OPINIÓ

Dona i castells. Les colles com a motor de canvi social

Aina Serra analitza el paper de la dona en les dinàmiques de les colles castelleres i les situacions de desigualtat que poden viure-hi

El món casteller és un dels teixits socials més estesos i vertebrats del país, tenim una potencialitat d’incidència que seria irresponsable no utilitzar en pro de la igualtat de gènere, a favor d’acabar amb la injustícia social que carrega el 50% de la població del país.

Desenes de colles arreu de Catalunya, milers de castellers i castelleres, centenars d’actuacions, una coordinadora de colles, espais de formació i oci compartits, mitjans de comunicació afins, pes entre personalitats públiques i bon reconeixement social… Castellers, castelleres, tenim capacitat de mobilització i creació d’opinió pública, tenim una gran oportunitat, aprofitem-la.

Les colles castelleres 'per se' no són espais democràtics, inclusius, sostenibles, equitatius... som els seus membres, amb les dinàmiques i actituds que permetem o promovem, que construïm les colles.

¿Ens plantegem com viuen la desvinculació i el retorn –si n’hi ha– les dones embarassades de les colles? ¿Estem segurs que no hi ha dinàmiques sexistes a les festes? ¿Cuidem que les dones parlin a les assemblees i tinguin pes en la presa de decisions? (Més enllà d'ocupar càrrecs, diguéssim). ¿Donem prou valor a la tasca imprescindible de la intendència, la paradeta o de qui es queda a casa cuidant els infants dels castellers que sí que van a assaig?

No es tracta de parlar d'una guerra de sexes, d'homes agressors i dones víctimes, en aquests termes. Ni els uns ni els altres ens hi reconeixem. Però penso que sí que cal ser conscients que heretem unes convencions socials per les quals els homes tenen un rol de dominació i posicionament públic –el cap de família, el cap de colla...– i les dones, un paper de conformitat i esfera privada –la cuidadora, la secretària, la intendència...–, convencions que s’inculquen des que naixem i acaben impactant en el caràcter, la manera de relacionar-nos, la distribució de tasques, els interessos formatius i laborals, les responsabilitats, els projectes de vida i, per tant, en el sistema econòmic, amb una diferència salarial mitjana d’un 26% entre homes i dones.

Dibuixo tres situacions, segur que tenen factors afegits com dinàmiques de parella o de colla, segur que tenen les seves excepcions i matisos particulars, però les dades corroboren que no són situacions minoritàries, i ens permeten tractar el tema, mirar a l’entorn i detectar què passa en el dia a dia de les nostres colles:

- Una parella castellera amb més d'un fill sense edat de fer castells, la dona probablement ha passat almenys tres anys desvinculada, entre embarassos i primers mesos de la canalla. L'home probablement deu haver mantingut amistats, potser càrrecs, i posicions dins els castells. Quan després de tres anys la dona es podria reincorporar amb certa normalitat, fàcilment per rutina, desvinculació, cansament... acaba essent ell qui manté el vincle i ella qui es queda en segon terme.

- Una nena que ha crescut com a canalla dins la colla, probablement entre nenes, amb el jovent com a referent de relació, festa i aparellament, probablement força masculinitzat i amb un alliberament sexual accentuat. Quan la nena faci quinze anys i s'incorpori al grup de jovent de la colla, fàcilment abans de ser-ne conscients estarà reproduint les mateixes dinàmiques, com una més entre el jovent, però amb parelles de 3, 5 o 10 anys més, tranquil·lament.

- Una dona agafa un càrrec dins la junta o la tècnica de la colla, probablement a l'assemblea conviurà amb una majoria d’homes, de més edat, amb més ‘pedigrí’, amb més experiència a parlar en públic perquè l'han pogut cultivar, que parlen més taxativament, més fort i amb més gesticulació... Quan s’hagi de prendre una decisió, fàcilment acabaran essent les opinions d’aquests homes les que decantin el sentit de la resta de membres de l'assemblea.

A les colles, com a la societat, el rol de les dones està condicionat

Convivim amb subtils dinàmiques de poder que podem mantenir invisibilitzades i normalitzades, és el més fàcil, o apostar activament per trencar-les, un preciós repte compartit.

Algunes colles han engegat plans de gènere. El diari ARA, de la mà de l’Efren Garcia, se n’ha fet ressò, i la Coordinadora pot vertebrar i impulsar la proposta… anem avançant. ¿Quines dinàmiques, debats, formacions poden fomentar les juntes de les colles per sensibilitzar en matèria d’igualtat de gènere? Què pots fer tu per no reproduir dinàmiques i canviar en teu entorn més proper?

Més continguts de