La Mirona, una sala de concerts per al segle XXI

GironaEl 15 de desembre del 2001, el dia de la inauguració, res no va anar com estava previst. La primera nevada del segle XXI impedia a La Mirona de Salt obrir les portes. La també anomenada Casa de la Música del Gironès va haver d’esperar una setmana, fins al 21 de desembre, per al seu primer concert, amb Adrià Puntí i Els Pets, entre d’altres. És una anècdota que explica amb un somriure l’actual director de la sala, Quim Marcé.

Aquesta dècada i mitja correspon a un període de radical transformació de les infraestructures i, per tant, també de les dinàmiques i de les pràctiques culturals, a Girona i comarques, de la qual La Mirona és un actor decisiu. Amb una mitjana anual de concerts que supera el centenar, ha arrelat com un dels espais de referència de la música popular a les comarques gironines, però també com un lloc de pelegrinatge obligat per a artistes catalans, peninsulars i internacionals.

Programació variada i articulada

La sala saltenca va arribar al concert número mil l’octubre del 2012, amb Manu Chao. És un dels grans noms d’un palmarès que també inclou Chuck Berry, Status Quo, Maceo Parker, Lisa Stansfield, Morcheeba, Fangoria, Vetusta Morla, Los Suaves i Lluís Llach, entre molts altres.

I així continuarà aquest 2017. Els pròxims mesos ja estan programats més de 60 grups i solistes, entre els quals destaquen Manel, Love of Lesbian, Antonio Orozco i dues bandes britàniques veteranes del punk, Toy Dolls i The Exploited. L’escena hip-hop també hi està ben representada, amb Tote King, SFDK i els reis del trap barceloní P.A.W.N. Gang. Programació variada, com és marca de la casa, sense oblidar mai músics emergents i de l’àmbit local.

I sense escamotejar igualment l’entesa i la interacció amb altres agents de la comarca. “Tenim una relació necessària amb altres programadors, començant naturalment per l’Auditori, i tota una sèrie de festivals: Black Music, In-Somni, Temporada Alta, Strenes, etc. Només així s’entén que, en els últims 10 anys, Girona hagi aconseguit tenir una oferta musical de primer nivell i impensable fa dues dècades”, comenta Marcé.

Una casa per a tothom

La Mirona és un projecte de l’Ajuntament de Salt, que així es va anticipar a la capital, per donar resposta a molts sectors que reclamaven -i encara ho fan- una sala per escoltar en viu les músiques modernes amplificades de caràcter urbà: rock, pop, reggae, hip-hop i tota la immensa galàxia de derivats. De fet, és clarament aquesta la imatge que es desprèn dels seus quinze anys de vida, caracteritzats, com els temps que corren, pel caràcter divers i heterogeni de la programació i el públic.

“A l’origen estàvem molt vinculats al rock, que segueix sent el pilar més important de la programació -explica el director-. I actualment és cert que prestem una atenció creixent a l’escena indie pop ”. Però estils com el blues, el soul o el folk també llueixen una notable presència a la sala, igual que el hip-hop. La diversitat serveix idènticament per atraure i assegurar públics més joves: “Avui dia és normal per a algú d’entre 16 i 20 anys venir a un concert. Així es generen hàbits saludables de consumir música en directe”.

Perquè l’essència de La Mirona transcendeix la mera dimensió de ser un espai per a la música en viu, ja que també té un component social: “La idea és que sigui una casa de tots, oberta a totes les entitats i associacions locals”, explica el programador. Això vol dir que, a part dels concerts familiars i de múltiples actes solidaris, també hi ha cursos i tallers, trobades amb músics i iniciatives regulars que estan destinades a la reinserció social de col·lectius concrets, com les sessions Boomerang o el programa Limbo.

La vocació i l’abast de La Mirona no es restringeix a Salt, sinó que abraça un marc territorial molt més ampli, sobrepassant les fronteres de les comarques gironines. “Tenim molt públic de l’àrea de Barcelona, d’Osona i també de la Catalunya Nord”, remarca Marcé, que veu amb esperança el futur: “Tenim la percepció que la crisi ja s’està superant i que comença a haver-hi un canvi de perspectiva”. És una sensació cada vegada més compartida en el món artístic, procliu a obrir horitzons pioners en la societat.