Publicitat
Publicitat

URBANISME I CONVIVÈNCIA

Un complex reallotjament obre camí al parc mirador de Girona

El pla especial de les Pedreres permetrà enderrocar les cases il·legals construïdes per 37 famílies

“Ens agradaria que ens deixessin viure on som, quedar-nos a casa nostra i que se’ns regularitzés la situació, però com que no és possible, l’acord per reallotjar-nos ens deixa més tranquils”. Aquestes paraules de Manuela Ramírez, veïna de les Pedreres i membre del clan Amador, expressen l’opinió majoritària de les 140 persones -reunides en 37 famílies- afectades pel pla social aprovat dilluns per l’Ajuntament de Girona després de llargues i complexes negociacions. A més de permetre enderrocar les cases il·legals, algunes construïdes fa prop de 60 anys, l’acord servirà per executar el pla especial de les Pedreres, dissenyat per renaturalitzar i convertir en parc urbà un espai que ofereix vistes magnífiques de la ciutat.

Debat i friccions

La presència de famílies d’ètnia gitana a la zona del Polvorí, on van aixecar barraques que amb els anys s’han transformat en casetes, ha sigut objecte de debat des de la seva arribada a la muntanya. També ha provocat friccions ciutadanes que no acaben de desaparèixer, com demostra la reacció de l’Associació de Veïns de Torre Gironella: en el ple de dilluns es va mostrar en desacord amb la decisió de construir al seu barri unes trenta cases unifamiliars de protecció oficial on es podran instal·lar, en règim de lloguer social durant 30 anys amb opció de compra, alguns dels veïns reallotjats de les Pedreres.

Al marge d’aquesta opció, els afectats podran triar entre tres possibilitats més. Les persones que viuen a les Pedreres des de la primera generació -nascudes abans del 1965- podran quedar-s’hi fins a la seva mort i la dels cònjuges; és el cas de sis unitats de convivència. De la resta, els que no vagin a Torre Gironella es podran reallotjar en un altre barri de Girona o rebran una compensació econòmica si volen marxar de la ciutat. Segons l’acord aprovat dilluns, cada família podrà triar i negociar amb el consistori l’opció que més li convingui. Quan se sàpiga quantes persones es decanten per cada opció, les diferents solucions s’aplicaran progressivament, però el procés no serà ràpid: fonts municipals calculen que podria durar entre vuit i deu anys.

Cases separades

Tot i que el pla compta amb el vistiplau de les famílies, que hi veuen una esperança de futur, algunes solucions no els acaben de convèncer. “Volem viure en cases separades les unes de les altres. També necessitem un espai polivalent per fer les nostres celebracions, que duren dos o tres dies, sense molestar la resta de gironins”, diu Luis Amador, representant de l’associació cultural Lacho Bají. Amador, que s’ha mostrat “molt agraït” per la feina realitzada al barri per Sílvia Paneque, regidora d’Igualtat i Drets Socials, és un dels principals representants d’una comunitat humana que, segons el rector de la parròquia de Palol d’Onyar - Vila-roja, Ignasi Maria Anzizu, “lluita per viure amb dignitat i veure respectats els seus drets”.

“Anys enrere estàvem molt pitjor, perquè no hi havia cap pla social. Ara la Sílvia es preocupa per nosaltres”, remarca Manuela Ramírez. “Estàvem molt preocupats. Som persones, no animals”, subratlla. Segons ella, l’acord assolit amb l’Ajuntament “és positiu però no concreta gaire res”. En el cas de la gent més gran, apunta, “tenen l’opció de quedar-se a les Pedreres, però això no vol dir necessàriament que s’hi quedin. La meva sogra, per exemple, no sabem què farà. No la podem deixar sola, i potser vindrà amb nosaltres”, apunta.

L’òptica dels drets i els deures

De les 37 famílies que actualment viuen al barri, 25 formen part del clan Amador, que té com a cap visible José Santiago Amador. “Aplaudim l’avenç que representa l’acord de l’últim ple municipal, perquè suposa treballar des de l’òptica dels drets i dels deures”, afirma l’advocat Salvador Maneu, voluntari de la parròquia de Palol d’Onyar - Vila-roja i secretari general de Càritas Diocesana de Girona entre el 2003 i el 2011. Maneu demana que els habitants de les Pedreres “siguin inclosos en els programes d’inserció laboral, associats als treballs d’obra pública que s’hauran d’iniciar. El paper d’entitats socials i d’empreses d’inserció podria ser clau en la realització del projecte”, avança. “Els veïns tindran la tranquil·litat de comptar amb un marc legal que asseguri el seu reallotjament en bones condicions”, assenyala Paneque.

Natura, paisatge i botànica

“Quan sapiguem les vies elegides per tots, es podrà fer la planificació de com es desallotjarà la zona”, explica la regidora d’Igualtat i Drets Socials. El ple va aprovar l’abril del 2015, de manera provisional, el pla especial de les Pedreres, que delimita i ordena les activitats i els usos del sector. Gairebé dos anys després de quedar congelat a l’espera de consensuar i aprovar el pla social, començaran a fer-se petites intervencions en matèria de sostenibilitat a tot el voltant de les Pedreres, on segons Paneque “la ciutat hi pot i hi vol tenir un pol de natura, mirador paisatgístic i riquesa botànica que incrementarà la qualitat de vida de les persones que hi viuen i també de tots els gironins”.

De moment, els veïns del barri continuen fent la seva vida a l’espai que Girona vol recuperar com a pulmó verd i mirador natural. Malgrat les mancances en serveis públics bàsics, com la llum o el transport, són conscients de tenir algun privilegi. “Residim a la zona amb millors vistes de la ciutat”, afirmen sovint.

“Una gran oportunitat per a Girona i els gironins”

“El repte era, i continua sent, trobar una solució que satisfaci les aspiracions dels habitants de la zona i de tots els gironins”, opina Càritas Vila-roja, que veu en l’acord adoptat dilluns “una excel·lent oportunitat perquè Girona serveixi d’exemple de com es pot erradicar el barraquisme des del respecte a les persones afectades i a les aspiracions de tota la ciutadania”.

L’entitat celebra que una majoria d’habitants de la muntanya del Polvorí pugui ser reubicada dintre del mateix parc de les Pedreres i reivindica “un paper rellevant per als habitants, tant en la construcció dels seus habitatges com en les tasques, inicials i posteriors, de conservació del nou parc. Pensem que la reubicació dels habitants constitueix una oportunitat única per abordar una intervenció social i laboral que permeti afrontar problemes endèmics del col·lectiu, com l’escolarització precària, els alts índexs d’atur i d’economia irregular i la degradació de l’entorn natural”.

Segons Càritas Vila-roja, “una àmplia majoria dels membres de la comunitat, de forma especial els joves, són conscients d’aquest moment únic que se’ls ofereix”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT