L’esport contra l’exclusió social
És sabut que l’esport és una activitat que millora les persones. Ho van entendre així uns educadors que van engegar fa cinc anys el projecte Superacció al barri del Poblenou de Barcelona: un intent de treure de la marginació adolescents en risc d’exclusió a través de la pràctica del triatló. L’ARA en va parlar fa uns dies. Els preparen per fer-lo, tot i que l’entrenament és una excusa: el que fan, en realitat, és ensenyar-los els valors de l’esport. La majoria dels nois i noies són immigrants, uns quants són catalans; provenen dels serveis socials, i tots tenen serioses dificultats per integrar-se. A través de l’esport, l’entitat sense ànim de lucre Superacció intenta potenciar valors com l’autoestima i el treball en equip perquè aprenguin a superar el fracàs i millorin la seva capacitat de relacionar-se i comunicar-se. Volien dur a terme una acció pedagògica singular, que no es feia enlloc, i ho estan aconseguint. Des que es va fundar han ajudat 800 joves, preparant-los durant un mínim de dos anys per a la seva inclusió a la societat mitjançant l’esport, sense que la finalitat del pla sigui necessàriament competir. Tanmateix, n’hi ha alguns que han arribat a participar en proves com la Titan Desert. S’entrenen en grups, en què poden alliberar energia, escoltar, expressar-se i sentir-se integrats. En aquest sentit, Superacció és una iniciativa innovadora per ajudar a eliminar etiquetes. Un projecte solidari relacionat amb el triatló, magnífic.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA
BARCELONA
El referèndum i la llei
El procés sobiranista, que des d’un punt de vista cívic és exemplar, va una mica coix perquè encara hi ha cert debat obert sobre què és més fonamental en democràcia: la voluntat popular o les lleis. Tot i que és evident que les lleis no són immutables, i menys en un món tan canviant, hi ha gent que encara no veu clar que es pugui celebrar un referèndum que la llei no permet. Caldria, doncs, algun moviment estratègic perquè el govern català guanyés tota la legitimitat possible.
Potser el president Puigdemont podria plantejar al Congrés la possibilitat de no celebrar el referèndum a canvi d’una modificació substancial de la Constitució espanyola, en què s’accepti el dret a l’autodeterminació de Catalunya, es blindin competències en matèria de llengua, cultura i economia, i s’obtingui un concert econòmic com el basc. El Congrés vota la proposta: si prospera, el referèndum no se celebra. Si no, el Govern demostra que el referèndum és l’únic camí possible perquè Catalunya desenvolupi la seva vocació d’autogovern.
JORDI IBÁÑEZ INSA
BARCELONA
Turisme rural o de luxe?
Ara que la calor ja ha arribat, és costum que part de la població de l’àrea metropolitana fugi del seu entorn saturat de turistes i busqui espai i tranquil·litat en ambients més rurals.
Aquesta recerca tan específica ha propiciat un augment de l’oferta turística rural que en alguns casos s’està regularitzant. Cada cop són més les masies i apartaments turístics rurals que ofereixen piscines i spas com a màxims atraients de demanda, oblidant-se que aquests serveis ja els tenen disponibles també en l’entorn urbà.
A més de la incipient pujada de preus que provoca aquest fet i la més que dubtosa sostenibilitat ambiental de disposar de piscina o spa particular, el principal problema és la pèrdua o oblit de la diversitat cultural que caracteritza les diverses zones rurals catalanes. Els productes propis, tradicions, boscos i activitats típiques de cada zona haurien de ser el màxim atractiu rural. D’aquesta manera estaríem valorant i defensant el nostre patrimoni singular i fomentant la continuïtat de petits pobles en lluita constant contra l’abandonament de la seva població.
SERGI VERA PONTE
VILASSAR DE MAR
