1.026 sensesostre
Avui he vist un dibuix de ja fa uns anys d’un nen descalç cobert amb una túnica demanant almoina, i m’ha transportat a l’actualitat.
Fa poc es va fer durant una nit el recompte de les persones que dormen al carrer a la ciutat de Barcelona, organitzat per la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) amb el suport de l’Ajuntament, per poder ajudar-les millor i sensibilitzar la ciutadania.
Són 1.026 persones que s’hauria de mirar que dormissin sota un sostre. Un sostre que les empari de les inclemències del temps, de les malalties i de la pobresa. Són ànimes que han acabat al carrer per circumstàncies, les que la vida a la nostra societat els ha donat. La societat la formem tots i l’ajuda hauria de ser primordial.
De vegades la vida no dona opcions a les persones. És quan la comunitat ha de donar opcions a tothom, sobretot als més desfavorits.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Ciclistes i seguretat
Passa sovint. Aturat amb el meu vehicle en un semàfor vermell, em va passar per la dreta un ciclista a tota velocitat. No cal dir que no va respectar el semàfor: va passar, segur de la seva impunitat. Al cap de pocs metres vaig tornar a retrobar-me amb ell i el vaig avançar, i novament el veloç ciclista va arribar a la meva altura al següent semàfor, que també es va saltar. Vaig desitjar que arribés a casa sa i estalvi.
Certament, hi ha conductors que no respecten les mínimes normes de seguretat cap a aquest col·lectiu vulnerable, com ho demostra el nombre de víctimes. Però no es pot obviar l’altra cara de la moneda: no són pocs els ciclistes que passen els semàfors en vermell. Els veiem circulant en parella i ocupant el centre de la calçada, parlant entre ells, despreocupats dels vehicles que tenen al darrere, quan el voral permet que circulin amb total seguretat. Alguns es recolzen en el nostre vehicle quan estem aturats en un semàfor. Fins i tot n’hi ha que s’agafen a la part posterior d’un camió per pujar una rampa. D’altres aprofiten l’aturada per esmorzar amb un parell de cerveses, o fins i tot una copeta, i tornen a pujar a la bicicleta. També n’hi ha que circulen en sentit contrari o per les voreres entre multitud de vianants.
Malgrat tot això, no tinc notícia de controls d’alcoholèmia o de denúncies de trànsit a cap ciclista. És sorprenent que el pla de mesures urgents del ministre Zoido no en prevegi per als ciclistes, com l’obligatorietat de matriculació, el carnet per punts i l’assegurança de responsabilitat civil. Perquè la seguretat s’ha de garantir a tothom, però també és responsabilitat de tots.
ALFREDO CALATRAVA ALONSO
PALLEJÀ
25 anys dels Jocs
Aquest juliol es compliran 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Sant Sadurní d’Anoia va ser subseu olímpica de l’hoquei patins i del ciclisme en ruta. És natural que l’Ajuntament celebri aquest aniversari de manera institucional, amb la complicitat de tots els grups municipals, les entitats de la vila i els que van ser voluntaris olímpics.
Els Jocs del 92 van ser una oportunitat històrica, que l’ajuntament del moment va saber aprofitar, i que va col·locar el nom de Sant Sadurní d’Anoia a un nivell internacional. L’entusiasme, l’energia, la il·lusió de tots els sadurninencs va fer possible que Sant Sadurní fos olímpic.
L’hoquei patins, esport estrella de la vila, juntament amb el prestigi del club esportiu Noia, van ser brillants promotors i ambaixadors d’aquesta pràctica al Pavelló Olímpic de l’Ateneu. Del ciclisme en ruta cal destacar la bona feina que va fer la Penya Comarcamics.
Tot el que he escrit és per demanar a l’equip de govern actual que en prengui bona nota, i que sigui capaç de tornar a donar una empenta a Sant Sadurní d’Anoia, que prou falta li fa.
FRANCESC CARAFI QUINTANA
SANT SADURNÍ D’ANOIA
