CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 02/06/2017

Cartes a la Directora 02/06/2017

3 min

Qui ens informa dels nivells de contaminació?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sovint ens arriba informació dels preocupants nivells de contaminació en grans ciutats com Barcelona i Madrid.

El nivell d’ozó és un dels principals responsables de la mala qualitat de l’aire. Segons la web del departament de Medi Ambient, Barcelona ciutat no és la zona amb més contaminació d’ozó de Catalunya, sinó la Plana de Vic, on els últims 12 anys hi ha hagut el 47% d’episodis.

Cal ser sensibles a aquesta problemàtica tan greu per a la salut. Que la població en tingui coneixement i s’evitin situacions de risc, sobretot amb els infants, més sensibles en termes de neurodesenvolupament.

El grup Capgirem Vic demanarà al ple de l’Ajuntament de Vic que el consistori avisi les escoles quan se superi el llindar de risc per a la salut per protegir els nostres infants. Esperem que s’aprovi, i que aquesta mesura es generalitzi a tot Catalunya. Si TV3 mostrés un mapa diari dels nivells d’ozó a l’espai El temps ens ajudaria a tots a evitar situacions de risc i a prendre’n consciència.

JOSEP M. SERRA GRABULOSA

VIC

Músics de carrer: la imatge més trista

Corre per internet una imatge d’un noiet perplex amb el seu violí a terra, recolzat dins la funda fosca, mirant cap a un policia que l’està multant per tocar música al metro. Realment trist. No he pogut evitar recordar una notícia de casa nostra.

El 8 de març passat (el Dia de la Dona, quina ironia) a Tarragona uns guàrdies urbans multaven una jove violinista sense feina -Liubomira Stoitxeva, Liuba per als veïns i els comerciants que la coneixen- que tocava al carrer August de la meva ciutat. 100 euros de multa per regalar música, mentre un home demanava que la deixessin estar-s’hi perquè aportava alegria al carrer. La pròxima vegada et confiscarem el violí, li van etzibar. Sense arma no hi ha delicte, devien pensar els astuts agents.

Són les paradoxes de la vida. Els nostres cossos de seguretat ens protegeixen dels perills d’una virtuosa del violí coneguda i apreciada per tots. Ara ja estem fora de perill. No ha tornat a tocar. El carrer està trist. Segur, però trist.

ANNA NAVARRETE

TARRAGONA

Dolor pels avortaments

La periodista i escriptora Bàrbara Julbe parlava, en una entrevista a l’ARA, del “silenci social que envolta la mort durant la gestació”. Es referia a un avortament patit, no buscat, a la tristesa que provoca i la sensació que la gent no sap què dir-te i intenta treure-hi importància, quan tu el que voldries és parlar-ne i que es reconegués el dolor d’haver perdut un fill sense tenir en compte les setmanes de gestació.

A mi, que des de fa 30 anys treballo amb mares soles, dones amb dificultats per tirar endavant l’embaràs o que han patit un avortament o se n’estan plantejant un, m’ha agradat molt que una periodista jove plasmi, en un llibre i emocionalment, el que significa un avortament.

MONTSERRAT RUTLLANT BAÑERES

BARCELONA

Sobre el bisbe Xavier Novell

La glossa dominical del bisbe de Solsona, Xavier Novell, en què es preguntava si l’homosexualitat es podia deure a l’absència de la figura paterna, em sembla un valent exercici de llibertat d’expressió.

Dir el que un pensa és correcte en una societat democràtica. L’únic que el fa diferent, i per això se l’assenyala, és que el bisbe parla des de i sobre l’esperit, un aspecte de la identitat humana que sembla que no és agradable a determinats sectors.

Però el que és cert és que, sigui agradable o desagradable, s’ha de respectar si realment creiem en l’ètica democràtica.

JORDI CASTRO

MANRESA

stats