CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 29/07/2017

Cartes a la Directora 29/07/2017

3 min

25 anys del Cobi

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El Cobi va ser una icona dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, així com també una icona del disseny. En exposicions recents de Mariscal hem pogut tornar-hi a veure el seu Cobi, tant en dibuixos, com en pintures o escultures. El seu grafisme tan peculiar li ha valgut un reconeixement en el món del disseny internacional. La gran assistència a l’exposició que es va fer a la Pedrera amb la seva obra va mostrar com era de popular.

Mariscal no només va ser innovador amb el Cobi, sinó que va tornar a demostrar que ho era quan va fer amb Fernando Trueba la pel·lícula d’animació Chico y Rita. Ara torna a ser actualitat, ja que és el creador del cartell de les pròximes Festes de la Mercè. Només veient-lo, es pot endevinar tot el que el caracteritza com a artista. Ha sigut una bona elecció entre l’elenc d’artistes amb què compta el país. En volem més, d’art i dels nostres artistes més preuats.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Voler anar ràpid o anar lluny

Veig el meu entorn personal ple d’inseguretats. Anys de retallades han provocat més desigualtat. I han donat motius perquè molta gent perdi la confiança en la política com a eina de transformació. La bona notícia és que el debat a Catalunya s’està decantant. Ja som majoria els que veiem necessaris canvis profunds.

El que em preocupa, però, és que aquesta esperança de canvi s’ha polaritzat. Tinc amics il·lusionats amb la perspectiva d’un canvi ràpid i contundent. S’han cregut un full de ruta que els promet això amb el xoc de trens i una independència exprés que obrirà totes les portes. D’altres no veiem clar que porti enlloc el que proposa JxSí. Després de tants “dies històrics” que no han fet canviar res, preferim seguir implicats en una transformació més àmplia, que no espera el dia D per anar aconseguint transformacions reals en tots els àmbits. I també ens engresca. Si aprenem a sumar, el canvi serà imparable.

XAVIER RIU

BARCELONA

Una llengua comuna!

El govern espanyol exigeix que el País Valencià i Catalunya es comuniquin en l’única llengua que comparteixen : el castellà. Per tant, ¿quan escriga a la meua germana valenciana, que viu a Xàbia, des de Terrassa, com li hauria d’escriure? En llatí? Si parle per telèfon amb ma mare, de Potries (la Safor), en castellà, pensarà que s’han equivocat... ¿Quan els meus fills terrassencs estiuegen a Potries hauran de demanar un intèrpret jurat? Quines ganes de tocar el tendre, com diríem més al sud! Caldria que s’ocupessen d’afers reals que afecten el benestar de la ciutadania.

JOSEP RAMON GREGORI TERRASSA

Els referèndums no divideixen

Cap convocatòria de referèndum deixa fora la meitat de la població, com assegura Ada Colau; tothom pot participar-hi o no i tothom és lliure de manifestar la seva opinió.

El que fan els referèndums és recollir les opinions de la ciutadania de manera dicotòmica. Tenir opinions diferents divideix? De cap manera. Les persones opinem sobre aspectes diversos que afecten la nostra vida, en més o menys grau, i cap d’aquests aspectes és absolutament determinant en les nostres relacions amb els altres.

Què és el que realment divideix? El que divideix és impedir que algú pugui expressar la seva opinió.

Perquè prohibir, a més a més, manifesta l’existència d’una gran línia divisòria difícil d’ignorar: la línia que separa els que tenen poder i volen sotmetre els altres i els que han d’obeir sense poder opinar.

Els que volen que el referèndum es faci volen que tothom que vulgui pugui triar qualsevol de les opcions que hi figuren, sigui la que sigui. En canvi, els que el volen impedir o bé hi posen traves el que volen és imposar la seva opinió i impedir que els contraris expressin la seva.

TERESA CALVERAS

BARCELONA

stats