Nou curs escolar: mètodes diversos per a un mateix objectiu

GironaEstoigs ben equipats, llibres amb olor d’acabat de forrar, motxilles lluents i corredisses cap a classe. A primera vista, sembla que tant els mesos de vacances com els primers aires frescos que anuncien la tardor han servit per refredar les polèmiques sobre barracons, patis sense ombra i excés de calor a les aules que van tacar el final de curs. I és que a més de material escolar per estrenar, amb el mes de setembre tornen els bons propòsits i la llista de coses fetes i per fer d’escoles i instituts.

Integració i escola inclusiva

La responsabilitat de les escoles i instituts en matèria d’integració ha ressorgit com a motiu de debat arran dels atemptats de l’estiu. El delegat a Girona del departament d’Ensenyament, Josep Polanco, explica que els centres catalans ja disposen de materials específics tant pel que fa a eines per tractar els atemptats a l’aula com per debatre-hi temes paral·lels. Àngel Ferrer, president de l’AMPA de l’Institut Abat Oliba de Ripoll, reconeix que aquest curs no serà com qualsevol altre, perquè la situació per a Ripoll i el Ripollès és “extraordinària” i han de fer front a “un tema nou i desconegut” per a ells. Tenint en compte que alguns centres acullen germans i familiars dels autors dels atacs i la situació és molt delicada, Ferrer recorda que aquests alumnes han de poder tenir un principi de curs normal i assegurar que estiguin ateses totes les seves necessitats i se’ls tracti sense cap mena de discriminació.

Independentment dels fets recents, la feina per la convivència i la inclusió a les escoles i instituts ja formava part de les prioritats a l’hora d’encarar el curs 2017-2018 del departament d’Ensenyament. A partir de diverses mesures es vol potenciar l’equitat i el respecte per la diversitat dels alumnes o fomentar la cultura de la pau i la no-violència. Sobre l’escola inclusiva, les comarques gironines amplien a 9 el nombre d’Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE) i ja són 53 els centres amb especialistes per a la inclusió. Un dels centres referents en aquesta matèria és l’Escola Guillem de Montgrí, a Torroella. Entre els alumnes hi ha molta diversitat, “des de nouvinguts a alumnes amb altes capacitats, trastorn de personalitat, deficiències auditives i trastorn d’aprenentatge”, explica Montse Xifra, cap d’estudis. A causa del perfil de l’alumnat, l’escola encara el curs amb novetats de millora pedagògica que els permeten atendre millor aquesta diversitat, com alguna classe en anglès per treballar el plurilingüisme, el treball per projectes a primària, l’avaluació com a procés de l’aprenentatge i un treball d’estructura de la llengua amb l’objectiu d’assolir una bona competència lingüística de tots els alumnes.

Escola lenta

Dins la coherència de la línia educativa marcada pel departament d’Ensenyament i el compliment de les normatives, cada vegada hi ha diferències més notables en models educatius que segueixen els centres públics. L’Escola 9 de Quart, per exemple, es defineix com a “escola lenta”, un mètode que prioritza el respecte del temps natural que necessita cada infant per al seu aprenentatge. El director, Xavier Alzina, explica que encara el nou curs amb algunes novetats. El centre comença un projecte d’horts ecològics i sostenibles, programa que comptarà amb la participació de l’obra social de la Fundació La Caixa i persones amb malalties mentals de la Fundació Drissa. També destaca l’arrencada d’un projecte de noves tecnologies que es diu Cuido el Meu Ordinador i que vol promoure la responsabilitat i l’autonomia de l’alumnat, i un nou espai de fusteria gràcies a un premi rebut.

Però a banda dels projectes engrescadors, el curs es presenta mogut a Quart perquè els pares i mares de l’escola han creat una plataforma per reivindicar la continuïtat de tota l’educació obligatòria, fins als 16 anys, al mateix centre. Defensen que la 9 de Quart ofereix un projecte pedagògic únic i els fills viuran un trencament metodològic entre primària i secundària si no es converteix el centre en institut escola.

L’Escola 9 de Quart forma part del programa Escola Nova 21, que vol sumar esforços d’escoles, institucions i persones que creuen que és necessari un canvi del model educatiu. Una escola que se suma al programa és Les Arrels, de Salt. Esther Roca, com a representant de l’AFA, diu que no saben ben bé què representarà per a l’educació dels seus fills el fet de formar-ne part, però com que és una novetat hauran d’anar-ho veient a mesura que avanci el curs. El que sí que saben és que els tocarà demanar més mòduls prefabricats per poder disposar d’aules especialitzades.

Deixar enrere els barracons

Els alumnes i professors de l’Escola Montserrat Vayreda de Roses estan d’estrena. Després de 12 anys en mòduls prefabricats i un any i mig d’obres, comencen el curs en un flamant i ampli nou centre.

La directora, Montse Testar, explica que ara necessitaran un temps per “fer-se-la seva”, i es mostra satisfeta de l’equipament, que qualifica de “molt necessitat i esperat”. Juntament amb una reforma i ampliació de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies, són les dues reformes i ampliacions més vistoses en funcionament del curs 2017-2018. Tot i aquestes celebrades intervencions i els quatre milions d’euros que el departament ha comunicat que té previst invertir aquest curs en intervencions de reforma, ampliació i millora, el Gironès continuarà sent el territori amb més alumnes escolaritzats en mòduls prefabricats de Catalunya, amb un total de 28 centres en els coneguts com a barracons.

Calor i patis

Sobre les millores de les condicions a causa de les altes temperatures que es van reclamar a final de curs, Josep Polanco explica que ja s’han fet actuacions en aquest sentit i que s’han instal·lat aparells d’aire condicionat en uns quants centres. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) discrepa que les actuacions des dels ajuntaments i Ensenyament hagin complert amb els compromisos adquirits a final de curs, i diu que s’haurà de seguir defensant el tema de la temperatura a les aules.

Els patis, amb ombra i espai suficient per a tots els alumnes, també són en el punt de mira. L’Escola Eiximenis de Girona ho sap bé, perquè el tema del pati fa anys que centra l’actualitat. Aquesta setmana comença el curs i encara no té pati nou (després de diverses propostes, ja estan en marxa les obres de desdoblament del pati actual a doble alçada). De moment podran fer servir part de la plaça de la Constitució com a pati, a l’espera que el gener del 2018 acabin les obres del pati definitiu.

El menjador

“El menjador hauria de ser una part més del projecte de cada centre”, diu Eva Trias, presidenta de la Fapac a Girona, i recorda que “servir-se, recollir, compartir tasques, menjar varietat... quan estàs educant, els àpats són importants”. El fet que majoritàriament s’externalitzi el servei de menjador i les hores dedicades al dinar siguin temps no lectiu fa que, segons la Fapac, es produeixin algunes situacions inadequades. Trias destaca, a més, que a Girona i a tot el territori hi ha hagut un canvi d’horari a secundària que ha eliminat el menjador dels instituts. Això fa, diu, que alguns nois i noies no puguin menjar correctament almenys un àpat cada dia per falta de recursos familiars. “Les beques menjador i el plat a taula per a tothom són uns dels temes a treballar aquest nou curs”, explica Trias.

Un centre de Girona que comença el curs amb novetats pel que fa al menjador és l’Escola Migdia, que canvia d’horaris com a solució per posar fi a l’alta concentració d’alumnes a l’hora de dinar. Després de molt de debat, es va acordar que s’hi entraria a les 8.30, mitja hora abans que l’any anterior, per ampliar a 3 els torns de menjador i fer que la pausa de migdia sigui de 3 hores. Des de l’AMPA del centre s’explica que durant el curs es vol treballar per tornar a l’horari antic, mirant d’ampliar el menjador (s’ha sol·licitat al departament i a l’Ajuntament) o buscant espais alternatius a l’escola per tornar als dos torns habituals.