“Hem d’acabar amb la falsa percepció de seguretat i ser conscients del risc”

Daniel Castillo, director mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres, valora la 21a edició de la Jornada de Prevenció de Lesions en el món casteller

La 21a Jornada de Prevenció de Lesions en el món casteller tanca novament amb un èxit d’assistència, tant pel que fa als participants, uns 190, com pel que fa a les colles presents, entre 60 i 65. Les jornades anuals ofereixen a les colles castelleres un seguit de tallers paral·lels per evitar i prevenir les lesions en el món casteller. Aquest format permet abastar la màxima varietat en els temes, i, per tant, aconseguir despertar l’interès tant de colles petites com de colles grans, que és un dels esculls que han de superar per aconseguir arrelar en l’activitat castellera.

Enguany els organitzadors han estat els Arreplegats de la Zona Universitària, la primera vegada que una colla castellera universitària acull aquestes jornades. Això demostra un interès creixent d’aquests tipus de formacions per estudiar i analitzar les diferències entre la seva activitat i el món casteller convencional, i rebre la informació necessària sobre les mesures de prevenció de lesions i de seguretat adaptades a les seves necessitats. Daniel Castillo, director mèdic i científic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, valora molt positivament l’organització de la colla universitària i la percepció dels assistents després dels tallers que s’han dut a terme enguany.

La importància de reconèixer el risc del castells

La prevenció de lesions i les qüestions de seguretat al món casteller és un tema cabdal, que necessita la suma d’esforços per part de tots els actors de l’activitat. Tot i que el percentatge de caigudes de castells els últims anys s’ha mantingut al voltant del 3% i el 3.5%, el nombre de lesions ha augmentat a causa de l’increment de la dificultat tècnica dels castells que s’intenten. L’augment de la intensitat i el nombre dels assajos també s’ha traduït en més lesions durant les hores d’assaig, i per això cal que els castellers no es deixin endur per la falsa percepció de seguretat que proporcionen les mesures de prevenció passives (casc, terra atenuant, xarxes…). Castillo assegura: “El que realment cal és millorar en la protecció activa, més que en la passiva. Fer que la gent sigui conscient del risc de la nostra activitat. Que hi és i no el podem obviar. Que el coneixem i sabem què hem de fer per minimitzar-lo.”

Pel que fa al nombre de lesions produïdes per caigudes al terra, ja sigui de manera directa o després de rebotar sobre la pinya o folre, Daniel Castillo afirma: “Sota el meu parer, que una persona caigui al terra només té una explicació: que la pinya no era suficient.” Per això, recorda que el risc de l’activitat castellera s’ha de tenir present fins i tot quan s’alcen castells que es dominen, i per tant sempre s’han de prendre les mesures de seguretat necessàries.

Prevenir les lesions a les posicions de la pinya

Els Castellers de Sants van engegar la temporada passada una iniciativa per protegir els membres de la pinya amb els castells folrats. Segons explica Castillo: “L’estudi de la ‘soca a l’antiga’ és un exemple molt clar de l’èxit de la Jornada de Prevenció de Lesions. Aquest estudi neix arran d’una reunió que hi ha va haver a la Jornada que vàrem fer a Barcelona el 2015, on es va plantejar el tema de protegir els caps dels membres de la pinya en castells folrats i on els Castellers de Sants varen postular-se per a liderar aquest tema”. Els de la camisa grisa van estudiar la proposta i la van dur a la pràctica per primera vegada l’any passat. “Estan fent una feina espectacular i ara estem en una fase on el paper de la CCCC ha de ser cabdal, ja que, aquest estudi, aquestes proves, s’han d’externalitzar.” Pel que fa al collaret cervical, un element permanent en les discussions sobre la seguretat a les pinyes, Castillo ha explicat que és un estudi extremadament difícil: “El casc va necessitar adaptar a les nostres necessitats un element que ja existia. En el cas del dispositiu cervical calen dues coses: dissenyar un element i trobar un material que es comporti com volem que es comporti. I això fa que sigui extremadament difícil. Alhora, però, és un repte molt atractiu i interessant pel món científic; hem contactat fins i tot amb els millors especialistes mundials en protecció cervical.”

Les Jornades han de servir per estudiar les necessitats actuals i obrir nous camins que permetin millorar la seguretat, com la soca a l’antiga, el collaret cervical -que encara està en fase de recerca-, etc. “En aquest sentit i seguint aquest mateix model, volem iniciar aquest any un estudi molt interessant sobre trastorns de la conducta alimentària en el món casteller que el lideraran els Minyons de Terrassa i que es farà juntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu.” ha informat Castillo.

Més continguts de