CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 05/08/2017

Cartes a la Directora 05/08/2017

5 min

Futbolització de la política

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

¿S’han plantejat per què som tan poc sensats amb la política? Personalment crec que és per dos motius: en primer lloc, perquè l’electorat l’ha futbolitzat, és a dir, que tracta la seva opció política com el seu club de futbol preferit, veient-li tan sols les virtuts, encara que sempre quedin últims; i en segon lloc, perquè els polítics són uns cínics.

La política és servir el ciutadà, amb qualitat, equitat, eficàcia i eficiència, per a la qual cosa cal ser exigents amb els nostres empleats, els polítics, que han de retre’ns comptes de la seva gestió, cal exigir-los perquè no s’adormin sobre els llorers i canviar-los de tant en tant.

Però la ciutadania ho ha oblidat i per això no tenim en compte que ens presten uns serveis pèssims, que ho fan emportant-se els nostres diners, i a més ni els exigim ni els canviem. Així ens va amb aquest PP corrupte que regala els recursos del país a banquers i constructors amics.

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

Obstacles i impulsos a l’autoconsum elèctric

És urgent passar dels combustibles fòssils i l’energia nuclear a un model elèctric renovable i no contaminant. Per a aquesta transició és clau multiplicar les instal·lacions fotovoltaiques que capten energia solar per a l’autoconsum de famílies, empreses i equipaments públics. Es tracta d’un model descentralitzat, més eficient a l’hora d’evitar pèrdues de transport, i molt més democràtic. Una gran amenaça per al negoci de les grans empreses elèctriques.

El que és insòlit de la situació espanyola és l’existència d’un marc regulador que afegeix tot tipus de dificultats a l’autoconsum. El març passat, el govern espanyol va vetar (amb el suport de Cs) la tramitació d’una proposta de llei per al foment de l’autoconsum presentada per tota l’oposició. En la situació actual, aquells que decideixen invertir per aprofitar l’energia gratuïta del sol i produir electricitat per cobrir les seves pròpies necessitats s’enfronten a fortes traves administratives i econòmiques si volen estar connectats a la xarxa general per tenir garantia de subministrament i per vendre els seus potencials excedents; també s’impedeix que els consumidors s’associïn lliurement per facilitar i fer més eficient l’autoproducció.

Afortunadament no tot són males notícies i algunes administracions locals, com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona, aposten per l’energia fotovoltaica. Això vol dir invertir en equipaments públics però també impulsar les decisions de la ciutadania amb assessorament, subvencions, desgravacions i buscant fórmules de col·laboració público-privades. En aquest tòrrid estiu hem de celebrar aquestes iniciatives!

JORDI ROCA JUSMET

BARCELONA

Microplàstics, un macroproblema al mar

El plàstic, que per la seva naturalesa no biodegradable hauria d’haver estat sempre sota control dins d’un cercle tancat amb final feliç en una planta de reciclatge, ha aconseguit per culpa de la nostra inconsciència escapar a tot control, i envair sense miraments ecosistemes terrestres i sobretot marins.

Tan sols a Catalunya, milions de plàstics alliberats pel territori estan intentant arribar al mar, amb l’ajuda d’alguna ventada o torrentada. Podem trobar-los a l’alta muntanya, als vorals de qualsevol carretera o camí i els més afortunats en embornals, rierols o rieres o fins i tot en platges olorant ja l’aigua salada.

La presència d’aquests plàstics assilvestrats que es van multiplicant per degradació física fins a esdevenir microplàstics constitueix ja un gravíssim problema ambiental en incidir directament en la cadena tròfica de mamífers, peixos i, esclar, en la dels Homo sapiens, als quals ens agrada menjar els fruits del mar.

Rebutjar les bosses de plàstic d’un sol ús i reciclar el material plàstic és important per evitar que aquesta invasió invisible acabi matant els nostres oceans i per extensió a nosaltres, però potser cal fer un pas més rebutjant certes safates i embolcalls excessius fets d’aquest material.

M’encanta veure com a Argentona, per exemple, una gran part de la població conscienciada amb aquest greu problema ambiental van a comprar amb cistell i tàpers per evitar generar residus. M’encanta veure boletaires conscienciats que, a més de bolets, cullen algun plàstic que s’ha escapat en zona impròpia per reconduir-lo cap al bon destí groc. Jo intento fer el mateix, i sobretot conscienciar els meus fills.

MARTÍ GASSIOT

BARCELONA

Corrupció, mal moral

La corrupció torna a ser protagonista destacada de la vida pública espanyola. Ara tenim la de Villar i el futbol, i la declaració de Rajoy. Són moltes les opinions que se senten sobre la naturalesa d’aquest fenomen social. Algunes d’elles políticament interessades, atès que pretenen instrumentalitzar a favor seu aquesta lamentable circumstància. La corrupció corca la vida pública i genera efectes devastadors tant pel que fa al noble exercici de la política com en les relacions de confiança sobre les quals s’articula el sistema representatiu, base de la democràcia.

LLUIS ESQUENA ROMAGUERA

TORROELLA DE MONTGRÍ

Veneçuela, el laberint

Fer una cobertura fidel del que està passant a Veneçuela és molt més complicat que no ens pensem. Si seguim tuitaires d’aquell país ens trobem amb fotografies i evidències que posen en qüestió les informacions que ens donen determinats mitjans. La complexitat del fenomen és considerable i la violència no és patrimoni exclusiu de cap bàndol.

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Embrions: el vertigen de la ciència

La descoberta científica anunciada aquesta setmana per la revista Nature és d’aquelles que fan, al mateix temps, que un s’admiri i s’esfereeixi. La possibilitat d’editar genèticament embrions humans de manera que creixin lliures de malalties hereditàries i de malformacions o errors capaços de perjudicar la seva qualitat de vida no pot fer més que alegrar-nos. Cal donar les gràcies als investigadors, als becaris i a la resta de personal implicat en una recerca tan valuosa. Però alhora, i com s’ha alertat des de diversos mitjans en els dies següents a l’anunci de Nature, traspassar aquest llindar ens col·loca en una posició nova com a espècie. Tenim a les nostres mans un poder que, a més d’aportar beneficis, també pot donar lloc a una selecció perillosa, a una distinció dels individus entre els que han passat per un sedàs i els que són, per dir-ho així, massa naturals. Com deia un editorial d’aquest diari, la tècnica CRISPR pot abocar-nos en un futur no gens llunyà a la creació del que podríem anomenar superhumans i, per tant, a la redefinició de gent com nosaltres -els que provenim d’embrions no modificats- com a subhumans.

MARIA FERNÁNDEZ

BADALONA

Estat policial

Quan encara patíem el terrorisme d’ETA, els polítics espanyols deien que sense violència es podria parlar de qualsevol opció política que es plantegés pacíficament. Ara sabem que allò era una gran mentida. L’estat espanyol no tan sols es nega a parlar d’una proposta tan democràtica com és un referèndum sinó que, mitjançant el seu govern, el seu aparell judicial i policial, els mitjans de comunicació, etc., sotmet el govern i el Parlament catalans a un assetjament vergonyós, escandalós, indigne. Persecució judicial als parlamentaris pel fet de debatre i votar sobre el dret a decidir, i als membres del Govern pel fet d’organitzar una consulta o per la simple intenció de comprar unes urnes. Ofec econòmic de la Generalitat, a més del dèficit fiscal, escatimant-li els diners acordats i pagats amb els nostres propis impostos. Amenaces a funcionaris i empresaris. Informes policials falsos i guerra bruta de les clavegueres de l’Estat. Ara la Guàrdia Civil fa interrogatoris sense aclarir per ordre de qui. D’això en diuen estat de dret? Què més ha de passar perquè les entitats i els partits no independentistes, però demòcrates, alcin la veu contra aquesta cursa del govern espanyol cap a un estat policial?

JAUME GARCIA RUIZ

MANRESA

stats