Publicitat
Publicitat

CELOBERT

Tanca algú a casa

Tota la vida els catalans hem procurat no tancar-nos en nosaltres mateixos. Els espanyolistes ens acusaven de tancats, i tenien raó. Ens havien tancat i ens en feien culpables. En la cultura era molt evident. Agafem l’idioma. L’idioma et tanca! El català és l’aldea, el castellà és universal. Acabada d’ocupar Barcelona, l’any 1939, hi ha el famós ban d’un general: “ Estad seguros, catalanes, de que vuestro lenguaje en el uso privado y familiar no será perseguido ”. Tancament. Encara hi ha un ressò d’aquesta idea quan Aznar va dir, de la llengua catalana: “ Cuando estoy en círculos reducidos la hablo ”. Tancament. El rei d’Espanya va rematar la jugada: “ Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes ”.

Hi ha vint-i-quatre llengües oficials, a l’Eurocambra, però precisament el català hi està prohibit. Tancament. Amb “ voluntad libérrima ”, els catalans han hagut de fer-se seu el castellà o l’anglès al Parlament Europeu. Ja ho va dir Boadella, amb aquella clarividència: “ Si no hubiera existido la lengua catalana, hubiéramos sido más felices ”. Tancament.

Dilluns passat, per primer cop, un eurodiputat es va saltar la prohibició i va parlar en català al plenari del Parlament Europeu. Llegeixo a l’ARA que la iniciativa, “promoguda per Josep Maria Terricabras, havia rebut l’aval de l’assessor sobre ciutadania i llengües, però finalment l’havia tombat el seu cap de gabinet, l’espanyol Diego Canga”

El xoc que va tenir l’espanyolisme quan Guardiola va manifestar-se pel referèndum té molt a veure amb el tancament, com hi té a veure l’obcecació a dificultar l’obertura de la cultura catalana a l’estranger. Un entrenador de futbol mundialment famós, al costat de la causa més universal, que és la llibertat. S’ha girat la truita i cada vegada més és l’espanyolisme qui ha de donar explicacions pel seu tancament i, per voluntat libèrrima, aprendre idiomes. Ara li és més fàcil a un americà que a un lleonès saber què passa a Catalunya, o sigui saber què passa al món. És molt més fàcil d’entendre per a un català que per a un castellà la condemna recent del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg a Espanya pel judici d’inhabilitació d’Atutxa.

Si reprimeixes, et reprimeixes. T’enganyes, quan enganyes. Amor i llibertat ho comparteixen: qui més en reparteix, més en pot treure. Quan prohibeixes, et prohibeixes. T’atures quan atures. Tanca algú a casa i t’estaràs tancant a casa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT