Cop a la democràcia
El dia 1 d’octubre els catalans donarem un cop a la democràcia, cometrem l’acte més indigne que pot cometre un ésser humà, farem un greuge a la humanitat: votarem.
Votar és, per a molts membres de la política espanyola, un acte infame. No tenim cap dret a decidir el nostre propi destí. Els intolerants, els fanàtics de la “unidad de la patria ”, estan fora de si. Es veu que això de la Constitució és el llibre sagrat per a ells. A sobre, encara estan més indignats per l’èxit de la gran manifestació de la Diada, encara que ells asseguren que han observat que hi havia molta menys gent i ja diuen que anem de baixada.
El ministre Catalá diu que el màxim que podríem fer l’1 d’octubre és posar alguna urna en algun poble, fer actuar els castellers i fer una botifarrada. Com es permet aquesta gent humiliar-nos així? També han advertit el major Trapero que han d’actuar i no permetre cap urna, cap papereta; en definitiva, intenten posar la nostra policia en contra del propi país, en contra de la seva gent.
La perversitat de tot el que està fent el govern espanyol només hauria de tenir una resposta contundent per part de tot Catalunya: votar i marxar d’una vegada d’un territori tan hostil.
En nom de la democràcia no hauríem de permetre aquesta immensa humiliació constant que practiquen els membres d’un govern tacat per la corrupció.
ROSAMARIA CENDRÓS
BARCELONA
Les conseqüències de no acceptar el referèndum
Quanta gent va lluitar i va sofrir per aconseguir el vot a Catalunya i l’estat espanyol? Molta, i quan el vam tenir crèiem que era la principal mostra de democràcia, que amb les urnes teníem la nostra llibertat de pensament respectada.
En aquests moments, la imatge que dona el govern d’Espanya, no deixant que s’expressi el poble de Catalunya, tant els que volen votar que sí com els que volen votar que no, crec que els perjudica. I també els perjudica que tothom vegi com actua, escorcollant petites impremtes amb un desplegament de forces de la Guàrdia Civil que ningú no entén que sigui per buscar unes inofensives paperetes de paper i unes urnes.
Tots sabem que, si el govern espanyol volgués, dins la Constitució hi hauria maneres d’autoritzar el dret de votar.
No sé com ho interpreten els governs europeus, però jo crec que la imatge que donen no és gaire bona.
ROSA MARIA MARTORELL
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
El memorial per les víctimes de la Rambla
El memorial i/o el monument que es preparen sobre els atemptats de Barcelona, succeïts a les Rambles el 17 d’agost, ens posa davant de preguntes que no sé com respondre. ¿Està plenament justificat recordar una desgràcia com aquella? ¿No és suficient que la ciutadania conservi a la seva memòria aquells fets? ¿La gent no recorda altres atemptats sense necessitat de construir monuments o memorials, com passa per exemple amb el de finals del s. XIX al Liceu?
Em satisfà saber que el memorial en qüestió es farà aprofitant els objectes que els ciutadans van deixar com a homenatge, de tal manera que serveixin no només per homenatjar les víctimes sinó també la reacció de la ciutadania i especialment dels nostres serveis d’emergències i de seguretat. Però no estic segura que sigui aquesta la manera com volem fer la nostra ciutat, és a dir, fent-hi museus i recordatoris dels fets tràgics. Hauríem de pensar a llarg termini i no en calent.
CARME SÁNCHEZ
SANTA COLOMA DE GRAMENET
