I vostè què en pensa?
Després de conèixer el contingut de l’esperada pregunta, i la data per al referèndum, no em puc estar de comentar les reaccions dels anomenats líders de l’oposició.
Xavier García Albiol, en la seva línia habitual, repeteix, un cop més, les consignes dictades pels seus superiors amb l’actitud xulesca que li és pròpia i que no fa altra cosa que amagar la ineptitud de qui pretén aparentar tenir talla de polític.
Albert Rivera, amb un estil arrogant que no para de créixer, clama sobre “la mala gestió”. Se’m fa difícil entendre com pot parlar de bona o mala gestió de govern algú que no ha tingut cap mena de responsabilitat en aquesta matèria. Tinc el convenciment que amb el temps es veuran les seves intencions reals. La fotografia al costat d’Aznar ens en pot donar alguna pista.
Pel que fa a Miquel Iceta, d’entrada m’agradaria felicitar els guionistes del Polònia pels retrats que n’acostumen a fer, i especialment pel gag del programa de dijous, dia 8 de juny. En veure’l, s’entén qualsevol comentari que pugui fer, com per exemple: “L’anunci de la pregunta i la data no condueix a res”. El famós document de Granada, sí?
Joan Coscubiela: les ambigüitats no són operatives, en aquest món no sempre es pot estar pendent de “tenir garanties”. Hi ha moments i situacions en què un s’ha d’arriscar. En el seu cas, ja seria hora, perquè la cosa ve de lluny.
I, per acabar, com no podia ser d’una altra manera, voldria dir-li a Ada Colau, que sempre “treballa per fer possible...”, que cal ser realista i concretar. El concepte de “treballar per fer possible” és abstracte.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
‘Ricard III’
Al Teatre Nacional de Catalunya s’ha representat l’obra de Shakespeare Ricard III, dirigida per Xavier Albertí. Amb un repartiment excepcional, hi destaca la bona interpretació de Lluís Homar fent de duc de Gloster primer i de rei Ricard III després. Els diàlegs et fan entrar en la psicologia d’aquest personatge històric, de qui la literatura devia exagerar la maldat. Una maldat que compta amb uns còmplices, gràcies a la col·laboració dels quals es confabula tot en una tèrbola intriga.
Silenci absolut durant les més de tres hores de l’obra. Cap mòbil sonant. El plaer atent de poder escoltar els actors mentre declamen. Un conjunt considerable a l’escenari. Un muntatge d’una estètica gairebé minimalista, elegant, ben sorprenent i que posava l’èmfasi en els personatges i el seu text. I tot això en l’entorn arquitectònic d’un lloc també excepcional.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Dia Mundial del Medi Ambient
Crec que és bo que periòdicament pensem en el nostre entorn natural, concretament en la relació que hi ha entre el nostre estat natural, la temperatura, la natura i el nostre medi ambient en general. En aquest sentit, cal recordar la celebració, la setmana passada, del Dia Mundial del Medi Ambient, un dia en què tots els mitjans van parlar i escriure sobre la necessitat de tenir cura del medi ambient. Cal recordar que aquests dies significatius queden molt bonics de cara a la galeria, però que són poc pràctics.
La societat de consum i del malbaratament que hem creat ni s’aturarà ni està disposada a canviar, per ara, encara que sí que critica el president dels Estats Units. La preservació del medi natural requereix un canvi radical a l’hora d’entendre el progrés, una cosa que la majoria no estem disposats a fer. La pregunta genèrica seria: fins quan seguirem degradant el planeta? I la pregunta personal que ens hem de fer: què estic fent jo diàriament per conservar-lo?
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
