GironaEl grup Obeses i el Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona van presentar l’espectacle Obeses 3D el diumenge 1 de maig a l’Auditori de Girona. Es tracta d’un projecte que reuneix el quartet del grup, una banda simfònica i un cor mixt, la qual cosa dóna una dimensió tridimensional a les peces. Obeses va cantar amb la Banda del Conservatori de Girona, amb alguns reforços provinents de la Banda Emvic, i amb el Cor Jove del Conservatori, a més del Cor Obeses, que ja pertany al grup.
La formalitat aparent d’una banda simfònica i el fet d’actuar en una sala de concert no van privar en cap cas que Obeses mostrés el seu caràcter festiu i desenfrenat que els caracteritza. I a aquest caràcter s’hi va encomanar perfectament el Cor Jove, dirigit per Pablo Larraz, i entregat al viatge des del primer moment. I també la Banda del Conservatori, dirigida per Lluís Caballeria, però més continguda, ben concentrada en l’exigència tècnica dels arranjaments, fets pel cantant del grup, Arnau Tordera I. I és que la complexitat i el treball musical de les seves peces és un dels trets distintius d’Obeses, que, juntament amb el seu to humorístic i extravagant, els converteixen en un grup únic en el panorama català.
El resultat va ser, doncs, una vertadera explosió musical, una síntesi perfecta de la joventut dels músics del Conservatori i el ritme desfermat i contagiós d’Obeses que va captivar el públic des del principi. La majoria de peces les interpretaven el grup i els joves de manera conjunta, però el concert alternava també arranjaments per a banda sola i temes que el quartet del grup interpretaven sols, ja que no han estat arranjats: peces emblemàtiques com ara 'Botifarra amb seques', o les versions de Bohemian Rapsody, referent evident del grup, i també de 'Rosó', que va fer arrencar somriures i algunes llàgrimes d’emoció entre el públic més veterà.
Una bona part del públic desconeixia la força del directe d’Obeses, i no s’esperava un concert d’aquesta magnitud. Però ràpidament es va deixar captivar per l’enorme varietat de registres vocals del cantant Arnau Tordera, per l’originalitat i l’humor de les lletres, la posada en escena i la densitat musical de la qual participaven tots els músics damunt de l’escenari. Els assistents van viure la darrera mitja hora del concert dempeus, gaudint-ne plenament, com els fans més compromesos, que, aquests sí, ja van fer sentir la seva devoció des de la primera peça que va sonar. Un gran èxit, sens dubte.
Una suma de joventut, de talent, de festa i d’espectacle que va convertir el concert d’ahir en una excel·lent proposta musical i un projecte d’un gran valor pedagògic, ja que, tal com va assenyalar el director Lluís Caballeria, “mostra als joves com de meravellosa pot arribar a ser la música, i alhora el rigor i el treball que aquesta suscita i requereix”.
