Qui se’n fa càrrec?
Visc a Blanes i ahir em vaig trobar a dins de casa un insecte volador d’uns 6 centímetres de longitud. Era peculiar i diferent de tots els que havia vist fins ara; semblava un borinot però no ho era, i en veure les seves dimensions vaig pensar que potser podria ser perillós i la seva picada fins i tot verinosa.
Vaig trucar al 112 per si podrien venir a treure’l i saber si es tractava d’una espècie invasora o no. Em van dir que no hi podien fer res i que truqués a la policia local de Blanes. Hi vaig trucar i em van dir que em posés en contacte amb una empresa exterminadora de plagues i que pagués jo les despeses del servei.
Després vaig trucar als agents forestals i em van dir que no fan aquests serveis i que no tenen cap protocol a seguir. Més tard vaig trucar a l’Ajuntament de Blanes i em van dir que en tot cas el cacés jo amb un pot, que els hi portés i que ja l’identificarien.
Com és possible que en una població que té 42.000 habitants ningú es responsabilitzi d’això? ¿No és important saber si es tracta d’un animal perillós per a la població i de si hi pot haver una plaga?
És una vergonya que no hi hagi aquest servei i que tothom es vagi passant la pilota. Tots sabem que amb tant moviment de persones d’un país a l’altre i amb el canvi climàtic que estem patint, els animals, les malalties i els insectes també van d’un lloc a l’altre. Nosaltres no estem immunitzats contra malalties d’altres indrets del món i no sabem quines conseqüències poden tenir per a la nostra salut.
ÀGATA BELLALTA
BLANES
Mediterrani
Estic de vacances en un poblet del mar Mediterrani; des de la terrassa el contemplo, blau, immens, bonic... sempre canviant segons l’hora o el vent. Una meravella!
De cop i volta penso en totes les persones que han trobat la mort a les seves aigües; persones que no viatjaven per plaer, ni per descansar, ni per complaure l’esperit amb la visió del mar, sinó que per a elles era una esperança de vida nova, una il·lusió, un nou futur.
Sento una pena immensa i remordiments, reflexiono sobre la maldat d’uns homes que enganyen uns desvalguts. ¿És la vida i la humanitat que crea aquestes desigualtats?
Un mar tan bonic però que també pot ser tan blau, tan immens i tan traïdor.
ISABEL ÁLVAREZ OCTAVIO DE TOLEDO
BANYOLES
Reserves urbanes
Davant l’interès de l’Ajuntament de Barcelona per les superilles, els proposo que facin servir aquest mateix model de delimitació de l’espai urbà per protegir els barcelonins dels turistes. Seria un model semblant al de les reserves índies dels Estats Units.
Es tractaria de delimitar zones de la ciutat i qualificar-les com a “lliures de turistes”, a les quals podrien traslladar-se els nadius de Barcelona per protegir-se de la invasió del seu territori.
Serien zones en les quals no estarien permesos els hostals, els apartaments turístics ni el lloguer d’habitacions turístiques a les comunitats de veïns. En aquestes zones no es permetria l’ús de patinets elèctrics, ni de segways, ni de grups en bicicleta per les voreres. No estaria permès l’arrossegament a hores intempestives d’equipatges de mà, ni la presència de supermercats 24 hores, ni de botigues de souvenirs, ni de terrasses de bars que facin impossible el pas.
En poques paraules, construir unes reserves urbanes on els barcelonins a qui els agrada la seva ciutat i no en volen ser expulsats poguessin sobreviure preservant una forma de vida que, si no es protegeix, desapareixerà sense remei en molt poc temps.
XAVIER PARRIZAS CAPDEVILA
BARCELONA
