Solidaritat
En contra de la barbàrie provocada per uns s’imposa de manera natural i altruista la solidaritat. Des del primer moment hi ha qui ajuda amb el que és a les seves mans. Just en el moment en què sorgeix un perill o una desgràcia es veu integrant de la cadena humana de molts com ell que es posen sense més a col·laborar per fer el que sigui davant el mal i el dolor d’una situació inesperada.
Així ha passat a Catalunya després de l’atemptat recent. Són com soldats de la pau en contrast amb els soldats de l’Estat Islàmic que han sembrat el terror. Per desgràcia hi ha moltes zones del món que estan en guerra i on cada dia per a la majoria és una lluita constant per instaurar la pau amb la seva solidaritat.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Prou!
Les actuacions d’ara se centren a intentar pal·liar els danys causats pel terrorisme al màxim, augmentant el nombre de policies de tots els colors, instal·lant estructures als carrers que evitin atropellaments... ¿Però això vol dir que haurem de viure així per sempre? ¿Veient els uniformats vestits de negre apuntant aquestes enormes armes mentre caminem pel carrer o un passeig marítim? Sembla que no es busqui erradicar el problema sinó crear una altra malaltia crònica, un estat perpetu d’angoixa en la societat, igual que domina la medicina occidental. Per què sembla que no es fa res per canviar aquestes mentalitats? ¿Les escoles i entitats no poden parlar als joves sobre les mentides que algú els pot dir sobre el paradís que trobaran quan es morin matant-ne d’altres? Però crec que el gran esforç hauria de venir de la comunitat musulmana mateixa, començant pels pares i passant pels imams de les mesquites. Les manifestacions i altres actes que estan fent ara molts musulmans són un primer pas que em sembla molt positiu; i no com en altres casos, en què els alts càrrecs musulmans se’n rentaven les mans.
MARTA FONT TRENCHS
MATADEPERA
Pau entre els pobles
I enmig del dolor, la ràbia i la incredulitat, sorgeixen imatges de pau i amor. Imatges de persones que, vencent la por, arraconen els que només porten odi al cor, i els fan fora de la Rambla, per deixar clar que som molts els que volem convivència i unitat.
Persones de cor net i valent, com l’assistenta social de Ripoll, abraçada a la mare plorosa d’un dels terroristes, o l’abraçada d’uns pares que acaben de perdre el seu fill petit a un imam desfet pel dolor.
Aquests dies m’he sentit trista i horroritzada com tothom, però he decidit deixar d’escoltar els que pensen i actuen només des de la ràbia i la intolerància, i omplir-me d’energia dels valents, de les persones de cor net, dels que fan d’aquest món un lloc una mica millor.
Gràcies a aquests pares, a aquests mestres i persones que no es poden creure el que ha passat, però que malgrat tot seguiran triant el camí de la pau.
ROSER CROSAS
VIC
Cal fer el dol
Des del dijous dia 17 el dolor, la frustració i la incertesa han fet que la ciutadania fes pinya.
El dol per les víctimes porta un temps i els testimonis directes dels atemptats, la ciutadania de Barcelona i la resta de ciutadans espanyols ho hauran de gestionar dia a dia. No obstant això, encara que faci mal, hi ha assumptes que no es poden ni s’han d’ignorar. Està bé que les primeres hores fossin de silenci respectuós, tot i que avui es faci una gran manifestació. Però, passat aquest temps, el respecte escrupolós a les víctimes exigeix anar més enllà.
JOSÉ MORALES MARTÍN
PALAFRUGELL
Efectes col·laterals
Quan es produeix algun fet luctuós, al marge dels efectes immediats i de les conseqüències posteriors, penso que paga la pena posar molta atenció en els efectes col·laterals. Llevat de desafortunades manifestacions publicades en determinats mitjans de comunicació per periodistes que desacrediten la professió i alguns comentaris lamentables a les xarxes socials, les possibles polèmiques han brillat per la seva absència.
Però sí que han aparegut declaracions que evidencien la frustració que genera, en determinats polítics, l’encert de la gestió de tot plegat. Intueixo que malgrat les protocol·làries i obligades (per les circumstàncies) declaracions grandiloqüents, s’hauria preferit que l’eficient actuació dels Mossos no hagués assolit l’èxit i el ressò internacional que ha merescut.
Dit això, m’agradaria que algú m’expliqués a què ve el manifest de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, quin problema real hi ha per accedir directament a les dades de l’Europol, les contradiccions en les declaracions d’alts càrrecs de l’administració central i com es pot relacionar el terrorisme amb el procés independentista des d’una òptica de racionalitat.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
