Cuidadors i cuidadores, gràcies!
Després d’una vintena d’anys com a inspectora de serveis socials, ara que estic jubilada voldria transmetre públicament la meva gratitud a les persones que diàriament amb amor i dedicació treballeu pel benestar de la gent gran, dels infants, de les persones amb diversitats funcionals...
Us necessitem perquè ateneu els més febles de la societat, però no se us reconeix ni es valora prou la difícil tasca que afronteu cada dia.
Així doncs, aprofito l’avinentesa per donar-vos les gràcies un cop més i encoratjar-vos a seguir treballant amb dignitat per la cura d’aquestes persones.
Compartir amb vosaltres inquietuds i problemes propis d’aquest àmbit m’ha ampliat la mirada, i, per què no, l’esperança, que queden expressades en aquests versos de J. Verdaguer:
“I aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen”
NÚRIA VALLVERDÚ LÓPEZ
BARCELONA
Dalí etern
Acabem de saber que un jutjat de Madrid permetrà exhumar el cadàver del pintor Salvador Dalí per saber si una gironina que ho ha demanat n’és filla biològica o no. La Fundació Dalí ha anunciat que hi posarà un recurs en contra.
Dalí va ser un artista mediàtic en una època en què encara no existia internet. Ell va fer que gràcies al seu art i la seva personalitat excèntrica es parlés molt d’ell. Passats ja uns quants anys d’ençà de la seva mort, el Museu de Figueres mai no ha deixat de tenir un munt de visitants cada dia, i la seva obra continua sent estudiada a tot arreu.
Aquests dies a Girona aquesta notícia és el gran tema de conversa, per sorprenent. La paraula surrealista segurament ha estat la més dita.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Donar el condol
A les persones que fa anys que vam patir la mort d’un ésser estimat, sempre que hem de donar el condol a una persona propera se’ns remou l’estómac. No és gens fàcil.
Malgrat que per sort els anys ajuden a superar l’absència física -no pas la mental-, quan arriba el moment d’ajudar algú que viu en una situació de dol recordes que en aquell moment tan agre les paraules, segons com les dius, fan més mal que bé.
Potser una senzilla abraçada, una mirada o el silenci ajuden molt més. És una llàstima que, a causa del pas del temps, sigui tan difícil transmetre l’experiència de la pèrdua.
Potser és bo intentar explicar que les persones a qui l’afectat estima seran el seu reforç vital, malgrat que en aquell moment ni s’ho imagina, i que quan vulgui tu hi seràs, per animar-lo a fer el que li agrada, per intentar aconseguir una mica d’esperança, i per fer-li veure que segurament més endavant la mateixa vida li donarà un cop de mà inesperat que en aquells instants és impossible d’albirar.
ALBERT ALTÉS SEGURA
VIC
Companys de llit
“ La política hace extraños compañeros de cama ”, va dir ja fa uns quants anys Manuel Fraga, exministre de Franco i ex gairebé de tot, també en temps de democràcia.
I tenia molta, molta raó; només cal veure com al Parlament de Catalunya es posen sota el mateix llençol gent i partits tan teòricament dispars com, posats de dreta a esquerra i anant des d’admiradors confessos fins a detractors (o no?) del personatge, Cs, PP, PSOE (on és el PSC?) i CSQP, que van de manera furibunda contra tot el que representi poder portar a bon port el procés català. Estranys companys de llit? Potser no tan estranys...
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
