Alexandre Deulofeu, la matemàtica al servei de la història
Basant-se en l’estudi de les civilitzacions, va bastir una teoria que va anticipar la caiguda d’imperis i l’emergència d’altres de nous
FigueresAls anys 40 va predir i datar amb precisió fets que es van esdevenir dècades més tard, com l’enfonsament de la Unió Soviètica, la reunificació d’Alemanya, la desintegració de l’antiga Iugoslàvia, l’expansió xinesa, que el domini alemany no s’acabaria després de la Segona Guerra Mundial i que Alemanya tornaria a dominar Europa a finals de segle, o que els grans estats europeus s’anirien desmembrant progressivament a favor de les nacions originàries. Malgrat que les seves prediccions s’han anat complint fil per randa, Alexandre Deulofeu (l’Armentera, 1903 - Figueres, 1978) és un gran desconegut, tant pel gran públic com en els àmbits acadèmics. Farmacèutic i químic de formació, va dedicar bona part de la seva vida a elaborar una teoria cíclica de la història basada en principis matemàtics, segons la qual totes les civilitzacions i els imperis segueixen un cicle biològic de naixement, plenitud, decadència i mort; i que les civilitzacions tenen una durada d’uns 5.100 anys, en tres períodes de 1.700 anys cadascun, mentre que els imperis duren uns 550 anys.
Deulofeu va arribar a aquestes conclusions després d’estudiar nombroses civilitzacions i imperis, un treball que va recollir en 23 volums i que no va poder acabar. El 1951 en va publicar un llibre, La matemàtica de la història, en què sintetitzava les principals conclusions, i 17 anys després se’n va treure una segona edició -la primera en català-, quan ja es podia comprovar l’encert d’algunes de les seves prediccions. Malgrat tot, el treball de Deulofeu va ser ignorat pels historiadors de l’època, que no li van fer cas i el van relegar a l’ostracisme. “Quan, després d’enviar-li un exemplar de la primera edició, [Jaume] Vicens Vives el va menystenir dient-li que es dediqués a fer de farmacèutic i que deixés la història per als historiadors, li va saber molt de greu. Aquest ostracisme va fer que ho passés malament en vida”, explica Juli Gutiérrez Deulofeu, nét d’Alexandre Deulofeu, enginyer tècnic agrícola de formació, que anys després es va graduar en història “per poder discutir amb els historiadors de tu a tu”.
Filòsof de la història
“És un desconegut en l’àmbit universitari i si algú el coneix no s’embrutirà les mans reivindicant-lo. El món de l’acadèmia sempre ha posat bastons a les rodes. Només el coneixen persones amb un nervi intel·lectual i una curiositat que els fa anar més enllà del que ja es coneix”, afegeix Gutiérrez Deulofeu. Enric Pujol, doctor en filosofia i lletres i historiador, l’any 2005 va coordinar La matemàtica de la història. La teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu (Brau Edicions, 2005), que es pot considerar el primer aval acadèmic a l’obra de Deulofeu. Pujol es mulla i el reivindica. “En l’àmbit acadèmic hi ha una desqualificació de les teories cícliques. En el camp de la història el que es valora és el treball empíric, de descoberta, no la interpretació històrica de caràcter filosòfic, que és el que va fer Deulofeu”, diu. “Però la seva producció intel·lectual és molt interessant i es mereix ocupar un lloc en la filosofia de la història, així com una atenció molt més gran, al marge de si es compleixen o no les seves prediccions, que és el menys interessant”, afegeix.
“La filosofia de la història està considerada despectivament pels historiadors, perquè ells creuen que ho expliquen tot, i no és veritat”, opina Francesc Roca, economista i autor de Teories de Catalunya. Guia de la societat catalana contemporània (Pòrtic, 2000), un recull de teories catalanes en què es destaca l’aportació de Deulofeu. “És l’únic que als anys 50 va predir l’enfonsament de la Unió Soviètica i que el domini alemany seguiria més enllà de la Segona Guerra Mundial. Això en aquell moment no era gens fàcil de preveure”, afegeix Roca. “Al marge de la seva teoria, no es pot discutir que tenia molt bon nas polític. En qualsevol altre lloc del món hauria estat molt ben considerat com a analista polític”, opina Pujol. “Tot el que havia pronosticat es compleix. Això pot fer més o menys ràbia però la qüestió és que va ser capaç de prendre-li el pols al rellotge de la història. Catalunya li deu un reconeixement”, creu el seu nét, que va publicar La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global (Lapislàtzuli, 2014).
El principi del reconeixement
A poc a poc, aquest reconeixement va arribant. Dissabte passat 700 persones van omplir el Teatre El Jardí de Figueres per veure la preestrena del documental Alexandre Deulofeu. L’historiador del futur, de David de Montserrat, una coproducció de TVC i Visiona TV que s’estrenarà el primer trimestre del 2017 en l’espai Sense ficció, de TV3. “Em va indignar com a català veure com un compatriota que podia oferir al món una visió de la història que ho capgira tot era oblidat pel seu propi país”, diu De Montserrat. “Pel que tracta, Deulofeu és el català més universal de tots. ¿Algú s’imagina que en ple 2016 Albert Einstein tingués la teoria de la relativitat en quatre llibres només llegits per coneguts i saludats?”, afegeix De Montserrat, que espera que el documental sigui “un petit primer pas de la molta feina que queda per fer amb la matemàtica de la història, tant en l’àmbit cultural com acadèmic i de difusió internacional”.
Deulofeu també va predir la fi del que ell anomena “l’imperi espanyol” per al 2029, que recompondria el mapa de la península Ibèrica. Aquesta predicció ara pot ajudar a conèixer la seva obra. Encara que hi ha qui ho interpreta com l’any de la independència de Catalunya, per a Deulofeu abans hi haurà esdeveniments que precipitaran la fi d’aquest “imperi”.
