Ulleres
A través dels mitjans m’assabento que un bon grup de juristes catalans afirmen que d’una lectura atenta i minuciosa de la Constitució espanyola no se’n desprèn que sigui il·legal celebrar un referèndum a Catalunya.
Tanmateix, més d’un personatge del govern de Madrid afirma el contrari i obra en conseqüència, obrint procediments judicials a tort i a dret al·legant que la Generalitat ha incomplert, incompleix o té la intenció d’incomplir la llei.
No ho entenc. ¿Podria ser que aquests personatges no s’hagin llegit bé el text de la Constitució que diuen que volen defensar? ¿O podria ser que portin unes ulleres que els faciliten llegir a la seva manera el que no consta al text de la Constitució?
Abans d’un xoc de trens, que molts vaticinen, valdria la pena posar-se bé les ulleres i llegir bé el text, perquè jo dels juristes catalans me’n refio.
MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH
BARCELONA
Compte enrere
En aquest món quasi tot el que és viu neix, creix, es reprodueix i mor. El que no hauria de morir mai són virtuts com la generositat, la solidaritat, l’amor al proïsme i a la natura. El Cos de Bombers Voluntaris del Pont de Suert, nascut fa 35 anys, està a l’UVI. Respira amb dificultats i el pitjor és que els metges no hi són. És trist morir per malaltia o per accident, però és indignant haver de morir per abandonament.
L’Alta Ribagorça, una comarca amb pocs habitants -amb pocs vots-, disposa d’uns patrimonis culturals i naturals impressionants, una massa forestal amplíssima, amb un parc nacional, una estació d’esquí i dos béns declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: el romànic de la Vall de Boí i les Falles del Pirineu. Les probabilitats d’incendis i d’accidents augmenten amb el constant augment de visitants a les nostres contrades. Cada dia hi ha més vehicles a la també abandonada i perillosa N-230, i cada dia hi ha més éssers humans transitant els nostres boscos i les nostres muntanyes.
El cos de bombers voluntaris només demana més efectius per poder continuar oferint el servei de qualitat que demana la comarca. Els nostres bombers han estat al llarg de 35 anys àngels de la guarda que han vetllat, de manera anònima i desinteressada, per la seguretat dels que vivim aquí i dels que ens visiten.
Ha començat el compte enrere. El temps s’acaba. Amb el cor ple de tristor i indignació, un crit desesperat: no deixem morir el parc de bombers voluntaris el Pont de Suert.
MANEL PUEYO PINASA
VILALLER
Hem de sortir de la Terra?
Em sap greu aquesta interpretació de Stephen Hawking, a qui admiro profundament, però pensar que no ens queda cap altra sortida que la visita a altres planetes per resoldre el desori que estem generant al nostre és donar més energia a la roda que ens fa voltar com un hàmster.
A mi em sembla perfecte l’objectiu de veure què podem trobar a l’espai: confirmar teories, ampliar els nostres horitzons de coneixement o simplement per adonar-nos de la nostra insignificança. Nosaltres no acabarem amb la Terra, acabarem amb la nostra espècie: la Terra es recuperarà del nostre pas, com un nen supera el xarampió.
A mi m’agradaria més que, davant de qualsevol idea apocalíptica, deixéssim de malmetre allò que ens ha fet el que som, humans, i que ens està donant tot el que tenim. Per què no pensem a aturar la roda de consumisme i destrucció? Per què no passem ja a les energies renovables? Per què no deixem de pensar que només el creixement econòmic ens farà feliços? Sisplau, aturem aquest desconcert. Hem deixat el nostre destí en mans de l’1% de la població, i és hora de ser exigents amb els nostres governants o ens n’anem tots en orris.
MARGA TORRE
BARCELONA
