Comarques Gironines 20/02/2017

Ibercamera: en memòria de Zoltán Kocsis

Alexandre Nunes De Oliveira
2 min
Un moment del concert de diumenge / Anna Otero

GironaDins de la temporada Ibercamera, es va presentar a l’Auditori de Girona l’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria, el 19 de febrer, per interpretar el més clàssic dels programes, amb Mozart i Haydn. A l’escenari, un absent, el director i pianista Zoltán Kocsis, desaparegut al novembre, a qui, justament, es va dedicar el recital.

De vegades hi ha concerts que estan marcats per fets fora de programa que no es poden obviar. Era el cas aquest diumenge 19 de febrer: la Filharmònica Nacional d’Hongria hauria d’haver estat capitanejada pel director i pianista Zoltán Kocsis, però el mestre ens va deixar al novembre, als 64 anys, degut a problemes cardíacs. Res més adient que homenejar el mestre dedicant-li l’acte.

La trompetista catalana Mireia Farrés i Bosch, ja coneguda del públic gironí, va afegir-se a l'homenatge interpretant una adaptació de l’'Ave Maria' de Schubert, a títol de bis, amb l’orquestra. Abans, ja havien fet sonar el 'Concert per a Trompeta en mi bemoll major', de Haydn, molt conegut, sobretot el tercer moviment, amb la seva èmfasi melòdica i el final victoriós. La platea semblava una mica inquieta i va ovacionar la intèrpret de Santpedor entre moviments. Més tard, malauradament, en lloc de silencis, també se sentirien cors d’estossecs en els entreactes.

Kocsis va ser reemplaçat a la batuta pel veterà János Kovács (no confondre amb el futbolista homònim), mentre al piano el va substituir Dezsö Ranki, per executar el 'Concert nº 9', de Mozart, també anomenat 'Jeune homme', de 1777. El pianista, un dels millors de la seva generació a Hongria, es va mostrar concentrat i minuciós, amb gestos molt propis i amb frasejats molt intimistes i refinats en els solos, a mode quasi de forte-piano.

Més Mozart per a la segona part, amb la cèlebre 'Simfonia nº 41', la darrera que ens va llegar el compositor de Salzburg: un Mozart estilísticament madur, de contrastos llargament consolidats entre les parts més vibrants, l’elegància de les lentes, i fins i tot controlant al detall el tempo dels silencis. En general, és una partitura que potencia la serotonina i tonifica, amb un esperit optimista i olímpic que segurament és a l’origen del seu sobrenom: Júpiter.

L’orquestra sona precisa i envoltant, però no massa lluminosa, sota la conducció curosa i meticulosa de Kovács. El director es va revelar generós i al final va decidir acabar de forma relaxada, amb un seguit de bisos curts i juganers, que fins i tot van despertar alguna riallada compartida entre músics i assistents. L’última va ser el famós 'Pizzicati de Sylvia', del francès Léo Delibes.

La clàssica continuarà sonant a l’Auditori, el diumenge 26, encara amb Mozart, però aquesta vegada amb el 'Rèquiem', obra mítica que abordarà l’Orquestra de Girona.

stats