Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Girona implanta un nou servei per als fills dels maltractadors

L’objectiu és evitar que reprodueixin els comportaments dels pares i millorar el seu rendiment escolar

El SIAD, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Girona, va detectar fa un any que calia oferir un servei per als fills de les dones maltractades perquè “els menors que conviuen amb violència a la llar pateixen molt i no es disposava d’un servei específic per atendre’ls”, segons detalla la regidora de Serveis Socials, Sílvia Paneque. I és que les dones que pateixen maltractaments sí que compten des de fa anys amb un programa que les ajuda i assessora, però als fills només se’ls podia oferir acompanyament.

Per aquesta raó, l’Ajuntament engega aquest any un nou servei per atendre aquests infants amb un doble objectiu. Per una banda, evitar que els menors segueixin els passos dels pares perquè, segons Paneque, “hi ha estudis que demostren que els infants reprodueixen els comportaments que han viscut a la llar quan són adults”. I, a més, també volen evitar que els afecti en el seu desenvolupament personal i escolar. “Quan hi ha maltractaments els menors baixen el seu rendiment escolar i canvia el seu comportament”, assenyala Paneque, que especifica que “no es tornen violents, però sí que s’aïllen de la resta de companys i presenten problemes per relacionar-se a classe”.

Un cop detectada aquesta necessitat, l’Ajuntament va fer una prova pilot amb sis unitats familiars que va donar molt bons resultats. Tant és així, que han decidit incorporar el nou programa a la cartera de serveis del SIAD. Els tècnics calculen que entre l’octubre i el març atendran una quinzena de famílies. “Hem incorporat una psicòloga especialitzada que s’encarregarà de l’atenció als nens que han vist com la mare patia violència”, destaca Paneque.

Les sessions seran individuals o grupals en funció de la situació de cada menor i de les seves necessitats, i es treballaran tant les seqüeles que puguin tenir com les actituds i comportaments que han vist a casa. “S’ha de treballar amb aquests nanos per veure com els ha afectat i com evitar que tinguin traumes”, indica la cap de Serveis Socials, Gemma Clapés, que afegeix que és molt important que “verbalitzin el que han viscut i siguin conscients del que significa haver passat per aquesta situació”. “Encara que no hagin rebut directament els maltractaments, els fills també són víctimes”, recorda Clapés. Les sessions no tenen un temps de durada preestablert, sinó que s’allarguen més o menys en funció de cada cas.

La violència no hi entén d’edats

El 2016 el SIAD va atendre 224 dones, en el 90% dels casos, per temes relacionats directament amb violència de gènere. Una de les dades més preocupants, segons Paneque, és que “el 70% de les ateses tenien entre 18 i 45 anys, cosa que trenca amb el mite que la violència de gènere entre els joves és un tema superat”. El maltractament en la parella no hi entén d’edats, barris ni cultures. Segons es desprèn de la memòria dels serveis socials del 2016, la procedència sociocultural i territorial de les dones ateses és molt variada: la violència masclista no està relacionada amb el nivell econòmic, social o cultural, ni amb el país d’origen de les persones. De fet, el 60% de les dones eren de nacionalitat espanyola i els barris que concentren més ateses són Palau (23%), el Barri Vell (20%), Santa Eugènia (17%) i Sant Narcís (13%).

La llei del silenci

I, malgrat les campanyes de conscienciació que les institucions duen a terme des de fa anys, encara hi ha dones que amaguen els maltractaments o que no són conscients que estan patint agressions, ja siguin físiques o psicològiques. “La majoria de dones, quan venen, fa anys que pateixen diferents tipus de violència, i moltes vegades no són conscients que són víctimes. Al contrari, creuen que elles tenen la culpa perquè han fet malament les coses”, lamenta Clapés, que explica que el procés de recuperació “no és lineal”. “Les dones entren i surten del servei, de vegades venen un dia i després no tornen fins al cap de sis mesos perquè creuen que la situació a la llar canviarà”.

Els principals esculls a l’hora de denunciar són la dependència econòmica respecte a la parella, la vergonya social o els fills. “Continua imperant la llei del silenci, la majoria de vegades no ho expliquen ni a l’àmbit familiar o més pròxim”, afegeix Paneque, que assegura que la tendència de la majoria d’usuàries és “amagar-ho i esperar que amb el temps se solucioni”. Les víctimes de violència de gènere tenen prioritat per accedir a la resta de serveis municipals com, per exemple, l’accés a l’habitatge i als plans ocupacionals, i reben una ajuda econòmica per refer la seva vida. En tot el procés, que sol durar mesos, reben l’acompanyament i assessorament de tècnics municipals especialitzats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT