El partit que semblava impossible fa uns anys es jugarà dissabte a l’estadi de Montilivi. El Girona acabat d’ascendir i el Barça de Messi es veuran les cares en un duel de Primera divisió per primera vegada en la història. L’expectació a la ciutat és màxima i les entrades estan tècnicament exhaurides des de fa setmanes. Molts socis i seguidors dels dos equips tenen el cor dividit. La tensió del matx provoca casos extrems: “Fa setmanes que temo aquest moment i he decidit no anar a Montilivi, per la mateixa raó que tampoc no aniria a un judici entre germans”, explica l’advocat Antoni Sant. “Sentimentalment estic més a prop d’aquest Girona que omple d’alegria i orgull la meva ciutat”, reconeix, però assegura que en el moment polític decisiu que viu el país la raó el decanta pel “més que un club” i per “l’exèrcit no armat de Catalunya, en paraules de Vázquez Montalbán”. I afegeix, irònic: “Les hores decisives de la pàtria m’obliguen a un últim sacrifici, però pregaré perquè el nostre general Messi no tingui un bon dia i el Barça guanyi per la mínima”.
Esteve Ribas, soci dels dos clubs, voldria fer realitat l’impossible: “Que guanyin tots dos”. Però el seu desig realista, més enllà del resultat del matx, seria “que el Barça guanyi la Lliga, per evitar que la guanyi el Madrid, i que el Girona se salvi sense patir”. Ribas, un d’aquests socis fidels que han acompanyat el Girona des de les categories més fosques fins a la brillantor de Primera, ja ha viscut partits entre el Barça B i el Girona al Miniestadi, sempre animant el Girona, però aquest cop és diferent. Admet què és el que li resultarà més difícil: “Escoltar els comentaris despectius o insults d’algun ximple contra el Barça o els seus jugadors, de la mateixa manera que quan vagi al Camp Nou no m’agradarà escoltar el contrari”.
Madridistes a les penyes
L’aversió pel Madrid que traspuen Ribas i Sant no és tan majoritària com es podria suposar entre els seguidors del Girona. Sempre s’ha dit, sotto voce, que a l’estadi de Montilivi hi ha molt madridista infiltrat i que està una mica lluny de la realitat sociològica de la Girona “de la ceba”. Pepe Sierra, president de la Penya Immortal Girona i de la Federació de Penyes del Girona, ho admet de seguida: “Jo mateix soc del Madrid i molta gent de les penyes també”. I afegeix: “Però els nostres primers colors són els blanc-i-vermells i no volem barrejar el futbol amb la política”. Sierra explica que recomanen als seus socis no portar “ni estelades ni banderes espanyoles”, tot i que no ho prohibeixen. Pel que fa a la possible animadversió contra els jugadors del Barça, Sierra assegura que la gent és molt respectuosa al camp del Girona i està convençut que ningú insultarà Messi. I què passarà quan el Madrid vingui a Montilivi? Sierra tampoc no té dubtes: “Anirem a mort amb el Girona”. Els socis veterans del Girona FC expliquen que, anys enrere, la majoria dels aficionats al futbol de la demarcació que volien veure partits de Primera van fer-se socis del Barça per proximitat geogràfica i ideològica, mentre que alguns que eren del Madrid o tenien visions polítiques més espanyolistes optaven pel Girona. Això explica que al club gironí hi hagi un percentatge molt més elevat d’aficionats del Madrid o l’Espanyol que no pas al Barça o en altres clubs catalans.
Xiulets a la independència
El president de la Penya Barcelonista de Girona, Dani Roca, tot i respectar-ho, admet que troba “xocant” que al darrer partit del Girona, quan al minut 17.14 a l’estadi es van sentir crits d’“independència”, una part del públic prou significativa hi repliqués amb xiulets. “És una resposta que no he vist mai al camp del Barça”, diu Roca, que està convençut que la gent nova que està engrandint el Girona contribuirà a canviar aquesta situació. “Crec que cada vegada es veuran més senyeres i estelades al camp”.
El president de la Penya Barcelonista reconeix que hi ha penyistes barcelonins amb el cor dividit, tot i que “ara encara és més fàcil anar amb el Barça”. Serra diu que tenir el Girona a Primera “fa il·lusió a tothom i és el que necessitava una ciutat que cada cop està més de moda”.
