Publicitat
Publicitat

OCI

Adeu al parc ‘vintage’ de la Costa Brava

El Magic Park de Platja d’Aro, indret de diversió per a moltes generacions, tanca després de 43 anys

“El meu pare deia que un nen que surt plorant és un client satisfet”, explicava aquest cap de setmana Jenny Xufré, neta del fundador del parc d’atraccions Magic Park de Platja d’Aro. Xufré, juntament amb la seva germana, va haver de posar-se al capdavant del negoci després de la mort del seu pare, al març passat, als 63 anys. En els 43 anys que el parc ha tingut les portes obertes, milers de nens i nenes han sortit plorant de l’espai, tot un clàssic de l’entreteniment a la Costa Brava.

A més de les atraccions infantils i juvenils, també va tenir uns anys la discoteca Màrius al soterrani -fins que a la tercera inundació van decidir tancar-la del tot- i una sala amb màquines escurabutxaques, que seguirà oberta a poca distància de l’actual ubicació. El Magic Park ha format part de la infantesa de diverses generacions, com ho testimoniaven els centenars de dedicatòries que hi havia en les quatre llibretes que les propietàries van oferir als clients perquè s’acomiadessin, amb records constants a les bones estones passades de petits. I després de grans, ja amb els seus fills i en alguns casos fins i tot amb els nets.

Exposició

El primer pis, on durant uns anys hi va haver una pista de patinatge, una aposta que no va acabar de reeixir -“encara tenim patins per estrenar”, deia Xufré-, ha acollit durant les últimes setmanes una exposició amb records del parc, com fotos pròpies i dels clients, les escriptures de compra dels terrenys, els plànols de quan es va construir, una máquina de la abuela que servia per predir el futur i que ja s’havia retirat, marxandatge de l’època, el rètol de la discoteca, una cistella de la nòria, un auto de xoc, etc.

Tot traspua una estètica molt dels anys 80, com els llums de neó que caracteritzen el local i que recorden la millor època del complex. “Als anys 80 els llums de neó eren el màxim, però avui també es noten molt en la factura de la llum, que s’ha apujat molt els últims anys -reconeixia Xufré-. Fa molta pena. Diumenge se’ns negaven els ulls de pensar que vam néixer i créixer aquí i que hem de tancar. Ens agradaria no haver-ho de fer, però la realitat és la que és. El parc és difícilment sostenible, la competència a l’estiu és molt potent i costa molt mantenir-lo la resta de l’any”.

L’11 de setembre va ser el dia que el recinte va tancar portes, però el gran comiat va ser el dia abans, quan la casa va convidar a les atraccions i el parc va registrar un ple absolut, com en els seus millors temps. Però aquests anys han passat i la nòria n’és una evidència: fa temps que no té les cistelles i comença a veure’s una mica rovellada, encara que en el dia del comiat del parc lluïa una gran senyera de dalt a baix. Encara està per decidir què s’hi farà, al local, que té una ubicació privilegiada. Jenny Xufré no descarta quedar-se algunes atraccions per obrir més endavant un parc més petit en un altre emplaçament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT