CELOBERT
Comarques Gironines 11/05/2017

Feligresos...!

i
Toni Sala
2 min
Feligresos...!

Cada vegada que Millet ens passa sobre el cap amb la seva cadira de rodes, el sotrac ens fa sentir tota l’energia de l’esperit meridional. Vet aquí el barroc catòlic, el barroc català, popular, religiós i miserable. Si volíem internacionalitzar-nos, les notes de la mare superiora que ara s’han conegut no tenen fronteres. Quan a Itàlia agafen un mafiós, també solen sortir els pizzini, les notes manuscrites més o menys pintoresques. Quins aprenents estan fets, els sicilians.

Quin ensenyament per als convergents de tota la vida, que veien Pujol com l’excepció moral, anar descobrint cada dia fins a quin punt ho era: va ser l’únic a sortir-se’n d’enredar-los.

Quan sento un tertulià preguntant-se si el cas Pujol afecta l’independentisme penso: evidentment! ¿Li va a favor, però, o en contra? Li va en contra, perquè els Pujol van passar-se dècades arrapats al país, cohesionant-lo i afalagant-lo, comprant-lo, instruint-lo i donant-li peixet. Conformant-lo en el doble sentit de la paraula. Com podria ser que no li anés en contra? Pujol posa a dit Mas, Mas posa a dit Puigdemont.

Del paperot grotesc de la mare superiora, però, se’n pot treure un profit, que és l’escepticisme. És veritat que a la vida necessites la fe per a qualsevol gestió. És com el DNI. Però una fe sense escepticisme és més perillosa que un escepticisme sense fe. L’escepticisme en estat pur no existeix, i en canvi la fe... La seva obnubilació... D’on deu treure la fe per no desmuntar-se, el pare Pujol, amb els seus vuitanta-sis anys? Què passa quan t’esclata el pecat, si et presentaves com a model? ¿Escudar-se en els fills no és pitjor?

Un dels programes més salvatges que he vist a la vida va ser la retransmissió televisiva de la comissió Pujol. Em va fer l’efecte d’una família de taurons. Veient el Júnior, pensava: espero no trobar-me mai un personatge així, són dels que t’arruïnen la vida i et diuen que ja t’està bé, per haver-t’ho deixat fer. “La vida és així”, diem, al nord del Mediterrani, dels immigrants ofegats.

La vida és així. No farà antiindependentistes però farà escèptics de pedra picada, en una pura continuïtat del franquisme. Aquesta és la deixa. L’escepticisme que el cas Pujol ha plantat, ¿esterilitza aquesta terra? ¿Serà útil per a l’unionisme? Més que no voldríem, però val més saber-ho. El PP continua pujant a les enquestes. Els seus votants no tenen accés a una comissió com la Pujol, ni a humiliacions estilístiques com la cadira de rodes o els encàrrecs de la mare superiora. En tenen d’altres, esclar. Cada terra té la seva tradició. La nostra és l’escèptica, grega.

stats