Publicitat
Publicitat

L’ENTREVISTA

CESC BATLLE: “L’escalfament és una amenaça a l’espècie Que ens obliga a canviar el model capitalista”

Enginyer industrial, màster MBA i divulgador del problema de l’escalfament global

Enginyer industrial i MBA, treballa a 3esi, una empresa canadenca de software industrial. Cesc Batlle (Girona, 1964) viatja per tot el món i fa anys que segueix la recerca científica rellevant sobre l’escalfament global i intenta difondre a Catalunya el problema, la seva magnitud i les conseqüències.

¿Ens podem permetre mirar cap a una altra banda amb el canvi climàtic?

De cap manera. Així mateix ens interpel·la Naomi Klein a Això ho canvia tot (Empúries). La seva tesi és que, com que la ciència ens diu inequívocament que ens hem de descarbonitzar molt ràpid i d’aquí molt poc temps, ja no és possible efectuar aquesta transició a dins del marc del capitalisme com el coneixem. O no fem res, i l’escalfament ho canvia tot per nosaltres de manera descontrolada, o canviem dràsticament el sistema. L’escalfament és una amenaça a l’espècie humana que ens obliga a canviar el model capitalista.

Com va néixer el seu interès per l’escalfament global?

El 2006 em vaig fer càrrec del que representava l’amenaça més gran a la qual s’ha enfrontat mai la nostra espècie. Pitjor encara, les seves conseqüències duraran desenes o centenars de milers d’anys. Tal com jo ho veig, no hi ha cap altre tema més important que aquest.

Per què creu que aquesta és la pitjor, amb tantes crisis que afligeixen el planeta?

Si excedim certs nivells d’escalfament, llavors es posaran en marxa mecanismes que encara escalfaran més el planeta, com el desglaç de l’Àrtic o l’alliberació de metà del permafrost a Sibèria, i que ja no controlarem nosaltres. En altres paraules, passats certs llindars, el planeta ens arrabassarà el termòstat i ja hi no podrem fer res. D’aquí la urgència de no superar aquests llindars.

¿Té una visió pessimista de com els estats s’enfronten al problema?

Malauradament sí. Les conseqüències de l’escalfament (sequeres, reducció de la producció d’aliments, etc.) no ocorren en el buit, sinó en països concrets, i alguns ja estan al límit. De fet, un premi Nobel d’economia argumenta que la Primavera Àrab és la primera conseqüència política de l’escalfament. Si no aconseguim posar-nos en marxa ara, les possibilitats de cooperació internacional quedaran dinamitades quan els estats comencin a fer fallida. Serà el campi qui pugui.

Molta gent, i fins i tot del món de la ciència, continua pensant que el canvi climàtic és una alarma infundada. Per què?

Aquesta afirmació no és certa. El consens aclaparador del mon científic especialitzat és que el canvi climàtic és real i està causat pels humans. Per exemple, l’IPCC, l’organisme creat per l’ONU per analitzar i informar sobre l’escalfament global i les seves conseqüències, que acull els experts més importants de tot el món, així ho afirma. El que passa és que hi ha un gran esforç desinformador, finançat per grups interessats a fomentar la sensació que encara hi ha debat científic, quan ja fa temps que no n’hi ha cap i tothom està d’acord.

Hi ha molts diners invertits a fer creure que el canvi climàtic és una teoria falsa. De qui són?

Principalment, del lobi dels combustibles fòssils, que té molt clar què passaria si una majoria de la societat prengués consciència de la gravetat de l’escalfament global. Ha invertit centenars de milions de dòlars per generar confusió deliberada, i amb aquesta confusió desactivar la urgència dels canvis que ens calen. Librooks acaba de publicar Cortina de fum sobre el canvi climàtic, que documenta extremadament bé el desafortunat èxit d’aquesta indústria de la confusió, i qui la finança.

Per la seva feina coneix de prop les grans petrolieres. Què opina del fet que hagin demanat a les Nacions Unides un acord per gravar les emissions de CO ? ¿És simple màrqueting?

Crec que part de les seves motivacions són interessades i van més enllà del màrqueting, però no podem ignorar que amb la seva petició eliminen una de les últimes excuses dels polítics per a la inacció. Tampoc, com sol passar, les podem posar totes al mateix sac. Totes les signatàries són europees, i les petrolieres americanes, entre les quals Exxon, la gran finançadora de la desinformació, no l’han firmat.

¿Creu que en la nostra vida quotidiana podem ajudar a evitar el canvi climàtic?

Tots podem, i hauríem d’adoptar totes les mesures possibles que redueixin les nostres emissions de CO. Ara bé, amb això ja no n’hi ha prou. Calen canvis dràstics a la nostra societat per aconseguir la descarbonització que necessitem i, sobretot, en els terminis d’urgència requerits. L’Estat podria fer molt més del que fa.

Quines mesures creu que podria prendre en aquest àmbit una Catalunya independent i que ara Espanya no aplica?

Doncs Catalunya podria tenir un paper fonamental, si el volem, com a país que adoptés legislació pionera en aquest sentit i demostrés a la resta del món que es poden adoptar mesures dràstiques de reducció d’emissions mentre la vida segueix amb tota normalitat, ajudant a trencar la inacció actual. En aquest àmbit, la pertinença a Espanya, un país on el president creu que el canvi climàtic no existeix perquè així l’hi diu el seu cosí de Sevilla, és un llast de proporcions descomunals.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT