Publicitat
Publicitat

CELOBERT

La corrupció aplicada

ESCRIC L’ARTICLE amb una orella a la retransmissió de l’aprovació de la llei del referèndum, és a dir, del ple en què Catalunya s’emancipa i decideix per si mateixa. Dubto que hagués pogut anar diferent. El nacionalisme espanyol d’arrel castellana només ha sabut relacionar-se amb l’existència catalana a través de la repressió. La repressió no és compatible amb l’empatia, perquè no es reprimeix sense humiliar. Són repressió les estratègies que han buscat afeblir la realitat catalana i en definitiva suprimir-lo del mapa. El nacionalisme espanyol no pot reconèixer el nacionalisme català perquè precisament es basa en el fet de no reconeixe’l. Ens han aplicat tant menyspreu, que a base d’empetitir-nos i ignorar-nos han acabat per no veure’ns. Qualsevol èxit català era un problema: econòmic (“ ¡ladrones, insolidarios! ”), democràtic (“ ¡nazis! ”) o de cohesió social (“ ¡dicrimináis por origen! ”). Tot el que ens distingeix (llengua, cultura, política) feia nosa. Tot s’hi ha valgut per humiliar i atacar l’autoestima. Escarnir, criminalitzar, dividir, il·legalitzar.

L’actuació estatal després de l’atemptat va tornar a ser un intent de repressió. Recordant el després dels atemptats de Madrid del 2004, d’una manera preventiva, la manifestació de Barcelona es va omplir d’estelades. Recordant la utilització dels diaris per les clavegueres de l’Estat en el cas Trias, aquí no ha funcionat l’intent barroer de desprestigiar tan injustament la policia catalana. Al contrari, el joc brut se’ls ha girat en contra, perquè l’autoestima només la humilies des d’una posició moral superior.

Recordant com va funcionar de bé el 9-N, ni ells mateixos dubten que l’1-O serà un èxit clamorós, i més després de la Diada de dilluns. El que també sabem, però, és la capacitat repressiva de l’estat espanyol, i no conec ningú que no estigui amb l’ai al cor ara mateix, esperant quina pot fer-ne. Potser és una bona notícia que Rajoy tingui hora el 26 de setembre a la Casa Blanca. Independentment de què pugui acordar amb Trump i d’un benefici mediàtic molt relatiu, el viatge fa pensar que no preveu complicacions aquell dia.

Partint també d’un altre intent de repressió estatal, el nacionalisme català va aconseguir repudiar la corrupció dels Pujol, al Parlament i retransmès per televisió. Tots aquests fracassos de l’Estat només s’expliquen per una corrupció que ve de lluny, que és estructural i sinònima de decadència. Tant de bo tot plegat signifiqui que, igual que passa amb les persones, la corrupció no pot sostenir un país indefinidament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT