Menysteniment ofensiu
Dilluns Mònica Terribas va entrevistar dos alcaldes socialistes de pes: el de Lleida, Àngel Ros, i el de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón. El primer, en la seva lògica actual (els de Ciutadans el tenen ben collat), es va excusar en la legalitat per dir que no cediria locals per al referèndum; lamentable, però ho va fer educadament i correctament. El segon, en una demostració de mala educació i incorrecció absoluts, quan l’entrevistadora li va preguntar pel referèndum, va respondre: “No sé de què em parla”. Terribas l’hi va tornar a preguntar, i ell va respondre exactament el mateix.
Què s’ha cregut aquest home? Qui és ell per menystenir d’aquesta manera un 80% de la gent del país, el seu Parlament i el seu Govern? No deu ser tan banal el tema quan el senyor Iceta se’n va a Brussel·les per posar-hi bastons a les rodes, quan el cap de files del seu partit (PSOE) es posa a disposició del senyor Rajoy “ para lo que guste mandar ”, que diuen els castissos, contra Catalunya. Aquest personatge ha fet un exercici difícilment superable de mala educació, prepotència i menyspreu. Espero que les urnes l’hi tinguin en compte.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Els artesans de Capdevila
L’enyorat Carles Capdevila recordava sovint la necessitat que tenim dels artesans, és a dir, aquelles persones que fan bé la seva feina perquè no entenen que es pugui fer d’una altra manera, la gent que estima fer bé la seva feina.
Fa uns dies vaig tenir la sort d’ensopegar amb un d’ells. Vaig trucar un divendres més tard de les vuit del vespre al telèfon de suport a professionals del portal e-Justícia de la Generalitat. Ni el dia ni l’hora de la trucada convidaven a esperar una resposta gaire amable. Tanmateix, la persona que em va atendre durant més de mitja hora em va solucionar el problema tècnic, va mostrar una bonhomia inhabitual en qualsevol servei d’assistència telefònica i em va repetir diverses vegades la frase “Som aquí per ajudar”.
Probablement hi ha més persones així del que pensem, perquè la seva modèstia els impedeix fer-se visibles. Però quan els trobem, regraciem-los, com vaig fer jo, i mirem d’imitar-los. Tots hi sortirem guanyant i serà també una manera de retre un petit homenatge al Carles Capdevila.
DAVID TORRAS I LLAURADÓ
SABADELL
Què passa si no puc?
Un dia vaig entrevistar una persona que em va dir: “Sí que es pot, es pot amb tot”. Des d’aleshores he intentat justificar el que faig amb aquesta premissa. Que si els estudis, que si la feina, que si l’amor. Sempre endavant, tot és possible. I fins ara me n’he sortit. Tanmateix, en certes ocasions no he pogut evitar sentir-ho com una càrrega. I m’ha sorgit el dubte: ¿s’ha de poder amb tot? A molts ens han educat amb la fórmula “Tot esforç té la seva recompensa”; però ¿i si la recompensa fos adonar-se que si no surt, no passa res? ¿Que la vida no s’acaba perquè, encara que ens costi de creure, la vida segueix amb nosaltres o sense? Doncs bé, ja que hi som, aprofitem-la, però de veritat. Sense optimismes banals. Ens falta aprendre a gaudir fracassant, perquè ens falta entendre que fracassar, moltes vegades, no és més que un nou inici.
ÀNGELA CANTADOR CASALS
VILANOVA I LA GELTRÚ
Manipulació genètica
Vull felicitar el Dr. Miquel-Àngel Serra per l’entrevista que li van fer la setmana passada a l’ARA. “El risc d’homogeneïtzar la humanitat amb l’edició genètica és real”, deia. I ens alertava sobre el perill de convertir els éssers humans en productes fabricables, manipulables, intercanviables, etc. Cal prendre’s seriosament aquest perill i crear equips multidisciplinaris que sense grans interessos econòmics tutelin aquests aspectes de la vida humana.
MONTSERRAT RUTLLANT BAÑERES
BARCELONA
