Un animal de companyia ben particular

Pont De MolinsCrida l’atenció perquè va per tot arreu amb una petita safata de fusta on porta un ocell d’aspecte fràgil que no pot volar. No perquè estigui lligat o engabiat sinó perquè diverses lesions l’hi impedeixen. Ell és un alemany de 53 anys d’un poble de prop de Hannover, que demana que per a l’article l’anomeni amb el nom fictici de Don Fuoco. L’ocell és una gavina que va trobar mentre buscava pedres en una platja d’Imperia, una població de la costa de la Ligúria, a prop de Sanremo. “M’agrada emportar-me pedres que tinguin forma d’ou com a record dels llocs per on passo, i buscant-ne a la platja va ser com la vaig trobar”, explica Fuoco. “Sé que els ocells, quan estan malferits, normalment no volen que els toquin i només esperen que els arribi la mort, però aquesta gavina semblava que demanava ajuda i de seguida es va deixar tocar”, afegeix.

Salvada pels pèls

Fuoco explica que els ornitòlegs locals li van dir que segurament la gavina havia caigut malferida després de l’atac d’un altre ocell, probablement un falcó, ateses les aus que volten per la regió. Tenia les ales, una pota i els dits del peu trencats i una ferida que li anava del cap al dors. Si no l’hagués rescatat, les possibilitats que tenia de sobreviure eren nul·les. “¿Que és un animal molt afortunat? Jo també ho sóc, d’afortunat. No sé si la vaig trobar jo a ella o ella a mi”, diu Fuoco. “La meva companya era per allà a la vora, li vaig dir què havia trobat i no vam dubtar ni un moment a quedar-nos-la”, explica.

D’això fa dos anys i Fuoco i la gavina s’han convertit en inseparables. Al costat seu l’animal es veu feliç i se sent protegit. Ell li proveeix el que necessita: menjar -uns peixos petits morts que Fuoco troba en alguns supermercats i botigues d’animals-, seguretat i estima. Fuoco viu una vida tranquil·la i austera i es dedica a voltar amunt i avall per Europa -més avall que amunt- en una vella autocaravana, però fa poc més deu anys era una persona ben diferent. Tenia un càrrec de responsabilitat en una companyia d’assegurances alemanya que l’obligava a viatjar per bona part d’Europa i els Estats Units. Fins que als 42 anys li van detectar un càncer de còlon. Afortunadament va superar-lo i després va decidir fer un canvi radical de vida: de ser un ocupat home de negocis va passar a convertir-se en una mena de hippy rodamón.

Període obligat d’adaptació

Quan va trobar la gavina, a l’autocaravana de Fuoco ja hi vivien dos gats trobats al carrer. És fàcil de suposar que la convivència no va ser gens senzilla. Si per instint tots els gats són caçadors, els ferals ho són encara més perquè si no no sobreviurien. I una gavina que no pot volar és una presa ben fàcil. Fuoco diu que amb molta paciència va aconseguir que els gats reprimissin els seus instints, s’acostumessin a la gavina i la respectessin. Fins i tot diu que un dels dos felins, que un bon dia va desaparèixer de l’autocaravana, va acabar tocant afectuosament l’ocell sense treure-li les urpes. La gata que queda s’ha acostumat a la presència de la gavina i ara ja no representa una amenaça, tot i que es tracta d’un animal decidit que planta cara als gossos que s’acosten a l’autocaravana sense importar-li la mida que facin.

Personatges d’un conte

Sense proposar-s’ho, amb la gata i la gavina Fuoco ha reunit a la seva autocaravana els animals que protagonitzen el conte de l’escriptor xilè Luis Sepúlveda El gat que va ensenyar a volar a una gavina, que va ser tot un èxit editorial a Itàlia. L’alemany no en sabia res fins que una llibretera d’un poble de la Toscana n’hi va parlar i n’hi va regalar un exemplar. Fa uns mesos, una editorial va proposar a Fuoco escriure un llibre de la història amb la gavina i de la convivència dels dos animals, per això ara està recollint en una llibreta episodis quotidians. Fuoco no podrà escriure el de com el gat ensenya a l’ocell a volar però sí molts de com han acabat portant-se raonablement bé.

L’alemany explica que quan viatgen -el 2015 van estar en set països europeus-, la gavina va al seu costat en una safata, just davant del vidre. “Quan girem en un pont i deixa de veure asfalt per uns segons davant del vehicle, estira el coll, suposo per recordar una mica quan volava”, opina. Per cert, Fuoco es limita a dir-li Gabbi, abreviació de gabbiano, gavina en italià, però no li ha volgut posar cap nom: “Fer-ho és com voler-te’ls apropiar i jo vull que estiguin amb mi si volen però que tinguin la llibertat de marxar”. Una manera peculiar d’entendre la convivència amb els animals, però, en el cas de la gavina, aquesta possibilitat és segur que no passarà.