Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

L’home orquestra del Selvatans

Romà Brusés és jugador, entrenador, president i cuidador del camp d’un equip de 4a regional

De clubs que tenen un jugador que alhora fa d’entrenador n’hi ha uns quants, fins i tot en el futbol d’elit. Però un jugador, que a més d’entrenador, sigui el president, el que marca el camp, el que el va fer en el seu moment, i que durant un temps també en fos el tresorer, és força més estrany. És el cas de Romà Brusés, alma mater del Selvatans FC de la 4a categoria de regional a Girona. Gràcies a la seva empenta, la Selva de Mar torna a tenir un equip de futbol des de fa dotze temporades després de dècades sense tenir-ne.

“Només n’hi havia hagut algunes temporades dels anys 50 i 60, crec”, diu. “Tot va començar parlant-ne amb amics i companys, i així la temporada 2005-2006, la Selva de Mar va tornar a tenir equip -explica Brusés-. Al principi no teníem camp i jugàvem a Cadaqués”. Amb el seu pare van aplanar un terreny a l’entrada i en van fer un. No van poder posar el nom del poble a l’equip perquè el té registrat un altre equip, ara mateix inactiu, del carrer Selva de Mar de Barcelona. Brusés, veterà del futbol de regional a l’Alt Empordà, havia jugat en una desena de clubs abans.

El seu caràcter vital i emprenedor va fer que el programa Caos FC de la cadena Movistar+ s’hi fixés i li dediqués un programa. “Els dies de rodatge van ser una experiència fantàstica i vaig tenir molt bona relació amb Michael Robinson [el presentador del programa], Sergio González i la resta de l’equip. De fet, si aquest any tornem a fer equip ha sigut gràcies al programa, perquè la majoria dels jugadors joves no són gaire disciplinats i costa que vinguin als entrenaments”, admet Brusés.

El programa els va regalar una foto de mida natural de l’equip que han enganxat a la paret del contenidor que és el vestidor. “Som un club molt modest i el camp és de terra. Vam plantar gespa en el seu moment amb el meu pare però no va arrelar”, diu Brusés, a qui una de les coses que més li molesta és sentir els comentaris despectius cap al terreny de joc d’alguns jugadors visitants. “No valoren l’esforç que ens ha suposat tornar a tenir un camp aquí. A més, el futbol modest és així i els camps de gespa, natural o artificial, no sempre són possibles i menys en poblacions com la Selva de Mar, que a l’hivern deu tenir uns cent habitants i és a prop del mar”, explica.

Aficionat al Barça, recorda amb orgull que era a Stamford Bridge la nit del gol d’Iniesta amb una samarreta del Selvatans. Una samarreta que des de fa uns quants anys llueix una gran estelada que ocupa tota la part davantera. També han fet samarretes per als aficionats amb estelades i lemes contundents com “Selvatà fins a rebentar” o “La Selva i punt”. “Jugar amb una estelada tan visible de vegades provoca reaccions no gaire agradables d’alguns equips rivals. Però a mi no m’arronsen. A intensitat no em superen ni els jugadors de Primera”, afirma convençut el vitalista Brusés, content que el Selvatans pugui competir una temporada més.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT