Grafitis als monuments
Els grafitis s’han generalitzat per tot arreu. N’hi ha que els defensen. Jo crec que embruten i que no hi ha cap excusa per fer-ne cap en cap lloc si no és un d’artístic autoritzat i amb un projecte determinat en un espai concret.
Per la resta, mai no he entès que hi hagi persones que hagin de deixar constància grafitada, amb el nom i la data exacta, per allà on passen. Alguns dels gargots es poden netejar amb facilitat; d’altres, però, queden per sempre gravats o és molt car eliminar-los. I si no que ho demanin als ajuntaments quan miren de desfer-se’n.
Fa uns dies en vaig veure a la cartoixa d’Escaladei, on hi ha un procés de restauració que va descobrint un conjunt únic. Potser en un futur els grafitis que quedin d’aquest tipus seran per recordar un tipus de societat en què uns individus tenien per no res el patrimoni, alhora que creien que podien imposar-se als altres deixant el seu rastre o marca. Tanmateix, com a Pompeia, però. La història és sempre tan capriciosa en els seus judicis...
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
El TC i el relat del Procés
La nova via oberta pel Tribunal Constitucional per suspendre lleis autonòmiques és un exemple més de l’estratègia de recentralització engegada fa uns anys per les institucions de l’Estat. Ara bé, jo em pregunto si això s’està explicant prou bé des de Catalunya. Potser estem perdent l’oportunitat d’explicar a Espanya i al món que el procés sobiranista no és tant un moviment nacionalista com una mera defensa de l’autogovern per part d’una societat que entén aquest fet, l’autogovern, com un dels seus trets irrenunciables.
MARIA FERNÁNDEZ
BADALONA
La vaga del Prat
És molt important saber que l’empresa que està provocant les cues i l’embolic de l’aeroport del Prat és Eulen. L’apoderada de diverses societats d’aquesta empresa és la germana del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, del PP, Micaela Núñez Feijóo. Eulen, que és l’adjudicatària del servei, no ha tingut cap intenció de negociar amb els vaguistes, que, per cert, treballen en condicions força precàries tant pel que fa a la feina com als sous. Un cop més es demostra que les adjudicacions d’Aena, manifassejada pel PP, són per amiguisme polític, i que no hi ha cap voluntat de resoldre el problema del Prat per desprestigiar el Procés i tocar el voraviu a tots els catalans, independentistes o no. El que no diuen és que amb els impostos de l’aeroport del Prat estem alimentant tot Aena. En qualsevol altre estat, Barcelona tindria un aeroport hub, amb enllaços internacionals. Som el primer port de creuers de la Mediterrània, tenim la Fira i com a ciutat turística estem entre els deu primers destins del món. A més a més, el port de Barcelona necessita vies per a trens comercials i el corredor mediterrani, que no faran.
RAMON MASAGUÉ ARRIBAS
BARCELONA
La gran diferència
Nosaltres anem en positiu: a favor d’unes idees, d’un país, de votar, d’actuar, de fer un país nou sobre bases sòlides i netes. N’hi ha que van en negatiu: en contra d’idees, d’un país, de votar -què deu tenir de dolent?-, d’actuar -que tot segueixi igual!-, de fer un país nou. La nostra actitud és un sí permanent, la seva un no a tot. Nosaltres anem amb el somriure a la boca, ells van amb cara de pomes agres. Nosaltres proposem, ells amenacen. Nosaltres actuem, ells menystenen. Nosaltres volem crear, ells volen destruir. Nosaltres els acollim, ells ens rebutgen. Vet aquí la gran diferència.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
El problema al voltant del turisme
Les enquestes assenyalen el turisme com una de les principals preocupacions dels barcelonins. No obstant, si el problema queda solucionat perquè tot d’una el turisme deixa de visitar-nos com a conseqüència de l’alarma social derivada de certs actes turismofòbics o vagues salvatges, ens trobarem que la preocupació dels barcelonins passarà a ser la inversa, és a dir, l’atur: caiguda d’ingressos en comerços, tancament d’empreses, disminució del poder adquisitiu...
Vulguem o no, són centenars de milers els llocs de treball que depenen directament o indirectament del turisme i milers els negocis que prosperen gràcies a l’activitat que genera. Per tant, potser fora bo no demonitzar aquesta realitat i intentar buscar un equilibri que, sense matar la gallina dels ous d’or, ens permeti fer-la compatible amb la vida quotidiana de la resta de ciutadans.
La resposta cal trobar-la primant la qualitat sobre la quantitat i, en segon lloc, evitant certes massificacions, cosa que necessàriament passa per potenciar zones turísticament infrautilitzades com el monestir de Pedralbes.
MARTÍ GASSIOT GARRIGA
BARCELONA
