Narcotràfic crònic
Llegeixo la notícia de la baralla amb tres ferits en un narcopis del Raval; de com la policia ha detectat en aquest barri més pisos on es trafica amb drogues; de com es parla fins i tot de narcofinca; i, sobretot, el més preocupant, de com persones alienes a aquest món han de conviure-hi cada dia i patir les conseqüències de la degradació d’aquest barri.
No hauria de ser prioritari, el control d’aquest tipus d’espais per part de les autoritats? No haurien de poder viure tranquils, tota la resta dels veïns del Raval o de qualsevol zona de Barcelona? A ningú li agrada viure en aquesta situació. Ara passa al Raval i si no s’hi posa solució es pot estendre per tota la ciutat. Buscar una solució hauria de ser una prioritat.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La seguretat, prioritària
Un dels atacs més denigrants i vergonyosos és sempre el que va contra la seguretat. Comunicats falsos amb fins polítics, comunicats que ataquen la seguretat d’una comunitat. Fins a quin punt hem d’arribar? Quin tipus de persona, raonable, pot pensar que no s’evitarà un atemptat si es pot fer? Que estàvem en risc d’atemptat ja se sabia, era una realitat, amb previ avís o sense, de la CIA o qualsevol altre organisme. I qui cregui que no s’ha evitat perquè així s’ha volgut, té un problema.
Convido qualsevol persona que dubti dels cossos de seguretat de Catalunya a fer un seguiment de l’operatiu dels Mossos contra la cèl·lula terrorista. ¿Val la pena aquest ressò purament mediàtic i amb fins únicament polítics? La seguretat ha d’anar per davant de la política. És hora d’obrir els ulls. Ja hem passat per manipulacions, per falses acusacions, per judicialitzacions per part de l’estat espanyol. I ara, què toca? Crec que està molt clar qui polititza la barbàrie que vam viure.
Gràcies per donar-nos cada dia un motiu més per pensar que el poble català mereix una república fonamentada per la llibertat i el respecte.
REGINA RIGAU FRADERA
MATARÓ
Convivència
Ahir vaig anar a la botiga del Hassan, sempre hi vaig a comprar la carn halal. Jo tinc bona relació amb la comunitat marroquina del meu poble, els conec, som veïns, parlem. A la botiga hi vaig trobar la seva filleta de tres anys i mig i també la mare de la nena. Vaig quedar meravellada de l’expressió de la nena parlant en català. Vaig felicitar la mare per aquella preciositat de filla i ella em va dir, en castellà, que no entenia el català. El Hassan parla totes les llengües del seu entorn: l’àrab, l’amazic, el català, el castellà... Sap que ha d’acontentar la parròquia.
D’on ha tret el català, la nena? De l’escola! Aquesta nena ha fet P3 a l’escola pública del poble. Amb quina naturalitat s’expressa!
Quedo bocabadada quan vaig pel barri de la Roqueta d’Ullà i veig la mainada jugar al mig del carrer i observo com interaccionen en català amb tota la normalitat. Entre germans parlen en català!
Moltes mares d’aquestes criatures porten més anys que els seus fills entre nosaltres i moltes no parlen ni català ni castellà, però estan orgulloses de les interaccions dels seus fills. Em recorden als primers temps de la immersió lingüística, als anys 80, a l’orgull que tenien els pares perquè els seus fills aprenguessin català. Però encara ens queda molta feina a fer. Com fer una bona cohesió social?
La societat catalana hauria de prendre model de l’escola pública, sobretot en les primeres etapes, on tothom és tractat d’una manera igualitària. L’educació i l’ús de la llengua aporten coneixements que permeten avançar dins d’una societat un xic més justa, amb uns valors universals.
Després, la societat no és capaç de conservar aquests valors. Com ho hem de fer? Esperem les noves generacions.
GEMMA DE LUNA RIERA
TORROELLA DE MONTGRÍ
