Girona rebutja declarar Felip VI 'persona non grata' amb el vot de CiU i PSC

GironaL'Ajuntament de Girona ha rebutjat declarar el rei Felip VI 'persona non grata' gràcies al vot de l'equip de govern (CiU i el PSC), que ha sigut determinant per decantar la balança. La moció, impulsada per ERC, només ha rebut el suport dels republicans i els quatre regidors de la CUP. El portaveu de CiU, Carles Ribas, ha assegurat que presentar-la ara és "un error polític", tenint en compte que s'és "a les portes del referèndum" i que la moció semblava pròpia "de textos antics dels anys 90". Per la seva banda, els socialistes, tot i defensar obertament els valors republicans, han subratllat que la moció fomenta "l'odi i el desprestigi".

La moció per declarar Felip VI 'persona non grata' subratlla que "la monarquia ha anat perdent prestigi amb el pas dels anys, especialment a Catalunya i a Girona". Qui ha portat el text al ple ha sigut el grup municipal d'ERC. A l'exposició de motius, els republicans recorden que l'Ajuntament ha aprovat fins a dues mocions on reiteraven aquesta "desafecció", i deixaven "clar" que el títol de príncep o de princesa de Girona no representaven la ciutat.

L'escrit també critica que Felip VI –a diferència de la reina d'Anglaterra amb Escòcia- s'ha manifestat obertament "en contra" de la voluntat d'autodeterminació de Catalunya. "El rei ha pres part en contra de la voluntat de la majoria dels catalans i catalanes", ha subratllat la portaveu dels republicans, Maria Mercè Roca, durant la defensa de la moció. A més, i en referència a l'actualitat més immediata, ERC també considera "inacceptable" que Felip VI condecorés l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa, participant "de la impunitat dels crims del franquisme".

A més de declarar el monarca 'persona non grata', la moció reclamava demanar a la casa reial "que retiri el títol de princesa de Girona" a la infanta Elionor. També instava l'Ajuntament a no continuar prenent part dels actes de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) mentre l'entitat no canviï de nom, un acord, precisament, que es recollia en una altra moció que el ple va aprovar el març de l'any passat.

A part dels republicans, però, la moció només ha rebut l'aval de la CUP. Els seus regidors fins i tot han penjat quatre fotografies del Borbó de cap per avall a la sala de plens. Lluc Salellas, en la seva intervenció, ha recordat que la monarquia "és hereva" del franquisme i que hi va prendre "part activa". A més, també ha retret a l'alcaldessa haver-se "saltat l'acord del ple" i participar en els actes de la FPdGi tot i que l'entitat no ha canviat de nom.

"Un error polític"

Tota la resta de grups –inclosos els de l'equip de govern- han votat en contra de la moció. Precisament, el vot de CiU i el PSC ha sigut determinant per decantar la balança. Uns i altres, però, han donat diferents arguments per raonar-ho. El portaveu de CiU, Carles Ribas, ha assegurat que les paraules de Felip VI en contra el dret a l'autodeterminació són "intolerables" i un exemple "d'una monarquia caduca, autoritària i immobilista". Ara bé, Ribas també ha deixat clar que el seu grup votaria en contra de la moció perquè ha sigut "un error polític" presentar-la precisament ara, "a les portes d'un referèndum que serà transcendental per al país".

Els socialistes, per la seva banda, han enarborat els valors republicans per rebutjar la moció. La regidora Elisabet Riera ha refermat la seva convicció per la "igualtat i la fraternitat" i ha dit, precisament, que la moció no té com a base aquests valors. "Contribueix a l'odi i al desprestigi cap a un símbol i persona", ha dit. Tot i el vot en contra, els socialistes, però, sí que han coincidit amb ERC que la monarquia espanyola ha perdut prestigi en els darrers anys. A més de CiU i el PSC, la moció també ha rebut el vot en contra dels dos regidors de Cs i de la popular Concepció Veray.

Fracàs de la moció del PP contra el referèndum

D'altra banda, el ple de Girona ha tornat a mostrar el seu compromís amb el sobiranisme i ha tombat la moció tipus que el PPC ha presentat arreu en contra del referèndum. A l'escrit, els populars subratllaven que la convocatòria de l'1-O és "il·legal" i "unilateral", i instaven l'Ajuntament de Girona a no donar suport a la seva organització. A més, també reclamaven que el consistori sortís de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Veray ha tornat a insistir que l'1-O no té cabuda a la Constitució. A més, ja ha advertit que, quan el referèndum es convoqui, demanarà un informe al secretari municipal "per veure quines conseqüències pot tenir" que l'Ajuntament hi col·labori.

Veray, quan la moció va entrar a registre, ja va reptar el PSC a donar-li suport. Però els socialistes no ho han fet i s'han abstingut. La seva portaveu i tinenta d'alcalde, Sílvia Paneque, ha retret a la popular haver presentat la moció "només per voler titulars" i ja li ha dit que no entraria en el joc.

De fet, ha dit que el text era "inútil i estèril" i ha dit a Veray que aquesta era "l'única manera" que havia trobat de sortir als diaris. "No compartim l'aplicació de la duresa de la llei ni la judicialització que porta a terme el PP amb el Procés; que Déu salvi la unitat d'Espanya de patriotes com els populars, Rajoy i Albiol", ha etzibat a la portaveu popular.

La moció ha rebut el vot en contra de CiU, ERC i la CUP. Els partits independentistes han fet front comú i han recordat els resultats de les darreres municipals, per deixar clar que "la voluntat majoritària dels gironins" és votar. El regidor cupaire Lluc Salellas ha demanat "fermesa" a l'alcaldessa amb el referèndum, i li ha dit explícitament que a la ciutat no volien tenir "ni un Baiget ni una Conesa". Marta Madrenas, però, ja ha deixat clar que no li "tremolaran les cames" amb l'1-O. "Fer una altra cosa m'avergonyiria; l'estratègia de la por no funcionarà", ha conclòs.