Publicitat
Publicitat

NOUS HÀBITS CULTURA COL·LABORATIVA

Micromecenatges al servei de la creativitat

Cada cop hi ha més artistes que busquen la col·laboració de moltes persones que amb petites aportacions els ajudin a finançar projectes

Produir un curtmetratge inspirat en un cínic del segle IV aC, construir un alberg de senderisme cultural, finançar una actuació teatral a Buenos Aires, editar un llibre fotogràfic que recrea un any en una bodega, compondre un poema simfònic sobre l’exili del 1939... Els objectius són tan variats com la creativitat dels promotors, però tots acostumen a tenir una cosa en comú: necessiten diners. I en època de vaques magres una de les opcions més a l’abast, cada cop més estesa, és buscar micromecenatges, intentar obtenir l’ajut de moltes persones que, amb petites aportacions, contribueixin a tirar endavant els projectes.

Verkami i altres plataformes

Potser la més coneguda és Verkami, però actualment hi ha unes quantes plataformes que ajuden els creadors a desenvolupar les seves campanyes. Goteo, Indiegogo i Projeggt són només tres exemples d’un sistema que, a grans trets, es basa en la mateixa idea: posar en contacte creadors i mecenes. El creador publicita el seu projecte i en fixa el pressupost. El termini per rebre aportacions és limitat i en alguns casos, com ara amb Verkami, les aportacions només es fan efectives si en arribar a la data prevista s’ha aconseguit el finançament desitjat. A canvi, els mecenes reben recompenses -obsequis, descomptes, experiències- en funció dels diners aportats.

Les comarques gironines, acostumades a veure bullir projectes culturals de tota mena, no són excepció en el fenomen del crowdfunding. Ara mateix, per exemple, hi ha dues iniciatives que són molt a prop d’arribar a la data en què es posarà punt final a les aportacions.

Un alberg singular

La Fundació Vidabona impulsa a Verkami un projecte per construir a Ogassa (Ripollès) el mas El Negre, el primer alberg per als usuaris d’El Camí, la ruta de senderisme cultural que uneix totes les comarques catalanes. També acollirà tallers i seminaris formatius al voltant dels conceptes de democràcia participativa, acció no violenta i diàleg i consens. A més, serà un indret de formació, estudi i divulgació de Globàlium, el model filosòfic ideat per Lluís Maria Xirinacs. La campanya de micromecenatge s’ha fixat com a objectiu aconseguir els 8.700 euros necessaris per adquirir les bateries de les plaques fotovoltaiques amb què es generarà la corrent del mas. El termini per fer aportacions s’acaba dimarts que ve, dia 23.

Monòleg a Buenos Aires

L’endemà, el dimecres 24, s’acaba el període per contribuir, també a Verkami, a l’espectacle-monòleg Tennessee (W). La vida secreta de Tennessee Williams, de l’actor gironí Martí Peraferrer, que viatjarà a l’Argentina per fer temporada al Teatro del Abasto de Buenos Aires. “En aquest projecte, i per complementar-lo, hi ha inclòs el compromís de rodar un documental personal que expliqui, com si fos un dels articles d’opinió que porto més de 14 anys escrivint al Diari de Girona, tot el que viuré, amb reflexions, vivències i anècdotes. Aquesta pel·lícula, d’entre 20 i 25 minuts, s’estrenarà abans de l’estiu a Girona amb el suport de l’Ajuntament”, anuncia Peraferrer. Les persones que col·laborin amb aquest espectacle, que requereix un ajut de 2.000 euros, rebran una còpia del DVD documental i una entrada per a l’estrena a Girona.

Poema simfònic de Paco Viciana

Justament avui, divendres 19, el compositor banyolí Paco Viciana presenta -a les 21 hores a l’Auditori de Girona- un espectacle finançat amb 6.120 euros aconseguits a través de Verkami. Es tracta d’ Una mirada enrere, un poema simfònic sobre l’exili del 39. Aquest recull de peces musicals constitueix un homenatge a la Catalunya que va resistir la bogeria feixista d’aquella època. L’espectacle consta de dues obres de caràcter històric: Homenatge a Catalunya, una peça orquestral que se centra en la trista incapacitat de la gran quantitat de partits polítics de l’època per fer un front comú contra el franquisme, i Exili, el punt fort del programa, un relat emocionant inspirat en arxius històrics del viatge sense retorn de molts catalans que fugien de la barbàrie. Es divideix en dues parts. La primera, Companys president, s’inspira en les últimes cartes escrites per Lluís Companys els dies abans del seu afusellament i li ret homenatge: “Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor”. La segona, Memòries de l’exili, parla del patiment anònim de tot un poble, de la lluita per la vida contra la fam, el fred i el terror. I és que els exiliats formaven part de la frontera, una línia imaginària que els convertia en presoners pel fet de rebre odi i menyspreu a les dues bandes dels Pirineus.

La proposta de Viciana, de 80 minuts de durada, és molt ambiciosa. Concebuda per a orquestra simfònica, cor mixt, cor juvenil, solista vocal i narrador, comptarà amb més de 150 artistes en escena i amb una projecció visual en pantalla gran.

Un curt amb Gerard Quintana

Després de costejar l’any passat, amb 3.540 euros obtinguts a Verkami, el curtmetratge Llàtzer, el cineasta de Caldes de Malavella Mateu Ciurana ha canviat lleugerament de sistema. Per tirar endavant el seu segon curt - Diògenes, el gos, protagonitzat per Gerard Quintana, Paco Moreno, Eudald Font, Jordi Angelats i una bona colla d’extres- no ha recorregut a cap plataforma, però sí al micromecenatge. “He obert un compte corrent i he fet la campanya jo mateix a Facebook i per correu electrònic”, explica Ciurana. Segons ell, “els resultats han estat encara millors i molt més simples, però cal una campanya metòdica i persistent”. Tot i que va quedar prou content amb els serveis de Verkami, opina que aquesta plataforma té dos problemes: “Si al cap de quaranta dies no has arribat a l’objectiu no es fa res, no reps res, ningú no paga res. I encara hi ha molta gent reticent a donar les dades de la seva targeta. Molta gent et dóna els diners pel carrer o et demana un compte”.

Al nou curt, que es va estrenar el 26 d’octubre a Caldes i el 31 de gener es projectarà al Cinema Truffaut de Girona, el director caldenc retrata el filòsof grec Diògenes de Sínope, conegut també com a Diògenes, el cínic, i recrea la trobada que suposadament va mantenir amb el jove Alexandre Magne. Malgrat això, el curt està ambientat en l’època moderna “per remarcar que els pensaments del protagonista són vigents en l’actualitat”, destaca Ciurana.

Videoclip de temàtica social

El compositor gironí Miguel mmikkael Fernandez va rodar l’octubre passat el videoclip de la cançó Al costat del meu piano. Part del projecte l’ha finançat amb una beca Kreas de l’Ajuntament de Girona i la resta mitjançant Verkami, on va aconseguir 830 euros. “És una cançó de temàtica social, desafortunadament, actual i delicada. Convé fer arribar a més gent el tema dels desnonaments que s’estan fent i que són injustos. És com un himne per als afectats”, explica Fernandez.

Aquesta cançó, composta i gravada gràcies a una beca concedida pel Bòlit a obres sonores relacionades amb la ciutat de Girona, forma part dels continguts de l’aplicació per a mòbils Grmp3, que els usuaris d’iPhone es poden descarregar de manera gratuïta. Al costat del meu piano es pot escoltar davant de la seu de la Generalitat a Girona, escenari habitual de manifestacions.

Un any a La Bodega

El fotògraf Toni Vilches va ser un dels primers gironins a provar sort amb Verkami. Li va anar prou bé. L’abril del 2012 va aconseguir 3.275 euros per publicar amb CCG Edicions 200 exemplars del llibre Un any a La Bodega, amb 40 fotografies en blanc i negre captades a l’establiment de venda de vins que llavors funcionava al carrer de la Força de Girona. “Es tractava de dues coses: plasmar la història d’un espai, dels clients, i l’impacte en la ciutat en un context i època específics, i fer-ne partícip la gent”, assenyala Vilches.

“Tothom va respondre de seguida, perquè sabien que tenien una oportunitat de participar-hi i sentir-se’n orgullosos. Els primers dies ja havíem assolit gairebé la meitat de la xifra i fins al final no vam completar la quantitat”, recorda. I assegura que si tingués un altre projecte probablement no tornaria al micromecenatge. “Penso que l’essència s’ha diluït i la gent n’abusa. Es poden veure molts projectes que ja estan assolits o que directament van a buscar diners i penso que no és ètic ni correcte”, afegeix.

Més continguts de