sols vaig demanar comprovant per a l’escola. Vam agafar el metro i el nen entrava a l’escola a les 11.45.
Gairebé dues hores per una vacuna! Dels professionals que ens atenen n’estic molt contenta, però hi ha alguna cosa en aquest sistema que no funciona. I no és la primera vegada.
Aviat tinc visita de traumatologia. Hauré de tornar a esperar més d’una hora?
ELENA RÀFOLS I CRESTANI
BARCELONA
Ciberatacs
Des de fa un temps i cada dia més, vivim immersos en un sistema de funcionament dels diversos serveis de la nostra societat basat en l’ús de la tecnologia informàtica. Internet, per exemple, ha esdevingut una eina imprescindible perquè els serveis puguin funcionar, créixer, mantenir-se i continuar, i per facilitar les connexions entre ells i totes les persones.
Ara bé, si mai falla la xarxa, s’enfonsa tot en un moment i tothom queda totalment desvalgut, de tan alta que és la dependència i, per tant, la vulnerabilitat.
Una indefensió que es posa de manifest en èpoques d’atacs informàtics, i més quan s’ataquen serveis bàsics. Ja ha deixat de ser ciència-ficció, doncs, parlar de virus informàtics, de hackers, de ciberatacs... Sembla que ara ja és una part més de la nostra realitat.
Vull ser optimista, i pensar que un dia l’ésser humà també va haver d’aprendre a conviure amb el foc que acabava d’inventar.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Incivisme a Renfe
Avui, un cop més, algú s’ha colat darrere meu sense pagar a la sortida de l’estació de Renfe d’Arc de Triomf. Passa sovint, els usuaris ho patim i els responsables no fan res per aturar-ho. Cada vegada més l’incivisme dels que s’aprofiten dels que paguem fa pensar que vivim en un país on no es valora el servei públic, on tot sembla gratuït, on el campi qui pugui genera valor afegit. Ah, i si els crides l’atenció encara et contesten amb agressivitat!
JORDI SERRAMIA CENDRA
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
