Publicitat
Publicitat

Vidreres, última vila torera

Abans feien el tancat dels bous amb els remolcs dels pagesos, però ara no s’estan de res i fan venir de l’Espanya torera (com delata la rojigualda que envolta la barrera) una plaça de toros portàtil amb capacitat per a dues mil persones. El primer que sorprèn als profans és la magnitud de la plaça, amb entrada a 10 euros. Aquí hi ha negoci. Els comentaris que va llançant la megafonia no busquen la correcció política, ni tampoc esquiven el fet que Vidreres és l’únic municipi gironí on el correbou resisteix: “Aquí ens fa diferents el respecte a la vaqueta. Venim a jugar i a córrer. I maricon l’últim”; “No patiu que tenim servei mèdic per a les vaquetes, que estan totes assegurades”; “Els correbous s’han deixat de fer en altres zones de Girona sobretot per temes polítics; si no ens ho prohibeixen, aquí continuarem”.

Gimcana amb toro

Els toros surten per un ordre creixent de corpulència i mala llet. En la mateixa mesura, disminueix el nombre d’agosarats que salten a la plaça. Es tracta de jugar al gat i la rata amb l’animal, tot i que el xou no és complet si el toro no enganxa algun incaut, cosa que, en benefici de l’espectacle, passa tot sovint. Quan la cosa decau, el comentarista adverteix que els toros s’avorreixen. La plaça està preparada amb andròmines tipus gimcana per obstaculitzar les evolucions dels toros i oferir refugi als corredors: bales de palla, una piscina circular, taules, un cèrcol amb barrots...

Els defensors d’aquesta celebració (que a Vidreres, amb 31 edicions, encara no es deu poder anomenar tradició) relacionen els correbous amb un ritu d’iniciació a l’edat adulta. Els joves amb excés d’hormones mostren el seu suposat coratge i la seva habilitat. No hi ha cap noia a l’arena, ja que tot l’espectacle adopta un caràcter molt testosterònic.

L’autoritat rebregada

Rere la barrera destaca un home amb panxeta i gorra de chulapo, vorejant la setantena, amb una cridanera inscripció a l’esquena de la camisa: “AUTORIDAD TAURINA”. Contrasta amb la joventut de la resta de corredors. Sembla un responsable de l’acte, però resulta que és un veterà aficionat taurí que es prodiga en aquestes cites per deixar anar alguns capotazos. El comentarista ens informa que es diu Julio i comença a acollonar-lo per retreure-li les poques ganes.

Quan surt el toro gros, una bèstia de més de 400 quilos d’un negre atzabeja, el comentarista es rabeja amb el Julio: “És una oportunitat d’or per qui s’hi vulgui lluir. Julio, ¡a ver si das el callo! ” L’home surt a l’arena amb un capot vell, s’acosta al toro i deixa anar unes passades insegures. Però com que està molt pendent de ser a prop de la barrera, el toro l’acorrala i l’envesteix amb fúria contra la tanca. L’home cau a terra i queda indefens com un sac de patates en mans de l’animal, que el rebrega i li deixa la camisa feta tires. Xiscles al meu voltant, sobretot femenins. Si el toro no dugués les banyes afaitades, segurament en Julio hauria acabat ingressat a urgències o, en el pitjor dels casos, al tanatori.

Indignació torera

Un cop salvat dels embats de l’animal, sembla que en Julio hauria d’estar content d’haver salvat la pell, però no, està molt enfadat. Sembla que no pot pair que el toro l’hagi empaitat. Està més preocupat d’indignar-se que de donar les gràcies als que l’han ajudat i de comprovar si té alguna ferida greu. Demana que el deixin estar. Colpeja la tanca amb el puny i es mira el toro fixament amb els ulls fora de les òrbites i els narius molt badats, hiperventilat, com si allò fos una baralla de bar, com si l’animal pogués entendre que això no quedarà així, que aquell homenet pataquejat s’ha quedat amb la seva cara. L’espectacle continua amb una exhibició hípica a la mitja part, per reemprendre tot seguit les corredisses amb nous animals.

A la sortida, trobem en Julio rebent delicades cures d’urgència en una ambulància aparcada a tocar de la plaça. Li embenen una rascada ensangonada a l’altura de les costelles i li posen desinfectant en una petita ferida al front. Encara no ha perdut la mirada enfollida, barreja d’espant i ràbia, que recorda la del brau que l’ha envestit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT