Els arqueòlegs reprodueixen en 3D el segon vaixell iber localitzat al cap de Creus i descobreixen per què es va enfonsar

Els arqueòlegs han reproduït en 3D les restes del segon vaixell iber localitzat al cap de Creus i han descobert per què es va enfonsar. La nau, del segle I aC, i que feia entre 9 i 10 metres d'eslora, va naufragar després de xocar contra uns esculls. A bord hi anaven dos tripulants i, de ben segur, portava un carregament d'entre 150 i 200 àmfores de vi. Aquest 2016, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha fet la segona i última campanya d'excavació del derelicte, batejat com a 'Cala Cativa I'.

S'han pogut documentar 25 quadernes, totes lligades amb cordes (característiques de la tècnica naval dels ibers). El director del CASC, Gustau Vivar, confia que aquest vaixell i l'altre que es va descobrir, el 'Cap de Vol', no seran els únics jaciments de l'època que s'amaguen sota les aigües del cap de Creus. Del 'Cala Cativa I' feia més de 120 anys que se'n coneixia l'existència. Però aleshores, les tècniques del segle XIX no van permetre descobrir el tresor que n'amagaven les restes: una tècnica constructiva que s'escapa dels romans i que, com subratlla Vivar, "és clarament característica dels indígenes locals de l'època".

Qui va descobrir el vaixell va ser un prohom del Port de la Selva, Romualdo Alfaràs, que l'any 1894 va contractar uns corallers de la zona i va arribar a extreure un centenar d'àmfores del fons marí. Alfaràs les va donar a un museu, però quan en va voler treure més a la superfície va topar amb els impediments de l'Estat. Ara fa cinc anys, el CASC va fer una primera inspecció en aquesta part del subsòl marí i va relocalitzar les restes de la nau. La troballa va ser gairebé simultània a l'estudi del derelicte del 'Cap de Vol', també enfonsat al cap de Creus, i que va permetre documentar, per primer cop a la Península, l'arquitectura naval dels ibers.

I del 'Cap de Vol', els arqueòlegs van passar al 'Cala Cativa I'. L'any passat, amb l'ajuda del submarí Ictineu es van explorar les restes, situades a uns 30 metres de profunditat. Els arqueòlegs van concloure que es trobaven davant un segon exponent d'arquitectura naval ibera. Segons concreta Vivar, a diferència dels bucs romans, en aquest cas les quadernes es lligaven amb cordes. A més, una altra característica que s'escapa de la tradició romana és el fet que la quilla era totalment plana; en aquella època, la costa estava formada per maresmes, i aquests vaixells es dissenyaven específicament per navegar-hi.