Comarques Gironines 25/05/2017

El llarg camí dels emergents

Girona té una escena musical efervescent que espera la seva oportunitat per brillar

Alexandre Nunes De Oliveira
6 min
01. Una actuació al Yeah dijous passat.  02. Marta Pérez i Tona Gafarot.  03. La Jam Xefla del Yeah. 
 04. Alverd Oliva.  05. Lakaste, format per Núria Castelló  i Joan Xifra.

GironaA part de ser una de les tres veus de Les Anxovetes, Marta Pérez també és una cantautora amb un projecte personalíssim de pop-folk que aquest dissabte estrena el seu disc, Punctual, a la sala de cambra de l’Auditori de Girona. L’avinentesa ens serveix per fer un viatge allunyat dels focus dels grans festivals i les seves estrelles consagrades: a les comarques gironines també s’hi pressenten els ecos d’una efervescència musical creativa, amb artistes que vessen talent, personalitat i perseverança, que busquen i esperen les seves oportunitats. Repassem històries, farcides d’aventures i, de vegades, de desventures.

Capvespre de primavera a Girona i les biblioteques públiques obren les portes als músics. A la Salvador Allende hi actuen en format reduït els últims guanyadors del Sona 9, el concurs que premia els nous valors de la música catalana: la cantautora Lakaste, o Núria Castelló, i el seu fidel guitarrista, Joan Xifra, amb el seu pop lleuger. El públic, no gaire nombrós però atent, és intergeneracional, dels 7 als 70 anys. Un parell de noies sembla que coneixen les cançons i van seguint les lletres amb el moviment dels llavis. Estem lluny dels grans escenaris però hi ha tot el que cal: músics amb empenta, cançons vívides i espectadors que disfruten. La petita escala és necessària per encendre i mantenir viva l’escena local. Això sí: pot fer-se feixuga per a algú que hi navegui des de fa anys.

Guanyar un concurs de prestigi com el Sona 9 implica canvis: s’incrementa notablement la cobertura mediàtica, incloent-hi múltiples aparicions a la televisió, i també augmenta la mitjana mensual de concerts i el caixet cobrat. “Però continua sent fonamental tenir un CD”, explica la cantant i ànima del projecte, Núria Castelló, nascuda a Olot però de família figuerenca: “El CD realment té un pes simbòlic, ja què la majoria de la gent no el comprarà pas, però serveix com a referència per a festivals i altres entitats a l’hora de triar-te per actuar-hi o no”. Per això el grup ha destinat el premi econòmic a la gravació d’un disc: “Hem decidit fer-ho a l’antiga, passant un mes a l’estudi Bucbonera de Caldes de Montbui. Avui dia ja ningú s’està un mes gravant un disc”, explica. S’anomenarà Desastres naturals i sortirà a finals d’estiu amb el segell Discmedi, el mateix de Manel i Els Amics de les Arts.

Podrem veure també Lakaste en concert aquest estiu per les comarques gironines, en format quartet, que dona molt més ritme i força a les cançons. Enrere han quedat els temps en què la cantautora omplia sola petites sales com la d’El Cercle, el mític local del carrer Ciutadans tancat el 2015. De fet, el seu guitarra, Joan Xifra, també n’havia sigut artista resident en les últimes temporades del bar gironí, on actuava setmanalment. Xifra, que actualment estudia producció musical, valora que “haver guanyat un Sona 9 no garanteix la vida com a músic”. “Però és un reconeixement bonic a anys de picar pedra i intentar fer-me sentir”, afegeix. Tot i així, no descarta tornar a “fer cosetes sol”. “Abans vull acumular vivències, imatges i records per quan em torni a posar a fer música amb veu pròpia”, subratlla.

Una altra habitual d’El Cercle era Marianna Linares, jove cantant i compositora de pop-folk en anglès, que de moment signa amb el seu segon cognom, Bernardini: “Mentre gravava el meu EP a Madrid la productora em va dir que Marianna era massa simple i vaig posar Marianna Bernardini. Però ara em diuen que és massa llarg i segurament me’l tornaré a canviar”. Tot s’ha de provar i a vegades la porta cap a l’èxit s’obre amb les claus més insospitades. La cantautora va néixer a Caracas, Veneçuela, però va arribar a Girona de petita i s’hi ha quedat. Per motius professionals va passar una temporada a Barcelona i ara és a Mont-real: “Vaig triar aquesta ciutat perquè és la capital cultural del Canadà i el que volia era continuar tocant i conèixer gent”. L’aventura nord-americana, malgrat tot, està a punt d’acabar i la Marianna tornarà a Girona a l’estiu, tot i que dubta de quedar-s’hi a llarg termini per la falta d’oportunitats: “Tinc la intenció de continuar fent música, però no veig clar que ho pugui fer a Girona. Haig de decidir on vaig i com em professionalitzo”.

La Jam Xefla participativa

Per a qui hi anava regularment, és inevitable sentir nostàlgia d’El Cercle, ja que organitzava moltíssims concerts i servia com a punt de trobada dels músics i melòmans més entusiastes. Artistes internacionals que van residir a Girona, com l’anglès Benjamin Owen o l’irlandès Dylan McCabe, el feien servir durant les seves estades a la ciutat. Els dijous es va popularitzar la Jam Xefla, dinamitzada per Jordi Cla i Xicu Rovira, entre d’altres, que després han trobat un nou espai en el Yeah Indie Club. L’èxit de públic i participació continua sent massiu i molts músics novells acaben debutant en aquestes sessions. El Yeah, no obstant, no té com a objectiu principal promoure l’escena emergent local, ja que la seva aspiració central és constituir-se com a parada gironina del circuit indie nacional.

En alguns casos, en la seva programació interessant també s’hi inclou grups emergents, i no fa gaire vam poder assistir a l’adrenalínic concert dels Cala Vento, un duet empordanès que estan aconseguint obrir-se camí no només en l’àmbit català, sinó també a la resta d’Espanya. Només amb bateria, guitarra i les dues veus, Aleix Turon i Joan Delgado, naturals de Figueres i Torroella de Montgrí, estan fent furor amb el seu potent rock garatger-surfer gronxat per una història senzilla: els dos amics es van presentar a un taller per a grups novells i un dels responsables, Eric Fuentes, veient-ne el potencial, els va proposar gravar el disc de debut, el 2016, que es diu com el grup. L’ascensió va ser meteòrica, i ara acaben de publicar el segon títol, Fruto panorama, amb noves perles que es podran instituir com a himnes generacionals. Ja han sonat a Los 40 Principales i cal esperar que apareguin com a noms de segona línia en cites estivals importants. A propòsit d’això comenten: “Hi ha tota una nova escena potent de grups joves i esperem que aviat puguin omplir els festivals. A la majoria dels festivals els costa apostar-hi econòmicament, perquè no deixen de ser empreses que volen guanyar diners i no estan disposades a córrer riscos”. El projecte mereix les apostes: lletres fresques, sonoritat enèrgica i una actitud combativa en viu són bases més que prometedores.

Un circuit per a emergents

Un altre duet que pot emergir aviat són els gironins Children of the AtØm, un dels molts combinats de l’incansable Ivan OG, molt implicat amb el rock alternatiu a Girona. Els Children of the AtØm destaquen especialment per la seva originalitat, que no se cenyeix a l’àmbit musical, ja que els dos músics pugen a l’escenari amb curioses màscares futuristes, estil Daft Punk. Ofereixen un dels millors directes de la ciutat. El problema és la falta d’espais.

Actualment hi ha alguns locals al Barri Vell que programen música en directe, com el Café, el Context o l’Ateneu 24 de Juny, però de manera ocasional. També el Sunset Jazz Club, especialitzat en jazz. Per aquesta llacuna, l’epicentre s’està desplaçant cap als centres cívics, sobretot el del Barri Vell i el de Pla de Palau, programats per l’Associació Cultural Magic Room. Durant els mesos càlids, s’hi afegeix l’Espai Cívic La Rosaleda, on el Col·lectiu Mmm’agrada impulsa vermuts musicals a la terrassa. Ho programa Josep Becares, músic conegut amb l’àlies Fina!, que conrea un gènere a mig camí de la rumba, el reggae i el pop.

Fina! i Lakaste van passar aquesta temporada pel Música de Tothom, que es reclama com l’únic circuit de cantautors i músics novells i emergents que existeix a la ciutat, amb actuacions un cop al mes al Centre Cívic Pla de Palau. Altres artistes inclosos en la programació són Alverd Oliva i Ian Sala, o les vocalistes de Les Anxovetes, Tona Gafarot i Marta Pérez, que també mereixen atenció en el destí dels seus respectius projectes individuals.

Alverd Oliva, Pérez i els Sala

Passem la lupa. El figuerenc Alverd Oliva és un reconegut guitarrista que va transitar per diferents formacions. Fa poc ha decidit crear un projecte propi com a cantautor. S’inspira en la naturalesa com a tema conductor i musicalment és molt eclèctic, ja que aborda des del blues fins al rock i l’ indie. Ian Sala, per la seva banda, és originari de Roses i fa uns anys que va decidir seguir el bon exemple de la seva germana, Rusó Sala, amb qui comparteix un domini exquisit de la guitarra i del cant, molta cura pels detalls i una especial passió pels directes, que formen moments únics i irrepetibles. Tot i això, estilísticament són molt diferents: després d’haver publicat tres discos de vessant folk mediterrani, Rusó es dedica actualment a la recuperació musicològica del llegat sefardí i andalusí, mentre que el seu germà opta per un imaginari més contemporani, inscrivint-se en les noves corrents del pop-folk de caràcter més urbà. El 20 de juny, últim crit de la primavera, actuarà a la sala de Pla de Palau, en la cloenda del Música de Tothom.

Abans, aquest dissabte, al cicle Càpsula de l’Auditori podem descobrir en primícia l’àlbum Punctual, l’últim de Marta Pérez. En aquest concert Pérez comptarà en els cors amb les altres veus de Les Anxovetes, Montse Ferrermoner i Tona Gafarot, a més de la banda que ha participat en les gravacions. A tocar de la cita, la cantant confessa: “Estic molt contenta de la rebuda que està tenint el disc, ja disponible a totes les plataformes digitals. Més gent em va dient que l’ha escoltat i que li agrada, i hi ha una gran varietat d’opinions sobre quines cançons agraden més”. El repte està llançat: toca anar-hi i decidir.

stats