Informe climàtic, informe dramàtic
Novament, el tàndem format per la calor intensa i la manca de precipitació ha tornat a monopolitzar la informació meteorològica d’aquest estiu.
L’informe climàtic que descriu l’anomalia tant pel que fa a la temperatura com pel que fa a la pluviometria és senzillament esgarrifós.
Els mapes acolorits d’un intens color de foc, que ens dibuixen per zones aquestes lamentables alteracions climatològiques, són la mostra més evident que certament la zona mediterrània és i serà una de les zones més afectades per l’envalentit canvi climàtic que tots plegats estem alimentant.
M’estranya que a casa nostra, on la paraula independència està tan en voga, no ens plantegem independitzar-nos dels combustibles fòssils responsables declarats d’aquestes anomalies que malmeten el territori i que, al capdavall, ens roben salut.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
Integració
Aquest sentiment de no sentir-se d’aquí ni tampoc d’allà, del qual ara tant es parla, jo també el vaig tenir (salvant les distàncies).
Vaig néixer a Ripoll fa 57 anys; els meus pares van venir als anys 50 des de la terra del Quixot buscant una millora a la seva vida.
Durant anys no em sentia gens ni mica de la seva terra, però tampoc em sentia plenament d’aquí; no hi tenia història familiar, tot era confús. Vaig anar als salesians de Ripoll, vaig créixer entre les muntanyes i els rius que l’envolten, m’he fet persona aquí.
Quan anava al poble dels meus pares era el català i aquí de vegades era el xarnego. Això per a un nen és difícil d’assumir. El temps va anar passant fins que vaig tenir clar que jo era i em sentia català, perquè m’estimava, m’estimo, aquest país.
Si es tenen ganes i desig de ser i pertànyer a un lloc, s’aconsegueix; la convivència és primordial i, això sí, s’ha de facilitar per totes dues bandes.
Un no és pas del lloc d’on ve o del lloc on ha nascut: al contrari, un és d’allà d’on se sent.
JESÚS ZAPATA
CAMPDEVÀNOL
Un país vertebrat
Un país ho és quan s’estima a ell mateix, i Catalunya ho és perquè la seva gent estima el seu paisatge, la seva cultura, la seva llengua, la seva gastronomia. Però sobretot un país pren consciència d’ell mateix quan està orgullós de les seves institucions i, amb l’actuació del Govern i de les forces de seguretat catalanes el dia de l’atemptat i els següents, aquest sentiment d’orgull s’ha reforçat.
La comunicació el màxim de transparent possible, la coordinació i l’eficàcia de les accions empreses pels agents i els Mossos ha eixamplat als catalans el sentit de país vertebrant-lo.
Per això ara, a les portes del referèndum, des de l’oposició, incapaç de dialogar i de fer política al cap i a la fi, es dediquen a menysprear la seva tasca fins i tot difamant-los amb falsedats.
Quina ràbia que provoquen les xiulades de la gent quan al mateix temps els Mossos i la Guàrdia Urbana reben roses i abraçades, oi?
ROSSANA BRESSAN
BARCELONA
El postatemptat
El podrimener posterior als atemptats del 17 d’agost no era en el meu guió. El Procés ha conegut episodis de tot tipus i era d’esperar que hi hauria friccions postatemptat, però no em podia esperar que intentarien desacreditar els Mossos per un avís entre mil i que l’Estat també va desestimar. No s’adonen que només aprofundeixen en la fractura que ja sentíem en relació a les estructures de l’estat espanyol.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
