La irresponsabilitat de molts vigilants de criatures
No em refereixo, de cap manera, als soferts socorristes de platges i piscines que fan la seva feina de manera admirable. En aquests indrets hi podreu veure, massa vegades, l’actitud irresponsable de molts adults que haurien de tenir cura de les seves criatures. La seva obligació és vigilar-les i no oblidar-se’n creient que són en una guarderia.
El socorrista hi és per socórrer quan hi ha un incident, i no hauria d’estar pendent de les entremaliadures dels nens. És lamentable veure la deixadesa dels que en són responsables. Com a usuari habitual de platges i piscines, volia denunciar-ho.
FRANCESC GIRALT MARTÍNEZ
SANT JUST DESVERN
Construir en espais forestals
D’ençà que el senyor Aznar va afirmar que tot el territori espanyol era urbanitzable, el paisatge de la Península ha anat patint una gran transformació. Consistoris, alcaldes, propietaris de zones rurals i forestals es van posar les piles per llançar-se a l’especulació.
Soc gironina, estimo la meva terra i durant els últims anys he sigut testimoni del desastre de la nostra Costa Brava i del litoral espanyol. S’han talat milers de pins, de boscos d’alzines i roures que vorejaven el mar, i s’han substituït per anodines construccions que, a preus molt alts, van passant d’una mà a l’altra.
Ara, saturada la costa de ciment, toca atacar l’interior. En aquelles muntanyes verges, als espais de les Gavarres, on en la foscor de la nit es perfilaven enigmàticament les seves siluetes, ja hi han arribat els pals elèctrics per il·luminar les parcel·les a les quals s’accedirà a través de carreteres que ofegaran els antics corriols i camins de terra. Tot això, com sempre, només beneficiarà els especuladors, que ja ni tan sols són d’aquest país.
Però el canvi climàtic ferotge, tan evident i a la vegada tan menyspreat pels nostres governs, està ensenyant les seves dents. Las altíssimes temperatures, fins ara mai assolides, converteixen aquest llocs, abans frescos i ombrívols, en autèntics polvorins.
Els recents i incontrolats incendis de Portugal, que han carbonitzat antics poblets i han atrapat veïns intentant fugir d’aquell foc apocalíptic, són la trista inauguració de la temporada estival que tot just comença.
Qui gosa a partir d’ara comprar o viure en aquestes urbanitzacions, possibles àpats per a les flames. O potser ajuntaments i promotors es dedicaran a talar els boscos abans de construir-hi. Qui sap. En aquest país tot és possible...
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Qualitat de vida al turó de la Rovira
A la secció de Debat de l’ARA del dijous 22 de juny, en l’article titulat “Tres-cents milions per als Tres Turons”, la senyora Maria Sisternas Tusell, arquitecta i consultora, ens cantava les excel·lències de viure en aquesta zona i dels projectes que hi ha per millorar-la. I sí que s’hi vivia bé, en aquest indret, i dic que s’hi vivia perquè d’ençà de les obres de dignificació del turó de la Rovira, paradoxalment, la zona no ha parat de degradar-se, fins a arribar al punt que no s’hi pot dormir a les nits: resulta que una allau de joves hi venen nit sí i nit també -no només els caps de setmana- a celebrar-hi el botellón, cridant com a energúmens i fent tota mena de sorolls fins a les tantes de la matinada.
Això, encara que no quedi bé dir-ho, no és culpa del turisme ni de l’especulació immobiliària, ni costaria cap dels tres-cents milions solucionar-ho. Les obres del gran i sonat projecte poden esperar, ja no crec que vingui d’un any. És molt millor poder tornar a dormir bé cada nit.
JOAN SOLDEVILA CARULLA
BARCELONA
