Catalunya-Espanya
Se’m fa difícil opinar sobre l’atzucac en la relació entre Catalunya i Espanya. Les posicions partidistes i els sentiments estan massa enrocats. Tinc el pressentiment que serà difícil arribar a una solució sense trencar algun plat. Em pregunto si els nostres polítics d’avui seran capaços de tenir en compte l’exemple de sensibilitat social i voluntat unitària bàsica de la Transició.
JAUME V. MUNTADAS
SANT ADRIÀ DE BESÓS
Més que corrupció
Que un dels temes de què sentim més a parlar sigui la corrupció és un mal símptoma de la nostra societat. Que l’accés al poder sigui de vegades per fer-ne un ús personal inadequat, i no per exercir el bé comú, sembla que ha sigut un tret característic des del principi dels temps. Que aquest mal ús del poder i l’enriquiment personal es faci a costa de l’empobriment d’una gran part de les persones que més s’haurien de protegir ja és més que corrupció, és mesquinesa humana de la més abjecta, misèria humana.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Projecte radars
Barcelona vol ajudar 90.000 avis que no tenen la companyia de ningú. Per això ara el govern municipal vol potenciar i estendre la iniciativa que va posar en marxa Jordi Hereu i que va continuar Xavier Trias. Es volen facilitar els recursos humans que se n’ocupin: voluntaris i institucions que col·laborin amb la campanya.
No us podeu imaginar el bé que et fa saber que hi ha persones que s’ocupen de tu.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
Perversitat
La perversitat és el que defineix les actuacions de molts estaments del poder espanyol, o potser de tots. Hem conegut el veredicte del Tribunal d’Estrasburg sobre el cas Atutxa, un veredicte que tard o d’hora havia d’arribar, i que no podia ser en cap altre sentit. La perversitat rau en el fet que qui va forçar la seva condemna ja sabia que no era vàlida, però també sabia molt bé que quan arribés aquest veredicte hauria passat prou temps perquè la trajectòria política de les persones afectades estigués morta.
En un altre sentit, és el mateix que la declaració de l’amnistia fiscal com a “inconstitucional i nul·la” que l’inefable TC, tan ràpid per a segons quins temes, ha emès aquests dies, anys després que fos aplicada, i que a hores d’ara no serveix de gairebé res. Seguim amb les inhabilitacions de Mas, Ortega, Rigau i Homs i les que vindran, que segur que algun tribunal superior tombarà, però massa tard, com en el cas d’Atutxa. ¿S’equivoquen amb aquestes actuacions? Són uns incompetents? Gens ni mica! Saben prou bé el que fan i com va el sistema i l’utilitzen a la seva conveniència.
En altres èpoques es feia desaparèixer físicament la nosa, ara se la destrueix políticament, encara que sigui amb males arts.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Qui votarà ‘sí’
Com que sempre he viscut a Catalunya i conec els meus conciutadans, puc afirmar que sé perfectament qui votarà sí en el referèndum de l’1 d’octubre.
Votaran sí els que se senten espanyols i ho volen continuar sent, perquè ningú haurà de renunciar a la seva nacionalitat en la nova República; els que s’estimen Espanya i els que la detesten; els vinguts del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà; també els apàtrides i els que confien més en la gestió d’un govern pròxim que en la d’un govern autoritari, cec i sord; els que no confien del tot en cap govern, però són sensibles als principis democràtics i de pau; els que no es conformen amb la Catalunya que tenim; votaran sí els independentistes, però també els que no ho són. Perquè hi ha tantes raons per al sí com persones, orígens i sensibilitats.
És per tot això que guanyarà el sí.
SALVI PARDÀS SUNYER
BARCELONA
Tradició europea
Tot i que França no ha patit amb especial severitat la crisi i no ha retallat substancialment el seu estat del benestar, hi ha una estesa sensació de declivi i de por als estrangers i a la globalització. A Macron li espera la tasca de fer les reformes sempre ajornades a França. Cal modernitzar l’economia.
Però no serà una gestió tecnocràtica la que resolgui la crisi. Calen respostes culturals: el que s’està enfonsant a França i a tot Europa és el substrat humà i social que sosté la nostra democràcia.
El poder no el poden exercir només unes elits allunyades de les necessitats de la gent. Cal fer els comptes amb un nou desarrelament: els europeus estem lluny de les grans tradicions que van forjar Europa i semblem a mercè de promeses desgavellades.
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
