Gràcies, Raimon
La primera vegada que vaig escoltar una cançó d’en Raimon va ser a l’exterior del refugi de Goriz un estiu als inicis de la seva carrera. Som i Al vent. Les cantaven uns estudiants d’arquitectura. La lletra i la musicalitat ja em van captivar. Després han estat múltiples els recitals en què he gaudit de la seva creativitat poètica i musical. Les lletres de les seves cançons, totes, diuen moltes coses, i moltes, sobretot les de contingut social i polític, són vigents.
En Raimon ha tingut una gran qualitat: sempre ha fet vibrar el seu públic. Diu el que molts volem sentir dir en veu alta. El compromís amb el poble ha estat constant i evident. Desmarcat de filiació partidista, ha estat la veu del poble català que no s’ha conformat amb l’statu quo. M’han quedat gravats per sempre els versos d’Espriu cantats per ell: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.
Gràcies, Raimon, per retornar-nos el sentit de les paraules. Continuarem el que tu has començat.
JORDI BUFURULL GALLEGO
BARCELONA
Reconeixement a Ferran Latorre
Quin orgull tenir en la història de Catalunya aquest muntanyenc que ha assolit la fita de fer el cim de l’Everest i completar així els catorze vuitmils. També fa poc en Kilian Jornet ens ha fet vibrar pujant tot sol a l’Everest, sense oxigen ni ajudants.
És molta la gent de Catalunya apassionada per les muntanyes. Jo soc una enamorada dels cims. Vaig néixer massa aviat, el 1940. Vaig tenir sis fills, i amb l’economia precària només em va donar per anar tres dies l’any a un refugi i fer algun cim. Quan l’assolia, les llàgrimes d’emoció eren generoses. Quina meravella. Quina plenitud se sent quan assoleixes un cim. Vaig poder fer els cims d’una cançó coneguda, “De bon matí, quan els estels es ponen...”, i seguint els cims esmentats en aquesta cançó, vaig pujar el Mont Perdut (dues vegades), l’Aneto, el Posets, els Encantats (tres vegades), Peguera i Besiberri, entre d’altres.
Sabia que Ferran Latorre tenia previst assolir el cim aquest dissabte de vuit a deu del matí. A les vuit, quan m’he despertat, l’he tingut present i he pregat perquè hi pogués arribar. Quan he sentit per la ràdio la notícia, he plorat d’emoció.
ESPERANÇA PUIG SANAHUJA
TERRASSA
Guanyen els dolents
Els partits polítics parlen sovint de la necessitat de regeneració democràtica a la vista dels nombrosos casos de corrupció, però costa molt de trobar propostes concretes que vagin en aquesta direcció.
Crec que no es podran recuperar la salut i la credibilitat democràtiques mentre Baltasar Garzón, Elpidio José Silva o Maite Carol, els jutges i testimonis que van destapar els casos que salpebren els informatius diàriament, hagin perdut la feina mentre que els investigats -els Betorets, Camps, Correas, Millets, Montulls, Blesas, Ratos i tutti quanti - són al carrer. ¿Hi ha algun partit polític interessat a recuperar els Garzón, Silva, Carol que tanta falta ens fan?
MANUEL QUIÑONERO RODRÍGUEZ
BARCELONA
‘Urnem’ el país
Les nostres urnes enfront de les seves armes guanyen la batalla de la imatge que se’n desprèn, i això deixa aterrits els poders de l’Estat. Inundem el país d’urnes!
Fem ús de la nostra imaginació, llargament desenvolupada com a defensa: les entitats que fabriquin enganxines, cartells, banderoles. Els mitjans informatius també podrien mostrar una urna en un raconet cada dia. Que circuli l’emoticona, i que tot el món es pregunti d’on surt aquesta febrada.
Fabriquem tots urnes amb qualsevol caixa de cartró: petites, grans, de colors... i posem-les als actes, als aparadors o penjades als balcons.
DAVID MASCARELLA I TERRADELLAS
SANT QUIRZE DE BESORA
