El Gaudí filmat no és Gaudí
Soc investigador gaudinista des de fa anys i visc a Riudoms. Sobre les imatges en moviment d’Antoni Gaudí, aparegudes fa poc al programa 30 minuts, de TV3, sento contradir els experts, però aquest senyor en moviment no és ni de bon tros Antoni Gaudí. Hi ha molts aspectes d’aquest personatge que no es corresponen amb Gaudí: la vestimenta, el rellotge que porta a la butxaca, els seus gestos ostentosos, la corpulència... Però només amb un detall ja t’adones que no és ell: Gaudí tenia les orelles molt, però que molt, enganxades a la testa; en canvi, al personatge filmat es veu clarament que se li obren força cap enfora.
JOAN TORRES DOMÈNECH
RIUDOMS
Una nova màfia
Hi ha molts tipus de màfies, i n’hi ha una que ara s’ha convertit en una plaga, ben present entre nosaltres, que està constituïda per grups organitzats que es dediquen a llogar pisos de manera il·legal o a ocupar-los també il·legalment. Barcelona és una ciutat on aquest tipus de màfia sembla que progressa cada vegada més gràcies al negoci del turisme. I no sembla pas que la cosa s’aturi, sinó que tot demostra que va en augment.
Mentrestant, les lleis que avalen els propietaris o bé semblen desfasades o bé fàcils d’incomplir o burlar. Tanmateix, la injustícia és evident a ulls del ciutadà i, en canvi, tan difícil d’interpretar i d’aplicar a ulls de la institució de la qual depèn la justícia. En tot cas, canviar les lleis seria el més lògic, si és que han deixat de ser justes. Tot indica, però, que no estem en una societat lògica.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
A l’Hospital Moisès Broggi
El 12 de maig vaig ser intervingut quirúrgicament en aquest hospital a causa d’una neoplàsia de còlon que, amb posteriors complicacions intestinals, em va obligar a una permanència de tres setmanes d’internament.
Vull manifestar el meu profund agraïment a tot l’equip quirúrgic del Dr. Pedro Barrios, així com a l’àrea d’infermeria, tant quirúrgica com la de l’UCI i la de la unitat 6 (2a planta). El vull fer extensiu, també, a l’àrea oncològica. Tots i totes van mostrar un excel·lent nivell de professionalitat, de lliurament a la seva vocació i d’exquisidesa en la cura del pacient. Tots aquests valors expressats amb la naturalitat i senzillesa amb què ho van fer són el que t’encoratja i et fa sentir ben acollit i en molt bones mans.
JOSEP MARIA BRUNET I JOSA
ESPARREGUERA
L’Església catòlica i els gais
No entenc com pot ser que, avui en dia, alguns capellans de l’Església catòlica parlin de la gent que és diferent amb aquest menyspreu i que no els passi res. Jo m’he plantejat moltes vegades per què la gent té tant d’odi cap a aquells que sexualment són diferents. En primer lloc, penso que, si som imatge de Déu, els haurien de tenir un respecte especial i acollir-los tal com va fer Jesús amb Maria Magdalena, prostituta i fins i tot es diu que esposa d’ell. Fa temps que gent com el capellà de l’Hospitalet no mereixen aquest títol. Jo penso que un capellà ha de ser una persona acollidora i respectuosa. Per què tenen tanta por de la diferència? I què pensa fer la Conferència Episcopal Espanyola? Pel que hem vist fins ara, res.
Vaig anar a un col·legi de religioses i no vaig tenir mai cap problema, però tot el que hem anat sabent -venda de nens, pederàstia encara avui- ha fet que decideixi ser fora d’aquesta Església tan repressora, inquisidora i amb tanta falta de tacte. Diuen que algunes coses són moralment un pecat per a nosaltres i, en canvi, ells tenen tota la llibertat per actuar sense conseqüències.
M. TERESA PUELL MELÀ
SABADELL
