CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 07/10/2015

Cartes al Director 07/10/2015

3 min

La problemàtica dels instituts

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Pilar Montero ha escrit el llibre ¡Está ardiendo una papelera!, en què descriu com els centres educatius són un mirall concentrat de la societat d’avui. Actualment és professora d’institut i coneix les aules a fons perquè també en va dirigir un . Des de la seva experiència, de més de 23 anys, explica que la família està en crisi absoluta i això comporta que els alumnes també ho estiguin. És totalment cert que els pares espanyols dediquen una mitjana de cinc minuts al dia a parlar amb els seu fills, i per això no s’estranya que l’institut es converteixi en un centre social d’assessorament psicològic, laboral i jurídic. Es troben amb alumnes desnonats de casa seva, nens que viuen en centres d’acollida, molts que viuen amb la segona o la tercera parella del seu pare o mare, fills d’alcohòlics, toxicòmans o presos, també nens famolencs perquè no tenen res per esmorzar i alguna alumna embarassada. Montero conclou, com molts estudiosos de la societat que ho estan denunciant, que el problema està en la mateixa institució de la família i els seus valors. Són tants que ho veuen clar... Però per què no s’hi posa un remei eficaç?

M. DOLORS PUERTO GONZÁLEZ

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

L’usuari, l’etern perjudicat

Els examinadors de la direcció general de Trànsit (DGT) fa tres setmanes que fan vaga. L’aturada, convocada per l’Associació d’Examinadors de Trànsit (Asextra), és parcial, tres hores diàries, però la durada de la protesta és indefinida. L’objectiu final és una reivindicació històrica: volen que els resultats de l’examen pràctic es donin a posteriori, per evitar agressions i vexacions.

Tothom té dret a manifestar-se i a lluitar pels seus drets laborals, però com és habitual els damnificats som els usuaris. Els examinadors fa setmanes que demanen unes condiciones més dignes, però la informació externa és inexistent. La DGT no ha fet bé la seva feina. Els horaris d’examen s’han reduït i només els afortunats poden accedir a la prova de conducció. No importa quina és la teva situació personal, no importa si s’han negat a examinar-te en més d’una ocasió. No els importes tu, que t’has deixat part del sou en unes classes i unes taxes que ja en condicions normals són massa altes perquè hagis de continuar fent pràctiques fins que la DGT deixi que t’examinis. Cancel·len exàmens d’alumnes que ja han patit la vaga i, en canvi, prioritzen sense sentit els que no s’han avaluat mai. S’han fet reclamacions però no serviran de res i, si arriben a ser efectives, ho seran quan ja sigui massa tard.

OLIVER MUÑOZ ARROYO

BARCELONA

Henning Mankell

Henning Mankell acaba de morir als 67 anys per culpa del càncer. Em queda ara el seu últim llibre per llegir, Arenes movedisses. Érem molts els que esperàvem amb un interès avançat cadascun dels seus nous llibres. Molts seguíem des de fa molts anys el seu personatge Wallander; tant que ja l’havíem fet nostre fins a conèixer-lo gairebé com un de casa. Molts de nosaltres ens hi sentíem identificats en més d’un aspecte. Des de fa anys als meus alumnes d’institut els he anat recomanant la seva lectura i he de dir que amb èxit.

A més de ser un escriptor reconegut tant al seu país com a fora, ja que era traduït a moltes llengües, destacava pel seu vessant humanitari. Vivia entre Suècia i Sud-àfrica. En aquest últim país lluitava contra la pobresa econòmica i cultural, que li preocupava molt. De les pàgines dels seus llibres se’n desprèn l’afany per entendre els diferents caràcters humans i culturals. Va viatjar amb la Flotilla de la Llibertat que portava ajuda humanitària a Gaza el 2010. Amb motiu de l’assalt de les tropes israelianes, Mankell va dir que l’única arma que hi havia al vaixell era la seva maquineta d’afaitar.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

stats