L’escalfament i l’acidificació amenacen el fons de les Medes

L’estartitFa 40 anys que Josep Pascual, topògraf i aficionat a la meteorologia per tradició familiar -eren pescadors-, pren diàriament la temperatura a l’aigua del mar a l’Estartit. Ho fa a la superfície, a 20 metres de fondària, a 50 i a 80. “En quatre dècades he documentat un augment de set dècimes a la superfície i de mig grau a 80 metres”, explica. L’escalfament de la temperatura de l’aigua del mar és una dada objectiva del canvi climàtic i alguns dels seus efectes ja es comencen a notar. “L’any passat va ser el més càlid, a tots els nivells que observo”, afegeix Pascual.

“Hi ha hagut mortaldats massives d’organismes estructuradors, com coralls, gorgònies o esponges. Al litoral català encara no se n’han detectat, però sí en litorals pròxims, com les Balears o Marsella”, explica Enric Ballesteros, biòleg investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que depèn del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). “Aquests efectes són recents, no fa ni vint anys que es noten. Però si els organismes que estructuren el fons marí desapareixen es perdrà l’equilibri del sistema”, afegeix Ballesteros.

Pèrdues quantificables

Un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ICTA-UAB, publicat recentment a Environmental and Resource Economics, adverteix que l’escalfament i l’acidifcació oceànica podrien afectar l’atractiu recreatiu de zones de busseig del Mediterrani, com les Medes. “Com que està protegit, el fons de les Medes està més sa que d’altres, però si hi ha canvis afectaran aquests invertebrats. Tot això és riquesa, i no hem d’oblidar que el submarinista sobretot vol veure coses a sota: complexitat, estructures diferents, riquesa. Aquest atractiu és el fet diferencial d’un fons marí respecte d’un altre”, explica Sergio Rossi, investigador de l’ICTA i un dels autors de l’estudi.

Per elaborar l’estudi de l’ICTA, l’estiu del 2013 es van fer unes 400 enquestes a submarinistes a l’Estartit per avaluar econòmicament les pèrdues que podria representar. Per això es van construir diversos escenaris de futur plausibles a partir de diferents paràmetres: la disminució a la meitat o la desaparició completa de gorgònies, coralls i esponges; un augment de la presència de meduses, la possibilitat que aquestes meduses fossin urticants o no, i d’altres variables com el nombre de submarinistes en una immersió o les característiques orogràfiques del fons.

Amb l’escenari de desaparició dels invertebrats marins i la presència de meduses picants, a partir del nombre d’immersions que es van fer a les Medes el 2013, l’estudi pronostica una disminució de més de cinc milions d’euros anuals. “Hi ha molts escenaris possibles, i aquest n’és un. El cost que hem estimat és a partir del que ens van dir que estarien disposats a pagar per cada tipus d’immersió els submarinistes. Per això traduïm unes hipotètiques pèrdues ambientals en un cost econòmic aproximat”, explica Luis Campos Rodrigues, economista ambiental i un altre dels autors de l’estudi.

Afectació a tots els fons marins

Marc Marí, director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, no ha volgut valorar la xifra de l’estudi -“Tampoc no sé exactament com s’ha fet”, diu-. “Però alguns efectes del canvi climàtic ja els estem notant, uns anys amb més intensitat, d’altres amb menys. És una problemàtica que ens preocupa i alhora se’ns escapa. Procurem prendre les mesures correctores que estan al nostre abast”, explica Marí.

“És evident que les Medes i altres zones perillen, i els fons marins seran més lletjos. Però passarà a escala global, progressivament tots els fons empitjoraran”, afirma Ballesteros. “L’home té una capacitat increïble d’adaptar-se a les noves situacions. Quan se submergeixi en un fons dirà: «Aquella pesquera és impressionant», perquè no sabrà com era fa vint anys -afegeix Ballesteros-. Crec que els hotels de l’Estartit no hauran de tancar perquè només un petit percentatge de submarinistes es podran permetre anar als destins més ben cuidats”. “Hi ha centres que ja preparen la gent per baixar a 30 o 35 metres. Jo he estat a 60 metres i t’asseguro que és més maco que a 20. El panorama per als submarinistes low cost és bastant decebedor. Trobar llocs pristins cada dia serà més difícil”, opina Rossi.

Problemes més urgents

“Actualment el principal problema que afecta la costa catalana no és precisament el canvi climàtic, sinó qüestions locals que afecten la modificació de la costa, com la construcció d’espigons i ports”, afirma Teresa Alcoverro, biòloga del CEAB. “A escala local es pot fer molt, però el canvi climàtic és una excusa per dir: «Com que hi ha això, no hi podem fer res», i no és cert”, afegeix Alcoverro.

“Hi ha indicis que el canvi climàtic comença a ser un problema. Però per a mi avui el principal problema del mar català és la pesca. En una escala de 0 a 100, la pesca representa 100 i el canvi climàtic un 1”, assegura amb convicció Ballesteros. “Hi estic d’acord: sobretot la pesca, i després l’acidificació del mar, provocada per l’augment sense precedents de diòxid de carboni, i l’escalfament de l’aigua”, afegeix Rossi. “El problema que hi veig és que el canvi és irreversible. Aplicant totes les mesures correctores es podria arribar a alentir, però a molts anys vista. Imaginem que poguéssim parar de cop les emissions de carboni, els efectes encara es notarien durant molt de temps”, pronostica Ballesteros.