Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 19/06/2017

Ja tenim aquí l’horari europeu?

Qui ens ho havia de dir! No cal fer gaires debats per provar si funciona millor dinar de manera lleugera al migdia, ben aviat, i sopar també més aviat, i no posar-se a mirar la tele fins a les tantes...

Les Proves d’Accés a la Universitat han estrenat aquest any, a Catalunya, un nou horari que ens hi pot ajudar: es va preveure la pausa per dinar de 12.30 a 14.00, i que a les 17.30 com a molt tard tothom pogués marxar per poder sopar com cal i posar-se a estudiar per a l’endemà o estar amb els seus. L’únic que no va acabar de rutllar és que les proves van començar cap a les 9; es podria haver avançat una mica més.

Si el sistema educatiu apliqués aquests horaris -començar aviat, aturar-se per fer un dinar ben lleuger al migdia i acabar a una hora raonable a la tarda- les noves generacions s’educarien en una manera de gestionar el temps que exclouria certs desordres actuals. Pel bé de la família, de la salut i per una manera de treballar millor.

XAVIER SERRA BESALÚ

GIRONA

Resistents i trastorns

Si considerem que qualsevol sistema tendeix a sobreviure, que si eliminem un component essencial un altre tendeix a ocupar el seu lloc, que si apareix una força actuant en un sentit una altra tendeix a anul·lar el seu efecte... I si considerem les propietats esmentades dins de determinats sistemes que coneixem prou bé, com ara un grup d’alumnes, el cos o un hort, per exemple, i considerem que totes les persones i tots els microorganismes tenen els seus enemics naturals, per què limitem tant la llibertat d’expressió? Per què utilitzem tants antibiòtics i insecticides? Per què ens passem atacant? Per què no permetem més que cada sistema s’autoreguli? Per què no ho permetem, si ja s’ha comprovat que la nostra agressivitat té conseqüències negatives?

Es tracta de conseqüències importants que es manifesten en forma de resistents i de trastorns. Resistents com els indignats, que ja no es deixen convèncer; els bacteris, als quals no pot vèncer el medicament vell, i els insectes, que per erradicar-los has de fer servir productes molt potents. I trastorns com un grup humà ingovernable, una infecció que no es cura o una plaga que ens arruïna la collita.

Dit això, no puc evitar referir-me a un fet que ja ha passat. Hi havia un grup d’alumnes amb tres elements molt disruptius. El tutor no va dinamitzar adequadament el grup, és a dir, no va treballar l’autoregulació. Va voler eliminar els elements que molestaven. I ho va fer, molts cops, utilitzant càstigs col·lectius. Va fracassar!

MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZ

BARCELONA

El zoo del futur

A Zoo 21 ens informen que la legislació europea defineix els zoològics com a establiments on es mantenen “animals vius d’espècies silvestres per a la seva exposició al públic, fomentant l’educació en la biodiversitat i la participació en pogrames d’intercanvi, de conservació i reintroducció d’animals al medi natural”.

Totalment en desacord: els zoos són un ens anacrònic. La primatòloga Jane Goodal ens explica que per cada ximpanzé capturat en moren entre 20 i 30. En llibertat són animals socials molt intel·ligents; poden arribar a emetre fins a 80 combinacions de sons per explicar situacions diferents. Són capaços de reconèixer-se ells mateixos com a individus. Tot això no es dona quan malviuen tancats en espais reduïts, privats de tota relació social, amb un nombre molt petit de congèneres i sense interactuar amb altres espècies.

Al zoo la seva vida és una aclaparadora rutina, on perden les tècniques cognitives de la caça i la supervivència. Els genera estrès, ja que en llibertat diàriament caminen grans distàncies.

Sisplau, senyors polítics, tanquin definitivament el zoo i facin una llei de benestar animal en què quedi clar que també són éssers vius amb sensibilitat i no objectes decoratius.

LLUÍS VILLACORTA MONTERO

BARCELONA

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT