Publicitat
Publicitat

CELOBERT

Tan lents Com lluny

ENTRE ELS CENTENARS de vídeos que corren per internet, n’hi ha un que, potser per sort, no ha tingut la difusió previsible. Està filmat des de fora de l’hotel de Pineda on hi havia allotjada la policia espanyola. Conec aquest hotel i res em fa pensar que sigui un fake. S’hi veu un policia que surt al balcó amb una pistola, apunta ostentosament els manifestants de baix al carrer i després se’n torna cap a dintre.

No hem de subestimar què va passar el dia del referèndum. Recordem els versos d’Els segadors (segle XVII): “En daven part al virrei / del mal que aquells soldats feien: / llicència els he donat jo / molta més se’n poden prendre”. La justificació immediata per part de l’Estat i els seus mitjans de comunicació de les agressions de l’1 d’octubre anunciava molta més violència. El rei va avalar-la. Van arribar a recordar-nos la mort de Companys. Aquesta violència només busca incitar una resposta catalana violenta. Fins a quin punt pots aguantar, quan veus els familiars atonyinats?

Com diu Snyder, “els grups armats primer degraden un ordre polític, i després el transformen”. Dilluns, les organitzacions violentes atacaven manifestants valencians, en alguns casos amb el consentiment policial. Com va passar amb la salvatjada del dia del referèndum, davant les crítiques la policia va rebre tot el suport de l’Estat. Veurem el Día de la Hispanidad què passa. Una de les millors notícies de la declaració de dimarts, per a mi, va ser que no apareguessin grups violents al voltant de la Ciutadella.

Han començat a penjar banderes espanyoles als balcons del meu carrer. No és cap mala cosa. Als que volien una DI immediata i es van sentir decebuts dimarts, hem de recordar-los el lema de la CUP: “Anaven lents perquè anaven lluny”. I tan lents: venim de segles enrere. Els últims anys, la velocitat del desvetllament de la consciència catalana ha sorprès tothom. Hi ha ajudat la repressió espanyola, és clar, que és constitutiva. Necessiten la nostra divisió i per això miren de mobilitzar l’odi. Els està costant molt i no ens hem d’esverar, però hem de tenir molt present la capacitat de violència de l’estat espanyol i quina és la seva tradició, tan fora del món occidental més avançat. Espanya està disposada a pagar un preu irracional per retenir-nos i, per tant, és capaç de tot.

Tenim de la nostra banda que sigui una lluita clàssica entre força bruta i civisme, entre llei i legitimitat, tirania i democràcia. La lluita pot ser soterrada i lenta, però no soc maniqueu. Si el món no progressés, ja s’hauria destruït.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT