El “rei de tots”
Doncs sí, després de tres dies desaparegut, apareix el “rei de tots” i parlant només per a uns quants. Avançaven els minuts de discurs i l’esperança que es referís als ferits anava desapareixent. En canvi, s’omplia la boca amb expressions com “ han vulnerado ”, “ quebrantado ”, “ socavado ”, “ menospreciado ” i no, no es referia a ell i al govern que té al darrere. Cal no obviar, a més, el detall de la presència de Carles III acompanyat amb una porra recordant-nos que, en el seu moment, va prohibir l’educació en català.
Estimat rei, no em parli ni de democràcia, ni del poble espanyol, ni de fermesa de la Corona, perquè sento dir-li que s’ho ha carregat tot, si és que quedava alguna cosa latent.
Encara que vostè s’hi esforci, li recordo també que no, que mai ha sigut el meu rei i mai ho serà. Mentrestant, per mi pot seguir omplint-se la boca de democràcia, no sense deixar de recordar-li que nosaltres tenim la república a tocar.
LAIA ALTABA
MATARÓ
Tinc por
Només tinc paraules de repulsa cap als governants que han permès que arribem fins aquí, els uns emparant-se en la voluntat del poble i els altres amagant-se rere una Constitució que fa pudor de naftalina. És tan trist veure les poques ganes d’entesa, que sembla que s’ha estat buscant això des del principi. El sentiment independentista és tan legítim com els altres i, també com els altres, sorgeix d’una visió de la realitat i evoluciona segons el context. Si jo estimo o em sento tractat injustament per una persona o un govern, els seus actes, les seves paraules, les seves ganes o no d’entesa i la seva empatia poden fer canviar el meu sentiment inicial, cap a millor o cap a pitjor. En aquest cas, els que ens governen han contribuït tant com han pogut a augmentar la desafecció; és imperdonable. Des d’aquí se’ns ha demanat que votem per un nou projecte de país en un acte de fe cega i des del govern de Madrid se’ns ha reprimit de la manera més violenta i humiliant. I ara que cal calma, raó i diàleg, el discurs del rei ha suposat la cirereta d’aquest pastís fet de despropòsits. Tinc por. La història ens explica que aquests conflictes condueixen a l’acord o la guerra i aquí tenim tots els punts perquè s’imposi la segona opció.
BET BARCELÓ
BARCELONA
El Borbó ha parlat
Després de dies amagat, escapolint-se de les que haurien de ser les funcions d’un cap d’estat davant d’un conflicte tan greu com el que hi ha entre Catalunya i Espanya, finalment el Borbó va parlar. No calia, el seu discurs va ser calcat als del PP.
Diu que “a Catalunya hi ha molta preocupació per l’actitud de les autoritats autonòmiques”. Mentida: als catalans ens preocupa el que va passar diumenge, l’atac salvatge que vam patir de la policia espanyola, ordenat per les autoritats espanyoles. Porres i bales de goma contra paperetes. Hi va haver més de 800 ferits i ell no n’ha dit ni una paraula. Van pegar als nostres pares i avis i ell ho ha ignorat irresponsablement.
Bé, senyors del PP, ja el podeu tornar a guardar on el teníeu, ja us ha fet el servei que volíeu: us ha donat carta blanca. El Borbó ha parlat i el seu discurs es pot resumir en una frase molt curta: “ ¡A por ellos! ”
CARME CASTELLARNAU
ALMACELLES
Algú té raó
El fiscal diu que les càrregues de l’1-O “no van afectar la convivència”. Té tota la raó, els catalans congregats davant els col·legis electorals per defensar les urnes o, més ben dit, el dret que tenim com a ciutadans adults i responsables a manifestar la nostra opinió, ni els vam plantar cara ni ens hi vam tornar: vam complir el que ens havíem proposat i vam donar un cop de mà als veïns que potser no havíem vist mai però que van ser víctimes de la violència policial. El fiscal té raó. No es va afectar en absolut la nostra convivència.
PILAR PORCE
SABADELL
