Agraïment de les infermeres al Carles Capdevila
Estimat Carles. Les infermeres i infermers estem molt tristos. La notícia de la teva mort com a conseqüència d’un càncer ens ha impactat i ens ha causat molt de dolor. Durant molt temps has parlat de nosaltres, a la televisió, a la premsa escrita o a la ràdio. Ara som les infermeres les que et volem escriure unes paraules i parlar de tu.
En les teves intervencions sempre deies que aspiraves a presidir el club de fans de les infermeres. Carles, sempre seràs el nostre president d’honor del club de fans. Et volem donar les gràcies per haver visibilitzat la nostra professió.
Has donat un valor incalculable a la nostra feina. Com tu deies, “cuidar és molt més que curar”. Mai no oblidarem les teves paraules. Has comunicat d’una manera brillant a la societat els valors de les infermeres, que t’estarem eternament agraïdes. Moltes gràcies i fins sempre.
JORDI MITJÀ COSTA
SANT ANDREU DE LLAVANERES
Roig, Solà, Capdevila
Llegir l’article diari d’en Capdevila se’m va fer imprescindible el darrer any i mig. Em va semblar percebre la mateixa força i veritat pura, absoluta, contundent, brillant com un dia clar de tramuntana, que recordava dels darrers articles de la Montserrat Roig i en Joan Solà.
Tots tres units per un fil invisible. Tots tres deixant un buit immens en la gent del carrer. En aquesta hora trista, se m’acut estar agraït de ser d’un país amb aquests cims d’absoluta integritat ètica, coratge, veritat, entrega i saviesa.
JORDI SUNYER I DEU
SANT CUGAT DEL VALLÈS
La pregunta
És l’hora de fer propostes sobre la pregunta. Una majoria de la societat catalana reclama o respecta el lliure exercici democràtic del referèndum, i molts volem que guanyi el sí. No sabem quants, però. I el nombre de partidaris del sí addicionals als ja convençuts depèn, entre altres coses, de com s’ofereixi la Catalunya que volem. I la pregunta és una qüestió bàsica.
Una pregunta directa, senzilla, aparentment concisa i temptadora com “Vols que Catalunya sigui un estat independent?” seria excessivament pobra i simple. Només els ja persuadits contestaríem a ulls clucs, però podria crear algun rebuig. A la Catalunya oberta, acollidora i socialment avançada potser li agradaria més una pregunta entenedora i gens complicada, tot i que extensa, que expliqui el futur obert que volem i es guanyi la majoria de catalans i la consideració internacional. Per exemple: “Vols que la nació catalana esdevingui un estat sobirà i pugui progressar segons la seva pròpia voluntat i establir lliurement relacions i llaços internacionals amb altres estats afins?” Crec que aquest enunciat conté els elements més importants.
JOAN GAYA BELTRAN
SANT CUGAT DEL VALLÈS
La síndrome de La Tourette
Avui, 7 de juny, se celebra com cada any el Dia Internacional de la Síndrome de La Tourette. Aquest trastorn consisteix en tics nerviosos motors i vocals, i molt sovint es presenta amb altres trastorns associats (TDAH, TOC…).
Atès que es tracta d’un trastorn crònic, una manera molt rellevant de pal·liar-lo consisteix a estendre el coneixement social d’aquesta condició. Si no es coneix, aquests pacients són molt sovint malinterpretats i fins i tot maltractats (o com a mínim mirats malament) pel seu entorn, cosa que fa que duguin una vida no gaire satisfactòria, no tant pels tics com per la incomprensió.
Per això és molt important la feina de difusió que augmenti el grau de coneixement d’aquesta síndrome. És, segurament, la part més rellevant de la seva teràpia.
RAMON PUJADES I BENEIT
ASSOCIACIÓ TOURETTE CATALUNYA