Tramvia
Els barcelonins ja vam votar democràticament que no volíem el tramvia per la Diagonal. Cada dia milers de catalans entren i surten de la ciutat i no ho fan per gust sinó per treballar, crear riquesa, donar servei i fer créixer el país. El dibuix bucòlic d’una Diagonal amb uns quants jubilats passejant el gos segur que no s’assemblarà al caos de vehicles atapeint els minsos carrils que els quedaran per circular. Fins que algun alcalde futur descobreixi els avantatges de substituir tots els tramvies per autobusos elèctrics, arrenquin les vies i destini tot el voral de la Diagonal a fer aparcaments gratuïts per als que venen de fora, que estaran encantats d’agafar un bus elèctric.
ALFONS BRU MOYA
BARCELONA
El Parlament fa història
El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la llei de reparació de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els consells de guerra a Catalunya i anul·la els 63.961 judicis que es van fer entre el 1938 i el 1978. Després de donar el resultat, la presidenta Carme Forcadell i la majoria dels diputats van entonar Els segadors, alguns visiblement emocionats per la presència dels familiars de les víctimes.
Les intervencions van fer esment dels anys de persecució, tortures i assassinats del règim de Franco, van recordar els enterrats en cunetes i fosses comunes, van aclarir que les ferides no es tancaran fins que es faci justícia a les víctimes, van denunciar la denominada “transició pacífica”, que no ha trencat amb els vicis del règim anterior, van exaltar la República i renegar de la monarquia borbònica, van denunciar que en llocs com Lleida i Tortosa encara hi ha presents als carrers símbols feixistes, i van proclamar que els 63.961 encausats il·legalment són persones amb nom i cognoms.
El Parlament ha fet història i ha donat exemple a l’estat espanyol i, si ho volen entendre, a les altres nacions i autonomies d’Espanya.
JORDI LLEAL
BADALONA
El poble que no estima els arbres
Fa anys que l’Ajuntament de l’Escala té una lluita acarnissada contra els arbres. Els van eliminant amb total eficàcia. Els últims: la palmera i les moreres de la nova plaça de l’Església. Si voleu talar un arbre a l’Escala us donaran permís i amb una mica de sort us donaran una subvenció. I si és un majestuós xiprer, una olivera centenària o un pi ufanós, molt millor.
ANNA SALA I GUARDIOLA
L’ESCALA
No és turismofòbia, és cansament
El primer problema per als barcelonins és el turisme, segons el baròmetre de l’Ajuntament, i no és casualitat. Ens preocupa el turisme perquè ens preocupen l’habitatge i els preus impossibles. Ens preocupa el turisme perquè ens preocupen la feina i els sous ridículs. Ens preocupa el turisme perquè ens preocupen la contaminació i el transport. Ens preocupa el turisme perquè ens preocupa la pobresa i com s’inverteixen els diners de la ciutat. Ens preocupa el turisme perquè sembla que en comptes del 10% del PIB de la ciutat representi el 90%. No podem supeditar-ho tot al turisme, perquè la vida de la ciutat és molt més que això. No tot està en venda. No es tracta d’una campanya orquestrada per cap partit polític ni cap institució, ha passat a Venècia, passa a Lisboa i a Amsterdam... No és turismofòbia, és cansament. Estem cansats que ens parlin dels suposats beneficis del turisme, que no se sap ben bé on van a parar. Els perjudicis, sí que ho sabem, els patim els de sempre.
MERCÈ CAMPO CUERVO
BARCELONA
