Accessibilitat: ens hi posem seriosament?
La ciutadania sol ser comprensiva pel que fa a qüestions de pressupost públic. Coneixem la situació delicada per la qual passen la majoria d’ajuntaments i sabem que les prioritats i les urgències canvien depenent del color de cada govern. Però una cosa és clara: per incompetències d’uns o altres, ara per ara hi ha gent que no pot viure una vida lliure de barreres.
A Vilanova i la Geltrú no dubto que s’hagi fet un esforç per fer la vila més accessible, però no podem jugar a fer les coses a mitges o sense tenir en compte el perquè de cada actuació: hi ha rampes impossibles, carrers estrets i malmesos i papereres i fanals que barren el pas, per no parlar dels passos de vianants adaptats només per una banda, com el del passeig Marítim, en una extensió d’uns 500 metres.
Cada nyap són diners llençats a la brossa, posa en evidència el responsable i no afavoreix la mobilitat de la ciutadania. Pensem abans d’actuar, sisplau.
TÀNIA REYES TORBISCO
VILANOVA I LA GELTRÚ
Feminisme amb talons alts
No soc cap experta en feminisme. No soc filòsofa, ni sociòloga, ni psicòloga. Però sí que soc feminista, o almenys ho intento. El fet de ser-ho ha sigut una decisió meditada a què he arribat després de moltes reflexions, lectures i discussions. Ho soc perquè tinc la convicció que un món més just passa per ser un món feminista. I no solament per la igualtat de dones i homes, sinó també per la manera que tenim les dones de mirar i entendre el món, de relacionar-nos i de construir la història.
Però ser feminista i viure en una societat patriarcal és complicat i porta implícites contradiccions. Per exemple, m’agrada pintar-me els llavis i portar talons alts de vegades, una estètica d’acord amb l’imaginari femení que ha ideat el patriarcat per a les dones.
Per a mi feminisme significa sobretot llibertat. La contradicció de la qual parlava és una xicoteta anècdota. Però aquestes contradiccions em fan reflexionar, rectificar, qüestionar i, per tant, avançar.
PURA MATOSES PÉREZ
SUECA
Les coses com són
Hi ha detalls de la nostra societat que es destapen en ocasions molt especials i que no encaixen amb el que diem. A ningú li agrada que el puguin qualificar d’hipòcrita, i quan es tracta un tema delicat com és la corrupció i les males pràctiques econòmiques i el futbol, la cosa es complica.
Aquests dies estem veient que estan sorgint informacions sobre l’expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell i el futbolista Leo Messi. És curiós veure que molts dels que defensen la independència i que la desitgen per tal de crear un país net defensen també persones com el futbolista blaugrana pel simple fet de jugar molt bé i marcar molts gols.
Seria bo que es defensés el país dels corruptes, de tots, sense excepció. Però no caiguem en l’error de defensar els nostres i crucificar els altres. Estaríem caient en el mateix error que volem denunciar dels altres.
XAVIER ALONSO
BARCELONA
Adoctrinaments
A la carta molt detallada de Guadalupe Miras Bernal del 25 de maig sobre l’adoctrinament de les noies dels anys 50 i 60 per la Sección Femenina de FET y de las JONS li faltava esmentar el Servicio Social. Allò també era adoctrinament. Vaig anar interna al Castillo de Avellaneda, a Peñaranda de Duero. Allà ens van ensenyar matèries tan interessants com enllustrar mobles, cuinar i puericultura, tot amb la intenció que ho sabéssim fer per quan ens caséssim. Rosari cada tarda amb uns cants pseudogregorians que, venint d’una escola alemanya, feien riure o plorar. I si no feies el Servicio Social, no podies tenir passaport. Per tant, de viatjar a l’estranger res de res.
INÉS TELL I DE PALLEJÀ
BARCELONA
